L'Armada espanyola continua treballant en el procés de modernització dels seus submarins per recuperar la capacitat naval, l'última mesura per aconseguir-ho ha estat treure a subhasta un dels icònics submarins de l'Armada, el 'Mistral' (S-73), construït als anys 80 i donat de baixa el 2021. Es tracta d'un dels quatre submarins de la classe 'Galerna' (S-70), que seran substituïts pels moderns S-80. Així doncs, el Ministeri de Defensa l'ha posat a la venda per una subhasta pública pel seu desballestament i convertir-lo en ferralla. El preu de sortida és de 136.078,53 euros. Segons recull el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), és una resolució de la Junta Delegada D'Alienacions i Liquidadora de Material de Cartagena, on es troba encallat el vaixell.
Un màxim de tres subhastes
La subhasta es produirà trenta dies després de la seva publicació al BOE a la Junta Delegada D'Alienacions i Liquidadora de Material de Cartagena. En cas de quedar sense comprador en aquest primer intent, hi haurà fins a "un màxim de tres subhastes successives més cada set dies normals", al mateix lloc i hora. Cada una de les subhastes rebaixarà el preu un 15%. Els interessats en comprar-se el submarí podran presentar ofertes i la documentació administrativa necessària en la secretària de la Junta Delegada d'Alienacions i Liquidadora de Material de Cartagena. El termini per a la presentació de la documentació administrativa conclourà vint dies hàbils des de la publicació al BOE, a les 10.00 hores. Per la seva part, es podrà presentar l'oferta fins a les 10.00 hores del dia de la subhasta, s'explica.
Per dur a terme la venda s'ha establert una fiança provincial del 20% del preu bàsic, és a dir, 27.215,70 euros, mentre que la fiança definitiva serà del 20% de l'import de l'adjudicació. Si finalment la subhasta fracassa, podria passar com amb el SH-3D, l'helicòpter que Espanya va acabar venent per 100 euros al Perú. Tot i que tindria un final més digne que la que ha patit el São Paulo, un portaavions de l'armada brasilera que es va enfonsar a l'Atlàntic després que ningú el volgués comprar.
Més de 35 anys al mar
El tercer d'una sèrie de quatre submarins tipus 'Agosta', també conegut com a classe 'Galerna', de disseny francès, el 'Mistral' va ser construït a les drassanes de Bazán a Cartagena. El 14 de novembre de 1983 es va fer la seva posada a flotació en presència del d'aleshores president del govern espanyol, el socialista Felipe González; el ministre de Defensa, Narcís Serra, i l'Almirall Cap d'Estat Major de l'Armada (AJEMA), Saturnino Suanzes de la Hidalga. Durant més de tres dècades, el 'Mistral' va participar en múltiples maniobres, exercicis i operacions nacionals, internacionals i de l'OTAN, principalment de guerra antisubmarina i intel·ligència. En aquests 35 anys va realitzar 3.039 dies de mar, 243.468 milles nàutiques, 69.289 hores de mar i 43.776 hores d'immersió, visitant nombrosos ports d'Europa i Àfrica. A bord van servir 218 oficials, 240 sotsoficials i 752 militars de Tropa i Marineria.
La seva primera sortida al mar, només superfície, va ser el 30 d'octubre de 1984, fent la seva primera immersió en aigües de Cartagena el 2 de novembre d'aquest mateix any. El 'Mistral' es va lliurar a l'Armada el 5 de juny de 1985 i posteriorment va realitzar el seu creuer de resistència recalant a Las Palmas, Plymouth (el Regne Unit), Kiel (Alemanya) i Lorient (França). El març de 1986, la Confraria de Pescadors de Cartagena li va lliurar la Bandera de Combat, actuant com a padrina, Margarita Esquivias Sampool, dona del Capità General de la Zona Marítima del Mediterrani, almirall Miguel Morgado Aguirre.