Res de res. L’exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, es va negar a declarar i aclarir res de l’espionatge al president Pere Aragonès amb el programari Pegasus davant del jutge de Barcelona, en la seva compareixença per videoconferència divendres passat, des dels jutjats de Madrid. Esteban no es va acollir al seu dret a no declarar com té tota persona investigada sinó que va argumentar que no podia declarar per la llei de secrets oficial que regeix el CNI, segons han aclarit aquest dimarts fonts jurídiques a ElNacional.cat. El govern espanyol va desclassificar les resolucions judicials que permetien espiar el líder d’ERC, però no va autoritzar a parlar a l’exdirectora del CNI. Així, doncs, Esteban no va declarar pas durant una hora (a banda dels problemes informàtics que van tenir-hi), com s’ha informat, sinó que va llegir els articles que li impedeixen informar sobre causes secretes. Res més. Curiosament, la resposta d’Esteban ja va ser avançada dies abans per la ministra de Defensa, Margarita Robles. Dues advocades de l’Estat a la seu del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona i altres dos des dels jutjats de Madrid, van vigilar i vetllar el no-interrogatori de l’exdirectora del CNI i alhora van advertir a l’advocat d’Aragonès, el penalista Andreu van den Eynde, que es podria enfrontar a una querella si informava de l'acte judicial.
La compareixença de l’exdirectora del CNI als jutjats de Barcelona va venir precedida d’irregularitats. El jutge Santiago García va rebre una comunicació del Consell de Ministres que l’informava que havia desclassificat les tres resolucions del Tribunal Suprem que donaven permís al CNI per intervenir el mòbil del llavors vicepresident Aragonès, del 19 juliol de 209 a gener de 2020, però no li adjuntava les aprovacions del magistrat Pablo Lucas. Les hi va enviar un dia abans de l’interrogatori i amb la sorpresa que els documents classificats estaven guixats i no s’entenien els arguments de l’espionatge a Aragonès.
"Coordinador dels CDR"
La vigília de la citació d'Esteban va transcendir que la justificació per espiar el vicepresident era perquè se sospitava que “coordinava els CDR”. Afirmació que va causar indignació a ERC, i una incredulitat a tota Catalunya perquè els comitès de defensa de la República són molt transversals i relacionats amb entitats de barri i socials, no amb polítics. La desclassificació de documents del CNI en el cas d'Aragonès és un fet insòlit a l'Estat espanyol, però el govern del PSOE l'ha controlat excessivament i l'ha deixat en simbòlica perquè no es pot aclarir-hi res; només la constatació que ho van fer. A banda, s'acusa el govern del PP, malgrat que el juliol de 2019, quan s'aproven les punxades a Aragonès, Sánchez era president en funcions, i va haver de convocar noves eleccions el novembre d'aquell any.
Dos mòbils?
Des de Madrid s’ha intentat justificar aquesta intromissió a la vida privada d’Aragonès en afirmar que tenia dos mòbils: l’oficial i un segon, que abans hauria usat una altra persona en les mobilitzacions ciutadanes. En la causa penal, però, només consta un mòbil (el de tota la vida d’Aragonès), i que és un dels 65 mòbils d'independentistes infectats que van descobrir els investigadors de Citizen Lab. En la comissió de secrets del Congrés, del maig de 2022, Esteban va admetre aquest espionatge a polítics catalans, tot i que limitat a 18 persones, entre elles Aragonès. El govern de Pedro Sánchez va voler aturar aquesta crisi i va cessar Esteban, substituïda per Esperanza Casteleiro.
Després d’aquesta negativa a posar llum a l’espionatge del president Aragonès, el magistrat de Barcelona espera que acusació i defensa li demanin noves diligències per avançar en la investigació. En la querella d’Aragonès, s’insisteix que el seu mòbil va ser intervingut abans, el 2018, és a dir sense aval judicial. Val a dir que la primera intervenció del mòbil aprovada pel Suprem, el juliol de 2019, eren dates clau políticament: es negociava la primera investidura de Pedro Sánchez, al final fallida.