Diversos jutges del Tribunal Suprem jubilats, com Clemente Auger i José Antonio Martín Pallín, i fiscals anticorrupció també retirats, com Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, presentaran una querella criminal contra Joan Carles I perquè asseguren que ha comès cinc delictes fiscals, segons revelen El País i elDiario.es. Els magistrats asseguren que la regularització de la seva situació tributària va ser il·legal, tot i que els fets ja van ser investigats per la Fiscalia del Suprem, que la va arxivar en entendre que el rei emèrit havia regularitzat la seva situació amb el pagament de 678.000 euros el desembre del 2020 i de 4.395.000 euros el febrer del 2021, abans de saber que existia una investigació oberta contra ell per frau fiscal. La Fiscalia del Suprem va obrir dues diligències d'investigació el 24 de juny del 2020 i el 6 de novembre del 2020, que van ser comunicades a l'advocat de l'emèrit, però sense especificar els tipus de delictes que investigava.
Pagaments irregulars
Els fets que denuncien són uns ingressos multimilionaris per part del rei a través de la fundació Zagatka, presidida pel seu cosí Carles d'Orleans, que va arribar a pagar 8 milions d'euros per serveis privats de Joan Carles I i de l'exempresari mexicà Allen Jesús Sanginés Krause. En el seu moment, no va declarar a Hisenda aquests ingressos, però el febrer del 2021 va presentar unes autoliquidacions de cinc exercicis fiscals, en concret, del 2014 al 2018, per evitar la sanció. Els denunciants asseguren que els fets encara no han prescrit i que la Fiscalia va advertir l'emèrit que s'havia iniciat una investigació per possibles infraccions tributàries. Tanmateix, els advocats de Joan Carles I van defensar en el seu moment que els escrits de la Fiscalia avisant Joan Carles I no detallaven el motiu de les investigacions.
Ara, la querella presentada apunta que Joan Carles I va pagar més de 5 milions d'euros de les regularitzacions extraordinàries amb 12 préstecs realitzats per persones físiques i jurídiques. I asseguren que "no és possible" la regularització de les defraudacions tributàries després d'haver tingut coneixement formal de l'existència de les diligències d'investigació de la Fiscalia. Els querellants assenyalen que els advocats de Joan Carles I van tenir l'oportunitat de "personar-se i conèixer les diligències d'investigació, encara que sens dubte era coneixedor de les irregularitats que s'havien comès en les declaracions corresponents a l'IRPF dels anys 2014 a 2018". I afegeixen que des del juny del 2020, Joan Carles va tenir coneixement dels detalls de la investigació oberta a través dels mitjans de comunicació.
Delictes contra la Hisenda pública
La denuncia contra l'emèrit considera que els fets que se li atribueixen "són constitutius de cinc delictes contra la Hisenda pública penats en l'article 305 bis del Codi Penal i castigats amb presó de dos a sis anys" i una multa del doble de la quantitat defraudada quan "la defraudació es cometi en quantia superior a 600.000 euros o s'hagin utilitzat persones físiques o jurídiques o ens sense personalitat jurídica interposats". L'escrit de la querella davant la Sala Segona del Tribunal Suprem demana que Joan Carles I sigui citat al seu domicili actual d'Abu Dhabi per prestar declaració en qualitat d'imputat i que també s'interrogui com a testimonis el seu cosí Álvaro d'Orleans, que va sufragar vols privats i armes a l'emèrit, l'advocat que l'ha representat en la seva investigació tributària, Javier Sánchez-Junco, i altres noms que han gestionat les finances del rei a Suïssa, com Arturo Fasana i Dante Canónica. A més, també demanen que declari com a testimoni l'exempresari Allen Jesús Sanginés-Krause, que presumptament abonava part de les despeses de l'emèrit i la seva família. Per últim, els querellants proposen que quan arribi el moment processal, en cas de condemna, es fixi el mínim possible en la pena privativa de llibertat "tenint en compte l'edat del querellat, però que la multa sigui de la quantia màxima fixada per la llei".