L’exministre de Justícia i magistrat del Tribunal Constitucional, Juan Carlos Campo, ha presentat un escrit al president de l'òrgan, Cándido Conde-Pumpido, en el qual comunica la seva abstenció del coneixement de la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada per la sala penal del Tribunal Suprem contra la llei d’amnistia del procés, segons ha anunciat l’òrgan de garanties aquest dimarts. La seva petició es debatrà en el ple del TC de la setmana vinent. El magistrat planteja la seva abstenció perquè era al govern del PSOE, fins a l’any 2021, quan es van aprovar els indults als presos polítics catalans; i el gener del 2023 va ser nomenat per renovar el TC.
Precisament, el PP ha anunciat que demanarà la recusació, “com a mínim”, del president del TC, Cándido Conde-Pumpido (que va ser fiscal general de l’Estat amb José Luis Rodríguez Zapatero a La Moncloa), i dels vocals Juan Carlos Campo (exministre de Justícia) i Laura Díez (exdirectora general d’Assumptes Constitucionals i Coordinació Jurídica). Això no obstant, el partit d’Alberto Núñez Feijóo encara no ha presentat un recurs contra la llei de l’oblit penal. L’objectiu és debilitar la majoria progressista al Constitucional, formada per 7 magistrats a 4.
L'amnistia bloquejada
La sala penal del Tribunal Suprem, presidida pel magistrat Manuel Marchena, simbolitza l'oposició del Poder Judicial a la llei d'amnistia, negociada pel govern espanyol del PSOE amb els grups independentistes de Junts i ERC. L'alt tribunal espanyol s'ha negat a aplicar aquesta norma als líders polítics catalans que va condemnar per sedició en assegurar que amb la malversació de l'1-O es van beneficiar personalment, fet exclòs per la llei per aplicar-la. Per mantenir bloquejada l'amnistia a Carles Puigdemont (en el seu cas és el jutge Pablo Llarena), Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva, el Suprem ha portat al Tribunal Constitucional un cas menor —sobre la condemna de dos joves per desordres per l'1-O a Girona.
En concret, l'alt tribunal espanyol considera que la llei d'amnistia "pot resultar discriminatòria perquè, entre altres motius, vulnera el dret a la igualtat davant la llei". Tanmateix, el legislador admet, en el redactat de la llei d'amnistia, aquesta actuació excepcional amb l'objectiu de tornar la pau social a Catalunya.
Segons el Suprem, la norma de l'oblit penal "estableix un molt rellevant i evidentment desigual tractament dels delictes comesos i dels seus autors i partícips, exclusivament determinat en funció de la seva ideologia o dels seus propòsits polítics, sense motiu o causa constitucionalment acceptable que pogués justificar el tractament discriminatori". És a dir, que la llei empara amnistiar un delicte de desordres si és comès en el marc d'una protesta del procés d'independència de Catalunya, però no en altres protestes.
Si, finalment, el Tribunal Constitucional afirma que la llei d'amnistia no vulnera el dret a la igualtat, el Suprem haurà d'aplicar-la per a aquests joves i d'altres condemnats per desordres públics, causes que han quedat pendents i que s'ha deixat sobre la taula.