El lletrat major del Parlament durant la legislatura del 2015 al 2017, Antoni Bayona, ha assegurat aquest dijous davant del Tribunal Suprem, durant el judici al diputat Joan Josep Nuet, que la doctrina del Tribunal Constitucional va canviar durant aquell temps respecte als criteris de la Mesa del Parlament per tramitar iniciatives parlamentàries.

Així, ha dit que anteriorment la doctrina constitucional era “molt permissiva” en general sobre la capacitat d’admissió a tràmit de les iniciatives. No obstant, Bayona ha recordat que en aquells moments el TC havia advertit directament la Mesa. El 2019 una sentència del TC sobre una iniciativa del Parlament va aclarir els termes, fent els criteris més restrictius.

Segons Bayona, a la Mesa els independentistes defensaven que la jurisprudència constitucional permetia acceptar el debat sobre qualsevol tipus d’iniciativa, mentre que Cs i PSC deien que els advertiments del TC des de finals del 2015 eren molt clars i s’havia d’impedir el tràmit de certes iniciatives. Nuet estaria entre els dos fronts. “Mai s’havia plantejat una situació com aquella, perquè el TC ja havia advertit prèviament”, ha reconegut. “La situació no era normal”, ha afegit. Per això, la sentència del 2019 que recopilava i aclaria la doctrina del TC va permetre fixar una posició més ferma encara en contra de l’admissió a tràmit.

Preguntat pel fiscal, Bayona també ha dit que en el cas de les conclusions de la comissió d’estudi sobre el procés constituent, que el TC havia vetat, la Mesa no podia inadmetre-les, perquè la comissió ja les havia aprovat, i com a mínim n’havia de “prendre nota”, com així va fer. Posteriorment, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va admetre canviar l’ordre del dia del ple per aprovar-les en sessió plenària.

 



Per la seva banda, el secretari general del Parlament des del 2016, Xavier Muro, ha refermat les afirmacions de Bayona i ha explicat que no és normal trigar tant a debatre a la Mesa una iniciativa, com va passar amb les ‘lleis de desconnexió’, que van trigar setmanes, i que tampoc sap com es van publicar, informalment, al Butlletí del Parlament.

La resta de la Mesa

La resta de membres de la Mesa, menys els que ja han estat condemnats, han declarat durant el judici com a testimonis. Ahir ho va fer el vicepresident segon de la Mesa en aquella legislatura, José María Espejo-Saavedra, de Ciutadans, presencialment, i avui ho ha fet via telemàtica el secretari segon de la Mesa del Parlament durant la XI legislatura i actual diputat del PSC, David Pérez, que ha insistit en diverses ocasions que no recorda quin va ser el sentit del vot de Nuet en l’admissió a tràmit o en l’aprovació al ple de cap de les resolucions i ha demanat remetre’s a les actes.

Amb tot, sí que ha subratllat que l’acusat en determinades ocasions votava en el mateix sentit que PSC i Cs, i que en altres votava de la mateixa manera que els independentistes. “No hi havia un comportament tancat sempre amb una determinada majoria”, ha resumit.

En el cas concret de la llei de referèndum, s’ha queixat que no es parlés a la Mesa immediatament després que s’entrés a registre per poder avaluar-la i ha afegit que un cop feta la lectura va veure que era “clarament i flagrantment inconstitucional”. Pérez ha remarcat que davant aquestes situacions la seva postura consistia a esgrimir els avisos del TC a les reunions de la Mesa per intentar que les resolucions no s’aprovessin. Primer demanava informe als serveis jurídics, després votava en contra de l’admissió a tràmit, feia un informe explicant el seu posicionament, demanava reconsideració de la Mesa i, un cop es desestimava, votava contra la iniciativa. Pérez ha admès que a vegades els lletrats “tenien dubtes” sobre si alguna de les resolucions contravenien cap sentència.