És el compte enrere. Dimarts vinent, 5 d’abril, la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) celebrarà la vista en què s’exposaran les respostes a les qüestions prejudicials plantejades pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que persegueix que cap estat de la UE li pugui qüestionar l’entrega dels exiliats catalans, amb el president Carles Puigdemont al capdavant, per jutjar-los per sedició per haver impulsat la independència de Catalunya. LLarena va presentar aquestes preguntes davant la negativa dels tribunals belgues, el gener de 2021, a entregar el conseller de Cultura, Lluís Puig. El TJUE no prendrà cap decisió fins d’aquí a uns mesos. Primer l’advocat general de la Unió Europea, que en aquest cas serà el francès Jean Richard de la Tour, emetrà el seu informe, que marcarà el sentit de la resolució final. La vista (amb el número C-158/21) serà una confrontació jurídica en la interpretació de drets fonamentals, la seguretat i la justícia.
La sessió començarà a les 9 del matí i cada part tindrà 10 minuts per exposar el seu posicionament al tribunal, format per quinze jutges, amb Koen Lenaerts de president. La majoria de les parts ja ha presentat amplis escrits jurídics al tribunal. Els participants es divideixen en dos grans blocs: els defensors del posicionament de Llarena, que són el ministeri fiscal, l’advocacia de l’Estat, representada per la nova advocada, Andrea Gavela, i Vox, partit ultradretà, que no ha presentat el seu posicionament escrit (per això se li dona 15 minuts), a més dels països de Polònia i Romania. Per l’altra part, està els que aglutinen la visió més progressista, amb Bèlgica i l’exili català. L’equip de Gonzalo Boye, Isabel Elbal i Simon Bekaert, exposaran el parer de Lluís Puig, Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín. El penalista Andreu van den Eynde versarà el posicionament de la republicana Marta Rovira, i l’advocat Benet Salellas, el d’Anna Gabriel, de la CUP. L’actual diputada d’ERC Meritxell Serret també estava personada però en tornar a l’Estat espanyol, i amb el judici pendent per desobediència en el TSJC, és previsible que el seu advocat no es personi. A més, també hi haurà un advocat en nom de la Comissió Europea, del qual no se sap el seu posicionament. Acabats els torns, el tribunal pot preguntar a les parts, fet que pot donar pistes del seu pensament. La sessió s’ha marcat perquè duri dues hores i mitja. No s’espera que el president Puigdemont o altres exiliats assisteixin a la vista, ja que no han d’intervenir-hi.
Preguntes
Les qüestions prejudicials del jutge Llarena s’han desbrossat en set preguntes complexes vers la interpretació de la Decisió Marc 2002/584/JAI (que regula les ordres de detenció i entrega), i on la darrera pregunta és si el tribunal emissor (és a dir el Suprem) pot tornar a emetre una nova ordre de detenció i entrega (ODE) contra la mateixa persona i davant el mateix estat membre. El tribunal ha demanat a les parts que els seus informes orals es concentrin en les qüestions prejudicials tercera i quarta, i limitat en els aspectes que componen el dret de la Unió. Aquestes preguntes són:
-Segons l’article 6.1 de la Decisió Marc 2002/584/JAI, la competència de l’autoritat judicial emissora per dictar una ODE s’estableix en virtut del Dret de l’Estat d’emissió: ¿S’ha d’interpretar aquest precepte en el sentit de què l’autoritat judicial d’execució pot qüestionar la competència que l’autoritat judicial d’emissió té per actuar en la causa penal concreta i rebutjar l’entrega per entendre que no és competent per emetre-la? És a dir, el que va fer Bélgica amb el conseller Puig.
-Davant l’eventual possibilitat de control per part de l’autoritat judicial d’execució respecte dels drets fonamentals de la persona reclamada en l’Estat emissor: possibilita la decisió marc que no s’entregui la persona perquè existeix un risc de violació dels seus drets fonamentals en l’Estat d’emissió, a partir de l’informe d’un Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l'ONU presentat per la persona reclamada? I si és que sí quins elements exigeix el Dret de la Unió perquè un estat membre pugui concloure que en l'estat membre d’emissió (en aquest cas l’Estat espanyol) existeix el risc de violació de drets fonamentals?
