Sis exconsellers de Junts per Catalunya s'han reunit aquest dimecres al matí a Brussel·les amb el president a l'exili, Carles Puigdemont. També hi ha assistit el secretari general de la formació, Jordi Turull. Cap al migdia, s'ha sumat a la cimera l'eurodiputat de Junts i Lliures per Europa, Toni Comín. La trobada ha comptat amb la presència de Jordi Puigneró (exvicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori), Jaume Giró (exconseller d'Economia i Hisenda), Victòria Alsina (exconsellera d'Acció Exterior i Govern Obert), Violant Cervera (exconsellera de Drets Socials), Gemma Geis (extitular d'Universitats i Recerca i, molt probablement, alcaldable del partit a Girona) i Lourdes Ciuró (exresponsable de Justícia). Així doncs, dels consellers que van formar part del Govern d'ERC i Junts entre el maig de 2021 i l'octubre de 2022, només no ha pogut anar-hi Josep Maria Argimon (extitular del Departament de Salut) per motius personals, segons han detallat.

Des de Junts per Catalunya, expliquen que la reunió "ha servit per analitzar la situació política actual" i també amb la mirada posada en "preparar l'estratègia a seguir en els propers mesos", tenint en compte que en mig any hi haurà les eleccions municipals. Paral·lelament, a la trobada s'ha abordat "la situació de l'exili". Sobre l'estratègia política, cal apuntar que Esquerra Republicana manté la pressió sobre Junts per aprovar els pressupostos de 2023. En aquest sentit, el divendres hi haurà una reunió tècnica del Govern amb una delegació del partit, però no hi assistiran ni la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ni la titular d'Economia, Natàlia Mas. El partit sosté que actuaran "amb responsabilitat" i que treballaran "amb seriositat". Tenen previst assistir a les reunions que se'ls convoqui, però reclamen "més concrecions" en la negociació. Aquesta mateixa setmana, Jaume Giró apuntava en una entrevista a La Vanguardia que els pressupostos de 2023 ja no són els seus perquè "ha canviat l'estructura i les partides de cada departament", però es mostrava partidari de l'aprovació dels comptes amb l'objectiu que "les necessitats de la gent quedin satisfetes".

"Preocupació" per la reforma del delicte de sedició

Un altre debat que ocupa l'agenda de l'actualitat és la reforma del delicte de sedició. En aquest terreny, Junts ha manifestat la seva "preocupació" per l'"ambigüitat" que veu en els conceptes del delicte de desordres públics agreujats per la "limitació que poden tenir aquells que volen seguir lluitant pels drets fonamentals". El dimarts, la portaveu de la formació al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras, avisava que no seran "còmplices ni del blanqueig dels socialistes i de l'Estat espanyol ni tampoc de facilitar l'extradició" de Carles Puigdemont, en línia amb el que ha declarat la vicepresidenta primera de l'executiu estatal, Nadia Calviño, que subratllava en unes declaracions que l'objectiu de la reforma és "que torni" el president a l'exili.

Encara sobre aquest canvi legislatiu, el grup parlamentari de Junts a l'hemicicle espanyol presentarà un text alternatiu a aquesta proposició de llei que només inclogui la derogació de la sedició. Josep Rius ho explicava en una entrevista al Cafè d'Idees de La 2 i Ràdio 4, en la línia del que es va fer quan es va suprimir el delicte d'insubmissió: "Es va derogar aquest article i es van preveure els efectes. Les causes obertes van quedar arxivades i els antecedents penals van quedar esborrats".