L’espionatge il·legal a l’independentisme català té nova resposta judicial. L’Audiència de Barcelona ha ordenat la declaració com a investigada i “sense demora” de l’exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, per l'espionatge a l’exeurodiputat d’ERC, Jordi Solé, amb la infecció del seu mòbil amb el programari Pegasus, segons una resolució a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, aquest divendres. Aquesta resolució implica la tercera imputació d’Esteban per espiar polítics rivals. Recentment, un altre tribunal de l’Audiència de Barcelona (la secció 3a) també ha ordenat que se citi Esteban com a investigada per l'espionatge als republicans Josep Maria Jové i Diana Riba.
Fins ara, l’exdirectora del CNI només havia estat imputada pel jutge que investiga l’espionatge al president Pere Aragonès, tot i que no va revelar res perquè es va acollir al secret que l’obligava el seu càrrec. Com les querelles dels afectats per Pegasus i el CNI no es van unificar en un únic jutjat, ara la titular del jutjat d’instrucció 24 de Barcelona haurà de citar l’exdirectora del CNI per l’espionatge de Solé, i la titular del jutjat d’instrucció 20 de Barcelona, pels casos de Riba i Jové.
"Dades fiables"
En la resolució, el tribunal de la secció 7a de l’Audiència dona la raó a l’advocat de Solé -el penalista Andreu Van den Eynde (també espiat i que ara ha insistit a demanar-ne la imputació)- i afirma que “els indicis” de la implicació del CNI “semblen indubtables”. El Consell de Ministres, en la petició de la magistrada Maria Antònia Coscollola, l’octubre passat, va negar que el CNI hagués espiat Solé amb Pegasus entre l’11 i el 27 de juny de 2020, tal com sí que es va admetre en el cas d’Aragonès i de 18 persones més, tot i que amb permís judicial. No obstant això, la pericial aportada per Solé -a banda de la de Citizen Lab, que va destapar l’espionatge a 65 persones del món independentista- va revelar que s’havia usat el mateix sistema d'infecció que el CNI va emprar al mòbil d'Aragonès, i que s'ha admès oficialment.
Davant el resultat de la pericial, el tribunal sosté que existeixen "dades fiables que va ser a través de la remissió d'un SMS maliciós a Jordi Solé en el mateix període de temps i a través de la mateixa infraestructura informàtica que s'ha identificat pericialment com vinculada a les activitats desenvolupades pel CNI entre maig de 2019 i març de 2020 amb autorització judicial formal" i que Esteban, amb garanties legals, ha d'aclarir-ho al jutjat.
Coincidència temporal i de malwere
En la resolució, l’Audiència de Barcelona raona: “No pot descartar-se la rellevància d'una eventual coincidència tan temporal, com la del mecanisme d'infecció pel malwere (SMS) i la del domini utilitzat (statsupplier.com) per a introduir aquest programa en els dispositius pretesament espiats, tractant-se a més de persones amb vincles polítics identificables amb el moviment independentista en tots dos supòsits.” Per això, conclou que la declaració de Paz Esteban com a investigada és necessària perquè era la directora del CNI quan es va produir la infecció al mòbil del llavors eurodiputat republicà.
El tribunal -format pels magistrats José Grau, Enrique Rovira del Canto i María Calvo López, que n’és la ponent- hi afegeix que la declaració com a investigada s’ha de fer sense demora. I hi afegeix: “És cert que la incertesa major que pesa sobre el procediment és la de si l'espionatge va ser o no objecte d'autorització judicial que li donés cobertura, en cas de poder atribuir-se al CNI, extrem que també haurà de ser objecte de comprovació. Però també ho és el que sobre tal incertesa podrà si és el cas i si així ho estima pertinent aportar dades la indicada senyora Esteban.”
Més proves
El tribunal també ha aprovat, com li havia demanat l’advocat d’ERC, que la magistrada Coscollola sol·liciti i incorpori a la investigació de Solé l’expedient desclassificat pel govern de Pedro Sánchez sobre l’espionatge a Aragonès que el Consell de Ministres va donar al jutge que investiga el cas, Santiago García, titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona.
“El funcionament del programa i els mètodes utilitzats pel CNI en supòsits en què va existir autorització judicial poden ser també indicis rellevants per a examinar en aquest cas diferències i similituds. Per això entenem que és procedent la diligència de recerca esmentada”, conclou el tribunal.
A part de l'atomització i lentitud de les investigacions, per ara, cap de la desena de jutjats que investiga l'espionatge a independentistes catalans no ha aconseguit que responsables del grup NSO, propietari de Pegasus, i amb seu a Israel i Luxemburg, contestin als requeriments judicials. També es va demanar la seva imputació.