Fins a l’últim dels seus dies, José Utrera Molina va defensar el franquisme. Va ser justament durant la dictadura quan va ser ministre i governador civil. “Se m’acusa de falangista, com si el fet de ser-ho em desacredités públicament”, deia el desembre passat. “Vull afirmar, amb orgull i el cap ben alt, que he estat, sóc i seré mentre visqui, falangista”, reblava. Aprofitava l’ocasió per a descriure Francisco Franco com a un “home excepcional” i José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange, com a exemple “de noblesa”.
I així el van acomiadar diumenge passat, en el seu enterrament, després que morís a l’edat de 91 anys: un grup de falangistes va cantar l’himne franquista Cara al sol amb el braç alçat, després de la missa, entre visques a Franco i Primo de Rivera. Entre els presents a la cerimònia, un gran destacat: Alberto Ruiz-Gallardón, exalcalde de Madrid, exministre del Govern de Rajoy i gendre d’Utrera Molina. L’espectacle dantesc d’exaltació pública del franquisme va quedar enregistrat.
La Junta d’Andalusia ha remès un escrit a la Subdelegació del Govern espanyol a Màlaga demanant que actuï davant l’incompliment de la Llei de Memòria Democràtica andalusa. La subdelegació ha deixat l’assumpte en mans de la Guàrdia Civil. Però el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, ha volgut treure ferro a l’assumpte, dient que l'enterrament és un “acte privat”, que va celebrar-se amb “familiars i amics”.
Per altra banda, l’advocat Eduardo Ranz, especialitzat en temes de memòria històrica, ha presentat quatre drets de petició al Consell de Ministres i els ajuntaments de Sevilla, Màlaga i Nerja per a la retirada dels honors i distincions atorgats a Utrera Molina durant la seva vida. És el pas previ al recurs contenciós-administratiu que presentarà si la retirada no es produís.
Símbols franquistes
Tres anys i mig ha trigat a actuar la Fiscalia, que ara demana tres anys de presó per als líders d’Alianza Nacional i Falange per incitació a l’odi en una manifestació a Barcelona el 12 d’Octubre. Cada any, amb motiu del Dia de la Hispanitat, un centenar llarg d’ultradretans marxen des de la plaça d'Espanya fins a Montjuïc.
En aquestes concentracions, convocades pels mateixos partits que van assaltar el centre Blanquerna de Madrid, s’hi han sentit consignes com "Artur Mas, cámara de gas" i s’hi ha vist tota mena de simbologia feixista, nazi i falangista. Les manifestacions no només són autoritzades per la Delegació del Govern espanyol, sinó que compten amb un ampli dispositiu de protecció policial.
Però no cal anar fins als partits d’extrema dreta per a trobar apologia i exaltació del franquisme. Ja no té el Cara al sol de sintonia al mòbil ni el retrat de Franco al despatx –fins fa poc, sí-, però l’alcalde popular de Beade (Ourense), Senén Pousa, no amaga les seves arrels franquistes. “Sóc un demòcrata, però vinc del franquisme. Tinc les meves idees i això no ho canviarà ningú”, deia en una entrevista l’any passat. Quan li demanen que rebategi el carrer Caudillo, respon: “El carrer Caudillo ja es deia així i no el trauré; no molesta ningú”.
Justament pels carrers amb noms franquistes, el PP d’Alacant va acudir a la justícia. Però no per a exigir-ne la retirada, sinó tot el contrari: perquè es tornessin a posar. I se’n va sortir. L’Ajuntament de la ciutat valenciana va veure’s obligada a iniciar el procés de restitució de les plaques franquistes dels carrers del municipi, que ja havien estat retirades. D’aquesta manera, places com la de la Igualtat recuperaven el nom de Plaza de la División Azul. També tornaven altres carrers com la Calle General Varela o la Calle Comandante Franco.
L’advocat Eduardo Ranz, especialitzat en memòria històrica, també va presentar en una altra ocasió una demanda contra l’Ajuntament de Tortosa, després que els tortosins votessin mantenir el monument franquista, en contra de la Llei de Memòria Històrica, que obliga a retirar-lo. També va demandar vuit municipis espanyols amb denominació franquista, com Guadiana del Caudillo (Badajoz) o Villafranco del Guadalhorce (Màlaga).
Ultres en un acte polític a Barcelona / Sergi Alcàzar
El PP ho va impedir
A Alemanya, l’apologia del nazisme està tipificada en el Codi Penal com a delicte. Per exemple, la legislació d’aquest país preveu la imposició de multes i fins i tot de penes de presó per “aprovar, negar o minimitzar, en públic o en privat, els actes perpetrats durant la dictadura nazi”. A l’Estat espanyol, on la Fundación Nacional Francisco Franco rebia fins fa poc diners públics i les restes del dictador descansen en un santuari com el Valle de los Caídos, les coses funcionen una mica diferent.
