La línia vermella que va marcar el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, en la negociació amb ERC i Junts sobre la llei d’amnistia, que es mantinguin com a excepció els delictes de terrorisme amb sentència ferma, es pot tornar contra el PSOE com un bumerang. “Pensen negociar els pressupostos de l’Estat amb acusats de terrorisme?” es pregunten fonts coneixedores de la rebotiga de la negociació en la recta final de les converses entre els independentistes catalans i el govern de Pedro Sánchez per blindar la llei davant l'ofensiva de la dreta i l'extrema dreta política i judicial. La comissió de justícia del Congrés dels Diputats debatrà dimarts les esmenes a la proposició de llei del PSOE sobre l’amnistia. És l’últim tràmit abans de retornar-la al ple de la Cambra Baixa espanyola amb el nou redactat perquè rebi llum verda -previsiblement el proper dia 30- i sigui remesa al Senat, on s’espera que el PP la retindrà tant com pugui.
Una part de les esmenes han estat acordades entre tots els socis del govern espanyol, Sumar, ERC, Bildu, PNB i BNG, a més del PSOE, i avalades per Junts per continuar negociant. En concret, s’han introduït 8 modificacions al text base. Però tant els juntaires com els republicans mantenen vives les seves esmenes sobre l’exclusió del terrorisme com a amnistiable si hi ha sentència ferma (article 2, apartat d) i la suspensió de l’amnistia si s’eleva una consulta prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el TJUE (article 4 de la proposició de llei). Durant aquest cap de setmana s’espera que hi hagi negociacions entre Junts, ERC i el PSOE, especialment sobre aquests punts de l’articulat de la llei.
Junts i ERC demanen que se suprimeixi l’excepció dels delictes de terrorisme i intentaran arribar a una esmena acordada sobre la qual buscaran també l’entesa amb el PSOE. El plantejament de Junts és que incloure el terrorismes amb sentència com a excepció amb sentència ferma té punts d’inconstitucionalitat perquè vulnera la igualtat legal amb la resta de supòsits per a l’amnistia, que no contemplen aquest requisit, dins de la pròpia llei. Els juntaires també recorden que no hi cap obligació jurídica d’exceptuar el terrorisme a l’amnistia i alerten que, fer-ho, tal i com figura ara al redactat de la proposició de llei, convida a reactivar processos amb acusacions de terrorisme. És precisament el que ha fet el jutge Manuel García-Castellón en el cas del Tsunami , en el qual ha formulat aquesta imputació contra 12 independentistes catalans entre els quals el president Carles Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, tots dos exiliats, per les protestes contra la sentència de l'1-O a l'aeroport del Prat. També es veurien afectats els CDR de la denominada Operació Judes. En total, unes 26 persones relacionades amb el procés serien acusades de terrorisme.
Els socialistes, el govern i l'Estat
Les fonts creuen, no obstant això, que Puigdemont i Rovira no es veurien afectats, perquè difícilment els jutges de Bèlgica i Suïssa acceptarien l’acusació de terrorisme contra ells per lliurar-los a la justícia espanyola, però sí que ho farien amb tota la resta d’activistes encausats. Per això, entenen que el PSOE i Bolaños, singularment, l’erren quan es neguen a suprimir l’excepció del terrorisme, delicte en el qual no s’ha incorregut en cap cas al llarg de tot el procés independentista. Si, malgrat això, són processats per aquesta acusació -com pretén García-Castellón- les conseqüències polítiques per al PSOE són òbvies: es pensen reunir els socialistes a l’estranger amb pròfugs acusats de terrorisme? “Els socialistes són govern però no són Estat”, argumenten les fonts, amb referència a les maniobres judicials per fer descarrilar l’amnistia que es podrien veure facilitades si no es varia el redactat final de la proposició de llei tal i com ara està plantejat.
Quina seria, doncs, la possible solució dels negociadors? Si el PSOE finalment es nega a suprimir la menció del terrorisme com a excepció a l’amnistia des de l’independentisme es plantejarà suprimir la condició de la condemna amb sentència ferma i concretar en l’articulat i en l’exposició de motius de la llei què s’entén per terrorisme, de manera que s’allunyi tota possibilitat a la pràctica de poder aplicar aquest supòsit als encausats pel procés i que els afectats no siguin amnistiats. Caldria evitar, però, que això sigui aplicable després de sentència, pel risc que la valoració de proves en judici deixi la determinació de si es tracta o no de terrorisme a l’arbitri de jutges obertament contraris a l’amnistia. Les converses entre Junts i ERC, que continuaran aquest cap de setmana, s’orientaran sobre aquestes línies de treball.
A banda d'això, el PSOE i la resta dels seus socis sí que van acceptar a Junts exceptuar de l’amnistia els delictes contra la comunitat internacional del títol XXIV del Llibre II del Codi Penal (genocidi, lesa humanitat i crims de guerra), la qual cosa busca reforçar la llei davant la seva més que probable revisió a la justícia de la UE. Els juntaires reclamen també introduir els delictes que afecten als interessos financers de la UE i suprimir els delictes de traïció i contra la pau o la independència de l’Estat i relatius a la Defensa Nacional segons el títol XXIII del llibre II del Codi Penal.
El risc d'una "amnistia en diferit"
El segon gran objectiu dels negociadors independentistes és impedir que els jutges puguin bloquejar l’amnistia plantejant prejudicials al TJUE amb caràcter suspensiu: és a dir, que, per exemple, obliguin a mantenir els acusats en presó fins que no es resolguin. Mentre es discuteix la competència del tribunal, a la qual al·ludeix el redactat actual, el jutge podria continuar tramitant el procediment -i esquivant l’aplicació de l’amnistia-. És el que les fonts anomenen el risc d'aprovar una “amnistia en diferit”, és a dir, condicionada en la seva aplicació al pronunciament d’altres tribunals.
Les fonts no descarten que ben aviat el jutge García-Castellón citi a declarar i/o dicti ordres de presó als acusats en el cas del Tsunami. Per això, Junts i ERC proposen esmenar l’article 4 de la llei, referent als efectes sobre la responsabilitat penal, perquè s’aixequin els empresonaments, les ordres de recerca i captura o les mesures cautelars tan bon punt siguin amnistiats els afectats fins i tot si les decisions són objecte de prejudicials a la justícia europea, que es dona per fet que es presentaran. De fet, un grup de juristes ja anima públicament a fer-ho amb manual d'instruccions inclòs.