Sense respostes. L’exministre de Justícia Juan Carlos Campo, que el setembre passat es va incorporar a la seva plaça de magistrat a la sala penal de l’Audiència Nacional, ha presentat la seva “abstenció” com a ponent en un recurs de l’empresari Oriol Soler, investigat com un dels creadors de Tsunami Democràtic, plataforma que en l’anonimat va impulsar mobilitzacions massives contra la sentència del Suprem als líders independentistes catalans la tardor del 2019. El recurs és perquè la investigació que lidera el jutge Manuel García Castellón continua secreta, almenys des del 2019. La llei orgànica del poder judicial fixa: “els jutges, i els funcionaris d’altres cossos, que reingressin a la carrera hauran d’abstenir-se, i en el seu cas podran ser recusats, d’intervenir en qualsevol assumpte en els que siguin part, partits o agrupacions polítiques o aquells dels seus integrants que ostentin o hagin ostentat càrrec públic.” L’exministre Campo dedueix que Tsunami va ser impulsat per partits independentistes catalans? El govern espanyol va fer una actuació contra aquesta plataforma? Són preguntes sense resposta, ja que el penalista Benet Salellas, defensor de Soler, ha demanat els motius de l’abstenció de l’exministre i li ho han denegat.
Juan Carlos Campo va ser ministre de Justícia entre gener de 2020 i juliol de 2021, i va caure del govern espanyol després d’impulsar els indults als nou presos polítics catalans. L’exministre ja va ser recusat el novembre passat perquè s’apartés dels recursos del cas Kitchen, que afecten el PP. La sala penal de l’Audiència Nacional ha decidit designar el magistrat Eduardo Gutiérrez Gómez com a ponent per resoldre l'incident d'abstenció de Campo en el cas de Tsunami, en una deliberació aquest divendres. Després, la sala haurà de resoldre la petició d’Oriol Soler, perquè s'aixequi la investigació que es manté secreta. El titular del jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional també ha investigat els tretze CDR acusats de terrorisme, i la sala penal l’ha corregit dos cops perquè facilités als encausats informació realitzada per la Guàrdia Civil per garantir el seu dret de defensa, com ara l’accés a tots els enregistraments dels seus mòbils.
Antecedents
El novembre passat, la sala penal de l’Audiència Nacional donava la raó a l’empresari Oriol Soler perquè es pogués personar a la causa del Tsunami, una acció que el jutge instructor, Manuel García Castellón, no permetia adduint que aquesta peça és secreta. L’advocat de Soler, el penalista Benet Salellas, va presentar recurs contra la negativa de García Castellón, adduint que se li vulnera el dret de defensa perquè no li va permetre accedir ni a informació de la causa que no sigui secreta. En la resolució, el magistrat Alfonso Guevara, com a ponent, va qualificar d’“anòmal” el fet de no permetre a Soler, que ja era investigat, de personar-se en la causa de Madrid, en la part no secreta i li va aprovar. I hi afirma: “L’aixecament en el seu dia del secret no pot arreglar una denegació absoluta de l’exercici del dret de defensa, perquè suposa una investigació a l'esquena de l’investigat, que ja tenia aquesta condició i n’estava personat.”
A l’estiu passat, el titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, que investiga el cas Volhov, sobre un suposat finançament il·legal del moviment independentista, va derivar Soler i altres sis investigats al jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional, perquè el seu titular li ho va demanar. Els altres investigats a Madrid són l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell; l’exdirigent de CDC David Madí; el cap de l’Oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay; Jaume Cabaní, Josep Campmajó i Marta Molina.
Paral·lelament a la causa de l’Audiència Nacional, hi ha força ciutadans investigats i jutjats per mobilitzar-se amb les crides de Tsunami Democràtic. La causa amb més volum d’investigats la dirigeix el jutjat d’instrucció 4 de Figueres, amb unes 200 persones investigades pels talls de l’AP-7, a l’alçada d’El Pertús, el 2019. El nou jutge va citar la quinzena de persones que no s’havien personat en altres citacions, el 4 de febrer passat, i els ciutadans el van tornar a plantar. El jutge ha prorrogat la investigació, fet que significa que no té voluntat d’arxivar aquesta causa. La segona amb més volum era dirigida pel jutjat d’instrucció 3 de Girona, pels talls de l’AP-7 a Salt. El jutge manté oberta la causa per a tres persones, però la fiscalia va presentar recurs contra l’arxivament de la causa a 22 persones. L’Audiència de Girona ho ha de resoldre ara.
