L’exconseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha estat citat a declarar com a investigat en el cas del suposat retard en les vacunes de la covid-19 a agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil, que investiga el titular d’instrucció 17 de Barcelona des del maig passat, segons una resolució coneguda aquest dijous. El magistrat va acceptar la querella interposada pel sindicat del Cos Nacional de Policia, Justícia Policial (JUPOL) i per l'Associació de la Guàrdia Civil, Justícia Civil (JUCIL) contra quatre representants del departament de Salut, i ara l'ha ampliat a Argimon, que llavors era el secretari de Salut Pública, amb la consellera Alba Vergés. Vergés va ser investigada per aquests fets en el TSJC, el qual va descartar la seva responsabilitat directa, però va indicar que s’havia d’aclarir la tasca del seu equip. També ha estat citat com a investigat Marc Ramentol, exsecretari general de Salut i actual director general de Coordinació Interdepartamental. Per ara, el magistrat no ha fixat la data de les declaracions. Se'ls imputen els delictes de prevaricació i contra el dret dels treballadors.
El magistrat Fernando Criado ja va interrogar com a investigats Carmen Cabezas, actual secretària de Salut Pública i aleshores subdirectora general de Promoció de Salut; Sara Manjón, directora d'Organitzacions i Professionals del CatSalut; Xavier Rodríguez, director de Serveis del Departament; i Adrià Comella, director del CatSalut. En la seva declaració, el 22 de juliol passat, els alts càrrecs van al·legar que cap d’ells tenia competències per decidir quin grup o col·lectiu s’havia de vacunar en cada moment, ja que només els corresponien labors executives, organitzatives i de logística, segons fonts judicials.
Denegada la declaració de Vergés
En la resolució, el jutge afirma que de les actuacions realitzades “es desprenen indicis” que Argimon i Ramentol “van tenir una participació en la decisió de paralitzar la vacunació a membres de les Forces de Seguretat de l’Estat destinats a Catalunya, compresos en la franja de 18 a 60 anys” i per això aprova la seva citació com a investigats. Per contra, ha denegat la petició dels sindicats policials que l’exconsellera de Salut, la republicana Alba Vergés, declari com a testimoni. Tampoc la llavors delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera. Els responsables de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil en el procés de vacunació a Catalunya també han estat citats com a testimonis.
L'endarreriment, segons el TSJC
La investigació penal és derivada d’una resolució de la sala contenciosa-administrativa del TSJC, del desembre de 2021, en la qual va considerar que el departament de Salut havia retardat “injustificadament” la vacunació dels agents estatals per darrere dels agents dels Mossos d'Esquadra i policies locals. La Generalitat va presentar un recurs al Suprem, però l'alt tribunal espanyol va rebutjar-lo. La sentència del TSJC tenia en compte que "les vacunes als cossos no nacionals van començar a administrar-se el 10 de febrer del 2021", mentre que els agents dels "cossos nacionals" no hi van tenir accés fins al 12 de març. "És a dir, amb un mes de diferència, i a un ritme, a més, extremadament lent", assegurava el tribunal. Des de Salut es va argumentar certes disfuncions, com ara que els responsables policials no indicaven on s’havien de realitzar les vacunacions ni es donaven els llistats d'agents.
Aquesta resolució va donar peu que els sindicats policials presentessin una querella contra la llavors consellera de Salut i Adrià Comella, llavors director del Servei Català de Salut. Per la seva part, el fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio, va demanar, el gener de 2022, que també s’investigués el llavors conseller Argimon. I dos mesos després, el TSJC va derivar als jutjats de Barcelona la investigació “per esclarir de qui va partir la decisió de deixar de vacunar o de fer-ho més lentament als integrants dels cossos policials de l’Estat, enfront de la vacunació dels Mossos i de les policies locals a Catalunya”, i si hi ha responsabilitat penal. És la causa actual.