El 24 de febrer ja hi havia presidents a les Canàries, com el valencià Ximo Puig o el càntabre Miguel Ángel Revilla. L’endemà se celebrava la conferència de presidents a la illa de La Palma, en solidaritat amb els seus veïns afectats pel volcà Cumbre Vieja. Però la invasió russa d’Ucraïna aquella mateixa matinada va capgirar els plans i l’anul·lació els va agafar ja a l’arxipèlag. Qui no hi era ni se l’esperava era el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que en canvi sí que hi serà aquest diumenge. Una excepció que arriba després d'una dècada amb la cadira de Catalunya buida i que el cap del Govern ha justificat justament per Ucraïna. Aquest dijous va confirmar per carta a Pedro Sánchez la seva assistència: “Davant d’aquesta situació excepcional provocada per una guerra en territori europeu com feia dècades que no es produïa, la Generalitat de Catalunya reafirma la voluntat de treballar en tots els espais que puguin contribuir a oferir una millor atenció als refugiats i una millor resposta a la crisi social i econòmica que està provocant el conflicte”. Aragonès serà a Los Llanos de Aridane i des de la Generalitat esperen que hi hagi respostes clares i ambicioses. Es posaran damunt la taula fins a vint mesures.

Cal remuntar-se gairebé una dècada, a l'inici del procés, per a trobar una conferència al complet, amb el president espanyol, tots els presidents autonòmics i el Rei. Va ser el 2 d’octubre del 2012, quan Artur Mas va desplaçar-se fins al Senat per a la reunió convocada per Mariano Rajoy. En la de gener del 2017, tant Carles Puigdemont com el lehendakari Íñigo Urkullu van absentar-se. I els presidents Quim Torra i Pere Aragonès només han participat de les conferències telemàtiques, però no a les presencials. Ni a la de La Rioja (juliol 2020) ni a la de Salamanca (juliol 2021). Fins ara la prioritat sempre ha estat el tu a tu, la comissió bilateral i la taula de diàleg, i no els òrgans multilaterals.

Catalunya torna a ocupar la cadira, però la intenció d'Aragonès és anar al gra. Per això, ni tan sols participarà de la fotografia de família de totes les autoritats amb Felip VI ni de la posterior trobada amb el monarca. Tampoc no va participar ahir de l'acte del Rei en homenatge als habitants de La Palma, afectats pel volcà Cumbre Vieja. Els plans del president de la Generalitat passen per incorporar-se a les onze del matí (hora canària), per a la sessió de treball.

Hi ha hagut molts contactes durant els últims dies perquè fos possible. La ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, va parlar amb el president Aragonès per a traslladar-li que “era molt important la unitat entre administracions, la cogovernança i la cooperació per poder fer front a l'arribada de refugiats i a les conseqüències econòmiques i socials de la invasió”, segons fonts de La Moncloa. Un dirigent d’ERC avala la presència: “La situació ho requereix. Hem de poder fer política sense complexos”. Però també són conscients que el format no ajuda.

Malgrat tot, des de la Generalitat també traslladen que és una excepció i que l’aposta continua sent la bilateralitat. Ho assegurava Aragonès en la seva carta a Sánchez aquest dijous: “En cap cas aquest nou context que ens condiciona enormement s'ha d'entendre com un pas en la normalització de les relacions entre les institucions de l'Estat i les de Catalunya, especialment perquè continua la repressió i som lluny de resoldre el conflicte polític que fa temps que espera una proposta valenta del govern de l'Estat que doni resposta a la voluntat majoritària de la ciutadania de Catalunya de decidir lliurement, democràticament i pacíficament el futur polític del país”. Fonts republicanes ho certifiquen: “Cal anar partit a partit”.

Les vint propostes d'Aragonès

Després del que ha passat durant les dues últimes setmanes, la conferència de presidents serà pràcticament monogràfica. La invasió russa d'Ucraïna té i tindrà conseqüències en multitud d'àmbits. A La Palma, el govern espanyol plantejarà una sèrie de mecanismes per fer-hi front, segons l'esborrany al qual ha tingut accés ElNacional.cat. Es treballa en quatre àmbits: l'ajuda humanitària, l'acollida i protecció de refugiats, les mesures d'impacte socioeconòmic i la ciberseguretat. El document que busca l'acord comença amb una prèvia: "La condemna més enèrgica a l'agressió militar il·legal, no provocada i injustificada de la Federació de Rússia contra Ucraïna, així com la participació de Bielorússia en aquesta agressió".

El president Aragonès va mantenir divendres al Palau una reunió amb els agents socials i els va traslladar la necessitat que a la conferència de presidents s'hi prenguin "mesures concretes ambicioses, d'aplicació immediata" en tots els àmbits a abordar i que hi hagi "compromisos econòmics clars". Va avisar que no pot servir "només per a consensuar un acord de mínims insuficient". Tot això s'ha concretat en una vintena de mesures que des de Catalunya es posaran damunt la taula, com ara l’aprovació d’un fons extraordinari per a fer front a l’acollida de refugiats, ajudes directes a empreses, allargar els ERTO, ampliar la prohibició de tallar la llum a persones vulnerables o reduir la pressió impositiva sobre el combustible, entre altres.

Refer els ponts

Tot plegat no es pot deslligar del context de relacions entre el govern espanyol i ERC, una aliança estratègica que no passava pel seu millor moment des de l’aprovació de la reforma laboral ara fa un mes. Aquella negociació va deixar moltes ferides. Aquesta setmana ja hi ha hagut símptomes de recomposició, amb els republicans facilitant la tramitació de la llei d’habitatge després d’un pacte amb el PSOE. La resta de formacions independentistes van votar-hi en contra. En paral·lel es treballa en alguna mena d’acord per poder portar a la taula de diàleg, encara sense data. Però encara falten peces en l'engranatge.