Ha arribat més tard el previst, però finalment és una realitat almenys per al Consell de Ministres. En la seva reunió d’aquest dimarts, el govern espanyol ha donat llum verda a la nova llei de memòria democràtica, sota la batuta de la vicepresidenta primera Carmen Calvo. Ha estat ella qui ha comparegut des de La Moncloa per a explicar-ne els detalls. Entre altres coses, la nova norma il·legalitzarà fundacions com la Francisco Franco, per fer apologia de la dictadura, o declararà nuls judicis i sentències com els que van portar Lluis Companys a la mort. Per primer cop també inclourà un règim sancionador. Ara tan sols inicia el seu tràmit parlamentari. La previsió és que s'aprovi definitivament durant el primer semestre de 2021.

En roda de premsa des de La Moncloa, Carmen Calvo ha assenyalat que la llei té dos objectius fonamentals. El primer, “la defensa i la necessitat de coneixement del nostre passat democràtic”. El segon, “el reconeixement, la reparació, la dignitat i la justícia per a les víctimes”, dels qui van “lluitar contra el feixisme i van perdre la vida de moltes formes”, des de l’exili fins a la presó. “La democràcia no pot oblidar”, ha sostingut la vicepresidenta primera del govern espanyol. Per això, entre altres coses, també entrarà en el currículum acadèmic a partir de l'ESO. La llei se centra en la guerra civil i dictadura, però contempla els dos últims segles d'història democràtica d'Espanya.

Pla estatal de fosses

Un dels plans més ambiciosos del govern espanyol en aquest avantprojecte és el de l'exhumació de les fosses comunes, per a la qual elaborarà un mapa de fosses i un llistat de víctimes. Tot seguit, el govern espanyol crearà un banc d'ADN per a les víctimes del franquisme que permeti la identificació. L'Estat es farà càrrec de tots els costos econòmics i de seguretat de les exhumacions. A l'administració pública li correspondrà el lideratge. Tot anirà acompanyat de "coordinació i recursos públics".

Nova fiscalia al Tribunal Suprem

L'executiu també crearà una fiscalia de sala al Tribunal Suprem que s'encarregui d'investigar possibles delictes en l'àmbit regulat per la llei de memòria democràtica i protegir els drets de les víctimes de la dictadura i la repressió franquista. Així, s'obre una porta diferent a la de la justícia argentina.

El judici de Companys, nul de ple dret

Per altra banda, com s’havia avançat, la nova llei declararà “nuls de ple dret” els judicis i sentències que van portar a la mort a persones “al marge de la legalitat de qualsevol estat de dret” i sense garanties processals. És el cas de l’afusellament del president Lluís Companys. La vicepresidenta espanyola ha insistit, davant la petició de disculpes del president Torra, que aquesta és “la forma més contundent i inapel·lable de posar les coses al seu lloc”.

Resignificació del Valle de los Caídos

Segons ha anunciat Carmen Calvo, l'executiu també resignificarà el Valle de los Caídos, després d'haver procedit a l'exhumació del dictador ara fa un any. Ara, aquest indret "quedarà com un cementiri civil on les víctimes dels dos bàndols tinguin pau i respecte", ha assegurat la vicepresidenta espanyola. Dependrà de Patrimoni Nacional. "El govern sent que ha complert amb un compromís important, que va ser promesa tant electoral com també del debat d'investidura de Pedro Sánchez", ha defensat en aquest sentit. En aquest sentit, serà expulsada la comunitat benedictina present al Valle de los Caídos. També, els familiars que vulguin podran recuperar les restes de víctimes. Encara no s'ha concretat l'abast d'aquesta resignificació.

Per altra banda, Carmen Calvo ha promès una "mirada de gènere". Així, l'actual "Panteó d'Homes Il·lustres", ubicat a Madrid, passarà a dir-se "Panteó d'Espanya". La vicepresidenta ha lamentat ara les dones hi estan "desaparegudes". Allà s'hi enterraran personalitats il·lustres.

Il·legalització d'associacions

Un dels punts claus de la nova norma és la prohibició d'associacions i fundacions públiques o que rebin diners públics i facin apologia del franquisme o figures dictatorials o incitin a l'odi contra les víctimes. Aquesta mesura requerirà una modificació posterior de la llei que regula el dret d'associació i també de la llei de fundacions. En cas d'incompliment, el Ministeri de Cultura haurà d'instar judicialment a la seva extinció. Previsiblement durà a la il·legalització d'entitats com la Fundació Nacional Francisco Franco (FNFF). 

Retirada d'honors

La nova llei de memòria democràtica també respondrà una demanda prolongada en el temps: la retirada dels honors a servidors del franquisme, com és el cas del torturador franquista Antonio González Pacheco, Billy el Niño, mort el passat mes de maig. En aquests moments, la legislació vigent no permet la retirada d'aquests honors, tampoc de forma pòstuma. 

Dues dates simbòliques

La norma també establirà noves dues dates simbòliques en el calendari. En primer lloc, el dia 31 d’octubre, que reconeixerà “les víctimes del cop d’estat, la dictadura, la repressió i exili”. És el dia que el Congrés i el Senat van votar, ara fa 42 anys, l’actual Constitució Espanyola. En segon lloc, el 8 de maig, que en la línia d’altres països de l’entorn “recordarà en el context europeu els antifeixistes espanyols”.

Règim sancionador

Carmen Calvo ha desitjat que espera que la nova norma sigui aprovada per unanimitat de les Corts espanyoles. A diferència de l’anterior llei de memòria històrica de Zapatero, la nova llei de memòria democràtica tindrà un règim sancionador. La norma preveu sancions de fins a 150.000 euros. “Tots estem obligats a complir-la”, ha subratllat la dirigent socialista, que ha reclamat la “cooperació” de totes les administracions. "La democràcia espanyola no es podia permetre estar un dia més sense aquesta llei", ha defensat Calvo. "Si la de 2007 ja va arribar tard, imagini la de 2020", ha conclòs.