El que era el màxim responsable de la lluita antiterrorista de la policia espanyola, l'excomissari Germán Rodríguez Castiñeira, ha confessat aquest dimarts a l'Audiència Nacional que va rebre l'ordre de buscar els antecedents de 69 diputats de Podemos, que van sortir a les eleccions de desembre del 2015, però s'hi va negar a fer-ho. Així ho ha explicat Castiñeira en la seva declaració com a investigat a la causa que investiga la guerra bruta contra Podemos al Jutjat Central d'Instrucció número 5, dirigit per Santiago Pedraz, on ha explicat que la missió va arribar per part de l'excap de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) de la policia, Enrique García Castaño. L'exdirigent de la Policia, que només ha contestat a la Fiscalia i a la seva defensa, ha afirmat que es va enfadar molt amb la petició de García Castaño, una reacció que va provocar que es fes marxa enrere, i fins i tot, assegurés que "era una broma".
Segons Europa Press, Rodríguez Castiñeira ha assenyalat que García Castaño no va arribar a revelar-li de qui venia l'ordre per sobre d'ell. Tanmateix, la mateixa agència, apunta a altres fonts que asseguren que Castiñeira ha indicat que cap dels seus superiors li va ordenar espiar a ningú, tot i que, hauria assenyalat que en to de broma, García Castaño li va parlar dels diputats de Podemos. L'excomissari Germán Rodríguez Castiñeira també ha dit a preguntes del fiscal, ha afirmat que mai va parlar sobre aquest assumpte amb qui era el número 2 del Ministeri de l'Interior, Francisco Martínez.
La querella de Podemos
Podem va presentar una querella per delictes d'organització criminal, apoderament i revelació de secrets, prevaricació administrativa i falsedat documental. A més, també es va presentar per malversació i per delicte contra les institucions de l'Estat, encara que el magistrat va rebutjar aquests dos últims delictes perquè no van poder ser subsumits tots dos tipus penals en els fets relatats. En el seu escrit, Podemos assegurava que els querellats, sota el suposat lideratge del llavors secretari d'Estat de Seguretat en el govern de Mariano Rajoy, Francisco Martínez, "s'ocupaven de realitzar investigacions prospectives i alienes a qualsevol interès policial, no sota el control judicial o del Ministeri Fiscal sobre les persones que conformaven l'organització política". A més, la formació apuntava que Martínez donava compte periòdicament a l'exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, aprofitant-se de la seva condició d'autoritat pública i amb la col·laboració d'agents policials.
Segons Podemos, l'objectiu principal era la seva posterior filtració als mitjans de comunicació sota l'assegurança de fiabilitat de "les fonts policials" per desprestigiar davant l'opinió pública a la formació, atemptant així contra la indemnitat dels seus diputats i altres càrrecs públics. La querella assenyalava que aquesta forma "d'operar" es va concretar en fins a 8 actuacions, com la investigació del llavors líder del partit, Pablo Iglesias, a l'informe PISA, la filtració d'un document "falsari" d'un compte al seu nom a l'Euro Pacific Bank Limited o la manipulació de documents o registres policials interns per conferir-li aparença de legalitat a l'actuació dels querellats.