La Llei de Memòria Històrica del govern Zapatero, contra la qual va fer una campanya tan dura la dreta espanyola, no preveu l’apologia del franquisme, malgrat que sí que preveu que “les autoritats prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives de l’exaltació, personal o col·lectiva, de la insurrecció militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura”. A Tortosa ningú ha fet res per retirar el monument franquista, sinó tot el contrari.
De la mateixa manera, en l’article 16 dedicat al Valle de los Caídos, la Llei de Memòria Històrica diu que “en cap lloc del recinte podran dur-se a terme actes de naturalesa política ni exaltadors de la Guerra Civil, dels seus protagonistes, o del franquisme”. No obstant això, cada 20 de novembre un grup de nostàlgics falangistes peregrina fins al santuari per a commemorar la mort del dictador Francisco Franco i del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, en el nom dels quals se celebra aquell dia una missa especial.
L’octubre del 2013, el grup parlamentari de Convergència i Unió va presentar una moció que instava el Govern a “incorporar al Codi Penal la tipificació de les conductes que impliquin l’apologia o l’enaltiment del franquisme”. El text va ser consensuat amb PSOE, Esquerra Plural, UPyD i UPN. Però la majoria absolutíssima del PP de llavors va ser suficient per a tombar la moció en la votació al Congrés dels Diputats: 130 vots a favor, 183 en contra i vuit abstencions.
“Falta voluntat política”
“Sense cap dubte, actes d’exaltació del franquisme com el que es va veure a l'enterrament d’Utrera Molina haurien de ser sancionats immediatament”, assegura l’advocat Eduardo Ranz. No han presentat cap demanda per la dificultat d’identificar les persones que canten el Cara al sol, i desconeix si la Fiscalia ho està investigant, però insisteix que la Llei de Memòria Històrica parla també de “commemoracions o actes d’exaltació de la guerra civil i la dictadura en la via pública”.
Una altra cosa és si l’apologia del franquisme és un delicte a l’Estat espanyol, que no ho és. “Podria incloure’s en el delicte d’incitació a l’odi, però l’apologia del franquisme com a tal no és un delicte”, afirma Ranz. Per què no ho és? L’advocat ho atribueix a una falta de voluntat política: “Al final, hi ha una falta de voluntat política de perseguir-ho per part del Govern espanyol, que és el més pròxim a la ideologia dels elements que van cantar el Cara al sol”. El lletrat troba especialment greu la presència de l’exministre del PP Alberto Ruiz-Gallardón a l'enterrament.
Emilio Silva, periodista, sociòleg i president de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, denuncia la impunitat. “És bastant incomprensible que passi això, i més tractant-se d’una persona amb una ordre de detenció internacional de la justícia argentina”, diu Silva. I afegeix: “La mateixa impunitat amb la qual va viure fins al final de la seva vida és la mateixa impunitat que s’ha produït en el seu enterrament”. El president de l’associació memorialista lamenta que “tenim naturalitzada una cosa que no hauria d’estar-ho: aquesta exaltació d’un règim dictatorial responsable de milers de crims contra els drets humans”.
Doble vara de mesurar
El passat 22 de febrer, l’ONG Amnistia Internacional advertia a l'informe anual sobre ‘La situació dels drets humans al món’ que, a l’Estat espanyol, “persisteix l’ús del delicte d'enaltiment del terrorisme per a processar persones que exerceixen de manera pacífica el seu dret de llibertat d’expressió”.
Aquell mateix dia, el raper mallorquí Josep Miquel Arenas, Valtonyc, era condemnat per l’Audiència Nacional a tres anys i sis mesos de presó per injúries greus al Rei i enaltiment del terrorisme i humiliació a les víctimes a les seves cançons. Un mes més tard, la tuitare Cassandra Vera era condemnada per l’Audiència Nacional a un any de presó per fer acudits a Twitter sobre la mort de l'almirall Luis Carrero Blanco, vicepresident del govern de Franco, a mans d'ETA.
“És un disbarat que condemnin algú a presó per fer unes piulades sobre Carrero Blanco, però que després actes d’exaltació del franquisme com aquest ni tan sols siguin perseguits”, critica Eduardo Ranz. Mentre el Codi Penal no consideri delictes com l’apologia del franquisme, que el Partit Popular ha impedit que hi sigui, això continuarà passant, lamenta l’advocat.
“No tinc clar on s’ha de situar el límit de la llibertat d’expressió, però és evident que existeix una doble moral, una doble vara de mesurar”, assenyala Emilio Silva. Segons el periodista, “si això hagués tingut lloc en un altre punt geogràfic, per exemple en l’enterrament d’un terrorista, la fiscalia general de l’Estat ja hauria actuat d’ofici i hi hauria gent imputada”. Per què és així? Silva creu que pel disseny polític de la Transició: “Hi ha una classe social i política vinculada amb el franquisme que en certa mesura està present en diversos partits, no només en el PP”.