El conseller Lluís Puig, amb els seus advocats, Boye i Bekaert.
Drets
A més, el TJUE demana a les parts quines conseqüències s’han d’extreure de les observacions del govern belga en el cas del conseller Puig. Primer va ser un jutjat penal que va denegar l’entrega, el 7 d’agost de 2020, i després la va ratificar el Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les, el gener de 2021. El seu raonament va ser la falta de competència del Suprem" i el "risc de violació de la presumpció d'innocència" per les declaracions de jutges, fiscals i autoritats polítiques espanyoles. "Es tracta d'una decisió molt bona per a la resta d'acusats pel procés, perquè demostra que no han estat sotmesos a processos justos", va explicar llavors l'advocat Gonzalo Boye.
Cal recordar que el fet de no haver estat jutjats pel jutge predeterminat per la llei (el TSJC en lloc del Suprem) és una de les principals vulneracions que els presos polítics catalans han expressat en les seves demandes al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
Sentències
A més de les preguntes i el parer del tribunal belga, el TJUE també sol·licita a les parts si dues sentències de tribunals europeus poden ser “pertinents” per respondre les qüestions prejudicials tercera i quarta. La primera sentència és del mateix TJUE: El cas Jawo (C-163/17) de 2019, que fa referència a un ciutadà de Gàmbia, que arriba a Alemanya i demana asil i en tramitar-li aquest país veu que també l’ha sol·licitat a Itàlia i el vol fer tornar allà. En el cas català, el TJUE precisa que es valori l’apartat 87 d’aquesta resolució, en la qual es recorda la norma europea que “està descartat el trasllat d’una persona a un Estat membre en qualsevol situació en la qual existeixin motius seriosos i acreditats per creure que el sol·licitant patirà un risc en el trasllat o com a resultat d’aquest”. La segona sentència és del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre dos ciutadans de Romania, Moldovan i Bivolanu front França, el 2021, en el qual es fixa que hi ha “un risc real” en ser entregats.
Comín, Puigdemont i Ponsatí, a Itàlia en la darrera ordre de detenció fallida. Foto: ACN
Precedent
Precisament, el Tribunal de Justícia de la UE feia pública una resolució clau, en resposta a una qüestió prejudicial presentada pel Tribunal de Primera Instància d’Amsterdam que havia de decidir sobre el lliurament a Polònia de dos ciutadans d’aquell país que van ser condemnats a penes privatives de llibertat. Les euroordres han de tenir en compte la situació de la persona afectada, la naturalesa del delicte pel qual se’l persegueix i la independència i imparcialitat del tribunal que ha de seguir la causa, deia el tribunal europeu, fet que també s’haurà d’aplicar a la causa catalana.
A sis mesos de complir-se els cinc anys a l’exili, el jutge Pablo Llarena ha emès quatre euroordres per fer retornar el president Puigdemont i el seu equip a l’Estat espanyol perquè siguin jutjats per sedició, malversació de fons i desobediència. El magistrat Llarena, com a jutge emissor, va retirar les dues euroordres de detenció anteriors. La primera, el desembre del 2017, i, la segona (que van haver de refer diverses vegades per múltiples defectes de forma), el juliol del 2018, quan Alemanya va denegar-la perquè els delictes de rebel·lió i sedició no encaixaven amb els tipus de delictes alemanys. El jutge Llarena no volia l'entrega del president Puigdemont per jutjar-lo només per malversació de fons, fet que li van criticar fins i tot un sector espanyol. Puig és acusat del delicte de malversació i de desobediència. La decisió del TJUE té dues respostes: els exiliats podran estar segurs a Europa, menys a l’Estat espanyol, o seran detinguts per ser jutjats allà. Bèlgica tindrà l'última paraula.
El jutge Pablo Llarena, en el Tribunal Suprem. Foto: Europa Press