L'exdirigent d'ETA Ignacio Miguel Gracia Arregui, àlies Iñaki de Rentería, compareix aquest dijous davant del jutge per l'atac perpetrat per la banda terrorista el juliol de 1997 contra el regidor del PP a Ermúa (Biscaia) Miguel Ángel Blanco, en el marc de la investigació a la cúpula per la seva presumpta responsabilitat en el seu segrest i assassinat. És el quart exdirigent etarra que seu davant el magistrat de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón, per aquest atemptat, després que aquest tribunal tirés per terra tots els seus intents de declarar prescrit el crim, un assumpte en el qual hi ha "postures antagòniques i enfrontades" i que es dirimirà en un futur.
De fet, quan el jutge va admetre la querella de Dignitat i Justícia contra antics membres de la cúpula d'ETA, va rebutjar imputar Iñaki de Rentería en considerar que els fets haurien prescrit per a ell, però finalment i en consideració a un recurs de la Fiscalia, va acabar imputant-lo en comprendre que és a la Sala Penal qui té la competència de pronunciar-se sobre la corrupció. L'exdirigent de la banda terrorista està citat a partir de les 12:00 hores als jutjats de Sant Sebastià; el jutge li prendrà declaració per videoconferència en el marc de la causa on investiga si antics membres de li la cúpula d'ETA van ordenar o van poder haver evitat l'atemptat contra el jove regidor el juliol de 1997 després de quaranta-vuit hores de segrest.
Juntament ambell estan imputats els altres tres exdirigents que integraven el comitè executiu d'ETA en aquell moment: José Javier Arizkuren, Kantauri; Mikel Albisu, Antza; i Soledad Iparaguirre, Anboto. Els tres s'han negat a declarar davant del jutge per aquests fets. Un informe de la Guàrdia Civil va responsabilitzar els integrants d'aquest comitè d'haver "decidit, planificat i ordenat" el segrest de l'edil el 12 de juliol de 1995 atesa l'"evident" "capacitat d'acció i domini" que tenien sobre les accions de l'organització terrorista, i va subratllar que és "altament improbable, inimaginable i pràcticament fora" de lògica que l'atemptat es dugués a terme sense "ordres específiques" de la direcció d'ETA.
Crítiques a la llei de Memòria Democràtica
El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, s'ha compromès en diverses ocasions a derogar la "mal anomenada" Llei de Memòria Democràtica. "En nom de la majoria dels bascos i dels espanyols em comprometo aquí a Ermua a derogar la Llei de Memòria Democràtica, no només amb els vots del PP i d'altres grups, sinó també amb els del pròxim Partit Socialista Obrer Espanyol per a, junts, restablir la memòria i la justícia", va anunciar en un acte d'homenatge a Miguel Ángel Blanco. "Si els terroristes d'ETA no van aconseguir dividir-nos, no podem permetre que ho facin els hereus", va declarar. En aquest sentit, Feijóo va afirmar que li provoca "repugnància" que sigui EH Bildu qui "dicti al govern espanyol els termes de la memòria democràtica".