Els exconsellers del Govern Puigdemont, Jordi Turull, Josep Rull, Meritxell Borràs, Joaquim Forn, Toni Comín i Lluís Puig no s'han volgut perdre la festa de celebració del setè aniversari del Primer d'Octubre. Si el torn del president Puigdemont era aquest matí, els exconsellers, que a hores d'ara formen part de Junts per Catalunya, han volgut rememorar, reivindicar i recordar la celebració, l'organització i les emocions que van desembocar al referèndum del Primer d'Octubre del 2017. Tots ells han explicat anècdotes, els moments més importants i a on van votar en aquella jornada històrica per a molts catalans en un acte al Centre Cultural Calisay a Arenys de Mar. Per això, l'actual secretari general de Junts i aleshores conseller de la Presidència, Jordi Turull, ha fet una crida a "tornar tots a l'una i a acabar-ho de fer". "Som capaços de fer possibles coses impossibles. Ho vam veure el vuit d’agost amb el retorn del president Puigdemont. El camí conegut és el més ràpid. El camí que hem fet no l’havíem fet mai", ha afirmat el dirigent de Junts per Catalunya, que també ha anunciat que les actes del referèndum estan guardades "per si cal utilitzar-les". "Va sortir bé perquè tothom va preferir ser útil abans que ser important", ha dit.
Josep Rull reivindica que amb la independència podem ser la "Dinamarca del sud"
L'actual president del Parlament i aleshores conseller de Territori, Josep Rull, ha reivindicat que amb la "independència podem ser un país extraordinari". "Estem en condicions de ser l'Holanda o la Dinamarca del sud d'Europa", ha dit el president del Parlament, que posa sobre la taula la reflexió que fan molts independentistes: "si amb un mal finançament i amb poc poder polític hem sigut capaços de fer això, amb la independència som un país imparable". De fet, ha posat d'exemple que la primera llei del canvi climàtic al sud d'Europa es va aprovar amb el govern del president Puigdemont. "Governàvem amb la mentalitat de pensar en gran", ha assegurat Rull, que ha recordat com el govern espanyol la va portar al Tribunal Constitucional.
En aquesta línia, l'eurodiputat electe i aleshores conseller de Salut, Toni Comín, ha reivindicat la seva tasca al Parlament Europeu on, assegura, ha "denunciat la repressió espanyola i el doble estàndard de la Comissió Europea". "Si no és acceptable la deriva autoritària a Hongria o Polònia, tampoc ho és a Espanya. La causa catalana contribueix a fer avançar la democràcia a Europa", ha reivindicat Comín, que ha explicat que a Europa "ningú va entendre que un govern pacífic que havia fet un referèndum d'acord amb el Codi Penal que ja havia despenalitzat acabés a la presó".
Forn demana deixar "d'auoflagel·lar-se"
Així mateix, l'aleshores conseller d'Interior, Joaquim Forn, ha demanat que l'independentisme s'ha de "deixar d'autoflagel·lar". "Hem de mirar endavant i veure com acabem la feina", ha assegurat Forn que ha insistit en "recuperar la moral de victòria". "Si vam ser capaços de fer-ho l’1 d’octubre del 2017, demà podem tornar a fer-ho possible i això depèn de nosaltres", ha assegurat l'exconseller d'Interior, qui també ha narrat les tensions entre els Mossos d'Esquadra i la policia espanyola amb els atemptats del 17 d'agost del 2017.
Amb tot, Lluís Puig, aleshores conseller de Cultura, ha lamentat que hi hagi responsables institucionals parlant en castellà, fent referència al president Salvador Illa. "Ens ha de fer mal. Les nostres institucions són catalanes i això ho hem de denunciar", ha dit Lluís Puig a través d'una pantalla que es projectava des de l'exili. "Quan ens toquen la llengua o el patrimoni, ens fan mal a tots. Us demano que prenguem consciència d’aquest tema", ha afirmat Puig, que també ha recordat el conflicte amb l'Estat per les obres de Sixena. Finalment, l'aleshores consellera de governació, Meritxell Borràs, ha reivindicat el paper del municipalisme català en aquella fita i considera que "va ser un dia d'una victòria aclaparadora".