Un exalt càrrec del govern espanyol presidit per Mariano Rajoy assenyala al Govern liderat per Carles Puigdemont per no haver fet suficient per evitar els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils. Qui l’ha verbalitzat ha estat José Antonio Nieto, que va ser secretari d’Estat de Seguretat entre el novembre del 2016 i el juny del 2018, sota les ordres del Juan Ignacio Zoido com a ministre de l’Interior. “A Catalunya, els recursos es van posar en un altre lloc, es van prioritzar altres coses i es va abandonar la seguretat i es van dedicar pràcticament tots els recursos a l’independentisme”, ha assegurat. I ha esgrimit que això va fer que “es descuidessin funcions fonamentals per a la seguretat dels catalans com evitar un atemptat terrorista”. “Em fa pena que això passés. No es va prioritzar adequadament aquesta exigència de lluitar contra el terrorisme, que era evident perquè estàvem a nivell quatre sobre cinc”, ha conclòs. Tot això ho ha verbalitzat durant la seva compareixença a la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats. Actualment, Nieto és conseller de Justícia, Administració Local i Funció Pública de la Junta d’Andalusia, aquesta tarda té un compromís al parlament andalús i no ha pogut assistir presencialment a la cambra baixa. Per això, ha comparegut per videoconferència.
📝 Villarejo, sobre els atemptats del 17-A: “Es podrien haver evitat perfectament avisant els Mossos”
“No m’agrada assenyalar”, ha afirmat, però ha afegit tot seguit que “hi ha un cos que té competències de policia integral”, en al·lusió als Mossos d’Esquadra. “Quan es produeix un problema de seguretat, la primera referència l’han d’aportar els Mossos, que tenen més efectius”, ha afirmat. Més tard, ha assegurat que ni la Guàrdia Civil ni la policia espanyola van tenir “informació detallada” de la investigació dels Mossos sobre l’explosió d’Alcanar.
“Es Satty no era col·laborador de la Policia Nacional ni de la Guàrdia Civil”
Les primeres paraules que ha pronunciat José Antonio Nieto li han servit per negar que Abdelbaki es Satty, imam de Ripoll i cervell dels atemptats del 17-A, col·laborés amb la Policia Nacional o la Guàrdia Civil. “Per la informació que jo tinc, he de dir que rotundament no: no hi havia cap relació ni com a informador ni com cap altre col·laborador de Policia Nacional i Guàrdia Civil”, ha assegurat. Així mateix, s’ha dedicat a assenyalar els Mossos d’Esquadra al llarg de la seva compareixença: “Hi ha un altre cos que forma part dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat, que són els Mossos. Desconec si tenien alguna relació o si [Es Satty] era informador d’aquest cos, que és policia integral al territori de Catalunya i és a qui li correspondria tenir algun tipus de vincle si tenia la sospita que hi havia alguna radicalització en aquesta mesquita de Ripoll”, ha esgrimit.
Sobre les visites a Es Satty a la presó, ha defensat que “l’interès” de la policia espanyola en ell era el “mateix que es té amb qualsevol persona que ha estat detinguda per la comissió d’un delicte aparentment no vinculat al terrorisme”. “Sabem que hi ha un vincle molt estret entre delinqüència habitual i terrorisme”, ha justificat. Just la setmana passada, l’exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán, també va negar que Es Satty fos confident del Centre Nacional d’Intel·ligència. “Mai no va ser ni col·laborador ni informador del CNI. Punt, mai”, va afirmar. “No va ser confident del CNI, i ja està”, va afegir. Un parell d’hores abans que comparegués Nieto, ha estat el torn del comissari jubilat José Manuel Villarejo, que ha portat la contrària a Félix Sanz Roldán: “Que Es Satty era col·laborador del CNI és evident per tot el que ha sortit”. “Era col·laborador perquè cobrava. És algú que, atesa la seva condició de delinqüent o amb capacitat de ficar-se en aquests ambients, informa a canvi de diners”. Fins i tot ha afirmat que va ser “agent doble o triple”.
“Cal estrènyer molt més la col·laboració”
Al capítol de millores, José Antonio Nieto ha reconegut que caldria “estrènyer molt més la col·laboració” entre els diferents cossos policials, en al·lusió als Mossos d’Esquadra, la policia espanyola i la Guàrdia Civil. “No pot ser que es produeixin situacions estanques en les quals no flueixi informació, aquesta informació ha de fluir i completar-se per a la seguretat de tots”, ha esgrimit.
García-Margallo acusa Puigdemont de tergiversar unes declaracions seves
Després de José Antonio Nieto, ha estat el torn de José Manuel García-Margallo, que va ser ministre d’Afers Exteriors entre desembre del 2011 i novembre del 2016. Ha volgut defensar-se de la “teoria de la conspiració” i de l’afirmació “ultratjant” que l’imputa “tenia coneixement que podia passar el que va passar” i no en va advertir. En concret, ha esmentat unes declaracions que va fer el setembre del 2016 a Donosti, assegurant que el “desafiament sobiranista” era el “més important” que enfronta Espanya, ja que “d’una crisi se’n surt, un atac terrorista se supera, però la dissolució d’Espanya és absolutament irreversible”. Avui ha volgut puntualitzar que es referia a les crisis del 1973, del 1995 i del 2008 i a l’atemptat de l’11-M del 2004 a Madrid.
En el seu torn inicial, José Manuel García-Margallo ha retret a Carles Puigdemont que en el seu llibre M’explico presentava “dades fictícies” sobre la seva afirmació. El relat del president a l’exili era el següent: «Estic pensant en les casualitats. Fa quatre dies, el 13 d’agost del 2017, el ministre Margallo deia allò que d’un atemptat se surt, però d’una independència, no. I ara tenim l’atemptat». I García-Margallo ha contestat als “errors en aquesta cita”. “No era ministre, jo havia cessat un any abans, no tenia cap connexió amb les persones responsables del CNI, llavors dirigits per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría (amb la qual no vaig tenir relacions idíl·liques en aquell període) i l’última persona a la qual la vicepresidència hagués fet alguna confidència d’aquest tipus, si ho sabés, haria estat jo”, ha argumentat. A més, ha puntualitzat que l’afirmació la va dir el 10 de setembre del 2016 i no el 13 d’agost del 2017.