L'exinterventora de l'Estat, al Tribunal de Comptes: "Ens fiàvem de la interventora de Catalunya"

Judici exprés. El Tribunal de Comptes  (TCu) ha ventilat el judici sobre la despesa de l’1-O i de la promoció exterior en menys de dues hores, aquest divendres. La consellera del departament 2n de la Secció d'Enjudiciament del Tribunal de Comptes (TCu), Elena Hernáez, ha refermat que si el president a l’exili, Carles Puigdemont, no s’ha personat a la vista, no pot permetre que intervingui per videoconferència, perquè els codemandats ho van demanar amb només quatre dies abans, tot i que estava aprovat des del desembre. “El president Puigdemont ha esperat fins a l'últim moment per si podia venir”, ha contestat amb ironia el seu advocat Gonzalo Boye. L'acord per la investidura de Pedro Sánchez i el registre de la llei d'amnistia al Congrés dels Diputats, tot just fa dues setmanes que s'ha produït, i Puigdemont té una ordre de detenció en vigor a l'Estat espanyol.

Pel que fa a la suspensió del procediment, demanat per ERC davant el projecte de llei d’amnistia, la consellera ha informat que respondrà per escrit i, per tant, no ha donat el termini a les parts perquè presentin els escrits de conclusions. En aquest sentit, el fiscal, Manuel Martín-Granizo, ha afirmat que “fins que aquest projecte no sigui llei no es pot aplicar cap mesura, ja que no se sap del cert què recollirà”. Per tant, la causa del Tribunal de Comptes sobre el procés queda paralitzat fins que la consellera s'hi pronunciï.

Catalunya intervinguda

La Fiscalia demana que els presidents Artur Mas, Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i uns 35 excàrrecs del Govern torni 3,4 milions d’euros a la Generalitat per despeses suposadament indegudes durant l’1-O i de promoció Exterior. Per la seva part, Societat Civil Catalana reclama que ingressin 5,3 milions d'euros.

En aquest sentit, la declaració com a testimoni de la llavors interventora general de l’Estat, quan es va intervenir la Generalitat, el setembre de 2017, ha estat ben clara. “Pagàvem les nòmines i els creditors de la Generalitat que ens deia la interventora de Catalunya”, ha afirmat María Luisa Lamela, en referència la llavors interventora Rosa Vidal, malgrat que també va ser acusada i investigada en el jutjat d'instrucció 13 per l'1-O. Lamela ha afegit que “no era la seva competència ni tenien capacitat per fer controls” de tots els pagaments, amb un volum d’uns 700 milions d’euros, a la Generalitat; i que el ministre Critóbal Montoro, no els va donar cap ordre concreta.

Boye incisiu

L'advocat Gonzalo Boye -defensor del president Puigdemont, i dels exconsellers Clara Ponsatí i Toni Comin- ha estat molt incisiu amb l'exinterventora general de l'Estat: "Vol dir que el ministre Montoro va mentir l'agost de 2017 que cap diner aniria per fer el Referèndum?" Lamela li ha respost que ella no va rebre cap ordre, que tampoc tenien mitjans per fer-ho i que "va tenir una bona relació" amb Rosa Vidal i ha confessat: "Jo volia que es pugessin les nòmines." L'advocat de Societat civil Catalana, Juan Chaparía, ha protestat quan Boye ha preguntat Lamela per la seva germana magistrada "que va considerar malversació aquestes despeses".

Homs destaca "contradiccions"

Per la seva part, l'advocat Francesc Homs -en representació de l'exconsellera Neus Munté, Antoni Molons i Albert Royo, exsecretari general de Diplocat- ha insistit a preguntar a la interventora sobre els controls de l'Estat perquè la Fiscalia els reclama que tornin uns diners que hauríem estat validats pel mateix govern espanyol.

En acabar el judici, Homs ha afirmat als periodistes que en la prova d'avui "s'han evidenciat contradiccions", com el fet que la llavors interventora de l'Estat ha afirmat que "controlava, però que no podia; i segur que ho va fer bé perquè sempre ho fan". 

L'advocat també ha declarat que és "inquietant que ni la Fiscalia ni l'acusació hagin fet preguntes" i hi ha atribuït que quan es va al detall de la causa "s'evidencia la feblesa de tot". Per evidenciar la normalitat de les despeses de Diplocat, Homs ha portat com a testimoni Antoni Millet Abbad, que era al comitè executiu, on ha assegurat que el plenari validava les despeses d'aquest consorci publico-privat. Ha afegit que era normal encarregar estudis, com també convidar parlamentaris, despeses que la Fiscalia reclama a Royo i al govern de Puigdemont. Finalment, Homs també ha citat el professor Alfonso González Bondia per un estudi sobre tractats internacionals encarregat a la Universitat Rovira i Virgili, on treballa, que la Fiscalia tambié qüestiona.