Pilotes fora. Ni va ordenar investigar cap diputat de Podemos ni va rebre cap instrucció per fer-ho. És la justificació que ha donat Francisco Martínez davant del jutge Santiago Pedraz en el marc de la investigació sobre l’ús de les clavegueres de l’Estat contra Podemos fruit de la querella que va presentar la formació morada, que va denunciar “investigacions prospectives i alienes a qualsevol interès policial”. L’exnúmero dos de Jorge Fernández Díaz al Ministeri de l’Interior com a secretari d’estat de Seguretat ha negat que parlés amb Eugenio Pino (Director Adjunt Operatiu de la policia espanyola entre el 2008 i el 2016) o amb algun dels comissaris sobre l’espionatge a la formació morada amb motivacions polítiques i ha assegurat que va conèixer a través dels mitjans de comunicació l’informe PISA (Pablo Iglesias Sociedad Anónima, un fals document que feia referència a un suposat finançament il·legal de Podemos). Així ho relaten fonts jurídiques consultades per ElNacional.cat, que també apunten que Francisco Martínez ha afirmat que no recorda si es va investigar la filtració d’informació sobre l’aleshores líder de Podemos. Demà serà el torn d’Eugenio Pino, que també haurà de comparèixer a l’Audiència Nacional.
🔎 La policia patriòtica, davant del jutge per l’ús de les clavegueres de l’Estat contra Podemos
En una declaració com a investigat que s’ha allargat gairebé una hora, Francisco Martínez ha evitat respondre les preguntes de les acusacions populars de Podemos i el PSOE i només ha contestat el fiscal i el seu advocat i s’ha desvinculat per complet de l’espionatge a la formació morada: en el que ell coneixia, no existia cap investigació a membres de Podemos pel mer fet de ser-ho. Ha reiterat que ningú li donava comptes i ha subratllat que no hi va haver cap irregularitat. Sobre les filtracions a la premsa d’informació relacionada amb Podemos, ha assegurat que no recorda si es va arribar a investigar internament. A més, Francisco Martínez no ha volgut respondre res relacionat amb les converses de WhatsApp que va tenir amb alts càrrecs policials, com Eugenio Pino. Es van extreure del seu telèfon mòbil en la investigació del cas Kitchen i estan inclosos en la querella de Podemos. Malgrat això, sí que ha desmentit que tingués converses amb Pino o altres comissaris sobre aquesta qüestió.
Tanmateix, els missatges de WhatsApp que va creuar-se amb el comissari en cap de la Unitat Central de Suport Operatiu, Enrique García Castaño, el desmenteixen. “D’aquells de Podemos que tenien antecedents, has pogut confirmar alguna cosa?”, va preguntar Martínez a García Castaño el gener del 2016. Així consta a les converses que figuren al document de la querella, al qual ha tingut accés ElNacional.cat. “Ho vaig demanar i trucaré perquè no vaig tornar a preguntar, em va passar”, va respondre el comissari. I Francisco Martínez va demanar posar tota la carn a la graella: “Seria molt interessant saber-ho. I si han estat en temes abertzales, temes d’extremisme violent. [...] Algú ha de ser xungo, mira amb ulls atents”.
La investigació sobre les desenes de cerques a diputats de Podemos
El mes de juliol, va transcendir que la policia patriòtica va espiar 69 diputats de Podemos a partir d’un informe de la Unitat d’Afers Interns de la Policia Nacional que contenia converses del gener del 2016 entre Francisco Martínez i el comissari en cap de la Unitat Central de Suport Operatiu, Enrique García Castaño, on s’evidenciava l’interès del primer per trobar draps bruts als diputats de Podemos (com Pablo Iglesias, Irene Montero, Yolanda Díaz o Ione Belarra), per poder-los perjudicar. L’espionatge s’hauria fet a través de desenes de cerques en diverses bases de dades policials. Aquest matí la SER informa que la Policia Nacional ha remès un seguit d’informes al jutge Santiago Pedraz en els quals descarta que rebessin cap ordre per consultar de manera il·lícita les bases de dades o que hi hagués una persecució organitzada.
Un matís. Fonts jurídiques apunten a ElNacional.cat que, del total de cerques que van quedar paleses el juliol, se n’han justificat molt poques. El que s’està fent és consultar a les comissaries, però les respostes són dispars: unes quantes s’imputen a usuaris que eren automàtics, d’altres s’escuden en el temps que ha passat des d’aquell moment i d’altres apunten a funcions policials o, senzillament, a la curiositat. Això sí, les mateixes veus subratllen que els informes que han arribat a alguna conclusió representen un percentatge molt petit del total de cerques. Ara Podemos ha sol·licitat al jutge que la investigació s’assigni a la Unitat d’Afers Interns de la Policia Nacional.
“No em reconec en cap gravació”
La declaració de Francisco Martínez a l’Audiència Nacional arriba dues setmanes després que comparegués a la comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya del Congrés dels Diputats. En aquella ocasió, va assegurar que “no va existir una trama parapolicial” i va negar els àudios de Villarejo: “No em reconec en cap gravació”, va afirmar insistentment. Avui, ni el fiscal ni la seva defensa li han preguntat concretament per les gravacions de Villarejo i, per tant, no ha hagut de donar explicacions. A la cambra baixa, a preguntes de la secretària general de Podemos, Ione Belarra, va negar “categòricament” els fets.
Podemos va denunciar “investigacions prospectives i alienes a qualsevol interès policial”
Concretament, la querella de Podemos, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, denuncia que, sota el lideratge de Francisco Martínez, es feien “investigacions prospectives i alienes a qualsevol interès policial, no sota control judicial o del Ministeri Fiscal” sobre les persones que formaven part de Podemos. La formació morada al·legava que l’objectiu era filtrar-ho posteriorment als mitjans de comunicació “sota el segell de fiabilitat de les fonts policials”, amb la voluntat de “desprestigiar” el partit davant l’opinió pública i “atemptar contra la indemnitat dels seus diputats i càrrecs públics”.