Francisco Martínez va ser el número 2 del Ministeri d'Interior sota el mandat del Partit Popular (PP), concretament sota el lideratge de Jorge Fernández Díaz. Si bé, Martínez ha mantingut un perfil baix mediàticament, darrerament el seu nom ha sortit constantment en els àudios de l'excomissari José Manuel Villarejo en relació amb l'Operació Catalunya. Justament d'aquesta ha parlat a El Independendiente, on ha reconegut: "Des del 2013, Interior considera l'independentisme com una amenaça contra l'ordre constitucional". 

Tanmateix, això no fa que reconegui l'existència de l'Operació Catalunya com la concebem, sinó que reconeix que el ministeri de Fernández Díaz va identificar l'independentisme com una amenaça i es va posar en marxa. Com? Segons Martínez, "diversos comandaments del Cos Nacional de Policia, membres del govern espanyol i dirigents del Partit Popular, aleshores governant, fins i tot determinats periodistes i mitjans de comunicació, es van concertar per elaborar un pla contra aquest moviment polític, al qual se sol fer referència amb el nom d'Operació Catalunya". 

Des d'Interior es va posar en el punt de mira la Diada de 2012, considerada "un salt qualitatiu" per Martínez. En els mesos següents Interior va començar a posar en marxa la seva estratègia per frenar "l'amenaça" de l'independentisme, considerada de "primera magnitud". Davant de la qual afirma que els membres de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que van participar en aquesta estratègia, liderats pels directors Adjunts Operatius (DAO) dels dos cossos, Eugenio Pino i Cándido Cardiel Ojer, coordinats pel mateix Martínez, van elaborar informes d'avaluació d'aquesta amenaça que lliuraven de forma periòdica al ministre de l'Interior.

Fernández Díaz o Cospedal: més d'una 'operació' contra l'independentisme

"Ja no s'estava davant d'un problema polític, sinó d'Estat", justifica Martínez, qui afegeix: "Van assistir a les reunions esmentades els DAO (directors adjunts operatius) de Policia i Guàrdia Civil, membres de la Comissaria General d'Informació i del Servei d'Informació de la Guàrdia Civil. Jo vaig assistir a algunes i qui no va ser mai en aquestes reunions va ser Villarejo". 

L'exnúmero 2 d'interior es distancia de la figura de Villarejo, però no descarta la participació de l'excomissari en les estratègies antiindependentistes, però no necessàriament de la mà d'Interior. Martínez diferencia entre l'esmentada estratègia per demanar informació "adreçada a la prevenció de delictes, perquè la prevenció també és una funció policial" i la que es fes per part de la Policia Judicial. A més, afegeix la que va dur a terme el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), de la qual Martínez es desmarca completament. 

Després de remarcar que, des d'Interior, l'estratègia de reunir informació davant de l'amenaça de l'independentisme no es coneixia com a Operació Catalunya, remarca que el paper de Villarejo va ser molt marginal. Afirma que hi ha accions de Villarejo que ha conegut a través de la publicació dels àudios de Villarejo. Per exemple, en el cas d'algunes reunions entre l'excomissari i Alícia Sánchez Camacho: "M'he assabentat ara d'aquella reunió de Villarejo amb Alícia Sánchez, pel que sembla, on ella li dona una sèrie de noms i em sembla molt confús. Ni tan sols sabia que Villarejo hi tenia relació. Això sí que em desquadra en el context d'actuació del Ministeri perquè ella ni era membre del govern espanyol ni hi ocupava càrrecs. Per què s'hi reuneix i li dona una llista de gent, si és que això és veritat? No trobo una explicació". 

Aleshores, si aquestes accions no estan relacionades amb Interior, amb qui ho estan? Martínez apunta la seva pròpia teoria: podria haver-hi més d'una via política d'investigació contra l'independentisme. En aquesta, no crec que estigués involucrat Fernández Díaz, però no descarta la implicació d'altres persones com María Dolores de Cospedal.

"No es van punxar telèfons" 

Segons Martínez, en aquest control a l'amenaça independentista reconeix que es va recorre "als instruments habituals del treball policial en l'àmbit de la Informació, com a seguiments en espais públics, no en domicilis ni seus de partits polítics". També reconeix usar "col·laboradors o informadors que podien ser des de persones del mateix món independentista o Mossos d'Esquadra, cosa que és totalment legal i necessària". Tanmateix, hi ha una cosa que nega de forma rotunda: "No es van punxar telèfons". 

Tot plegat ho ha explicat en el marc de la querella presentada recentment per l'exconseller d'Economia, Jaume Giró, qui s'ha querellat contra Jorge Fernández Díaz, María Dolores de Cospedal, José Manuel Villarejo i el mateix Martínez  per haver-lo espiat a l’inici de l’Operació Catalunya, l’any 2012, quan no tenia cap càrrec polític, ja que era el director general adjunt de CaixaBank, i només era per la seva ideologia i pel seu suport al sobiranisme de Catalunya. 

Qui sabia què? 

Una de les grans preguntes al voltant de l'Operació Catalunya sempre ha estat; qui sabia el que passava? Martínez ha respost part d'aquesta qüestió: "Lògicament de la vicepresidenta depenia el CNI, de manera que tindria el que li donés el CNI i del president depenien tots, així que tindria la informació que demanés i que li donessin. Però no em consta que hi hagués reunions monogràfiques del govern espanyol per parlar específicament de Catalunya, almenys en què jo participés".