Les tres expertes en igualtat -una advocada, una treballadora social, i un psicòleg- denunciades per Junts per injúries per emetre un informe, per encàrrec del Parlament, en el qual asseguraven que “no hi havia indicis d’assetjament per raó de sexe”, però sí “comportaments masclistes” en el grup parlamentari, han declarat davant del jutge de Barcelona, aquest divendres. Les professionals han assegurat que van fer l’informe de forma consensuada i amb cura i han negat qualsevol difamació a Junts. Han afegit que la seva feina ha estat científica i que l’acció dels juntaires les ha coartat, segons fonts judicials. En l'interrogatori, només han contestat a les preguntes del titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona, Santiago García i a les seves defenses, exercides pels advocats Eduardo Cáliz, Sònia Ricondo, David Aranda i Júlia Humet, que han denunciat que la querella de Junts el que fa és intentar “coartar” a aquestes i altres professionals i que demanaran l’arxivament del procediment.
Aquest informe va ser encarregat per la comissió contra les violències masclistes del Parlament -a una empresa externa que va contractar les tres tècniques- arran de la denúncia contra el president del grup parlamentari de Junts Albert Batet, per part de Cristina Casol, integrant del grup parlamentari de Junts, que per aquest motiu va ser expulsada, el gener passat. Aquest informe era el primer que encarregava el Parlament amb el protocol antiassetjament. Dues de les expertes, a més, han assegurat al jutge que amb la querella s'han vist obligades a aturar un segon informe que el Parlament els ha encarregat sobre el cas de la diputada de Junts Aurora Madaula, la primera a denunciar assetjament masclista al grup de Junts.
En acabar les declaracions, l’advocada de Junts, Isabel Elbal, ha afirmat que es va usar el protocol del Parlament de forma política: “Es va investigar una persona i es va criminalitzar tot el partit. S’ha provocat un greu dany reputacional a Junts, i res té a veure amb el dret de les dones.” L’advocada ha recordat que la querella es va presentar el febrer passat i que ara se n’ha fet un ús partidista i electoral.
Suport polític
Precisament, un grup de professionals i polítics s’han concentrat a les portes de la Ciutat de la Justícia, aquest divendres, per donar suport a les professionals, en un ambient preelectoral. Hi era la consellera de Feminismes, Tània Verge, diputades d’ERC, com Alba Vergés i Jenn Díaz, la presidenta del grup dels comuns, Susanna Segovia, i la candidata de la CUP a Barcelona, Laure Vega, entre altres. “Estem davant uns fets molt greus, inadmissibles, són professionals independents que fan el seu treball, una recerca en el marc dels protocols del Parlament”, ha assegurat la consellera Verge, que ha afegit que “és intolerable que un partit que va aprovar la llei contra les violències masclistes de Catalunya i els mecanismes de col·laborar-hi estigui coartant i intimidant a aquests professionals” i ha demanat a Junts que retiri la querella.
Casol amb sentiments de culpa
Cristina Casol també s’ha acostat als jutjats per donar suport a les tècniques que van fer l’informe del seu cas, i ha denunciat que la querella de Junts és un clar exemple de revictimització i que hi ha errors en el protocol antiassetjament del Parlament. “Estic molt disgustada, enrabiada pel que m’han fet viure i fins i tot havia tingut sentiments de culpa”, ha declarat emocionada l’exdiputada de Junts.
Una situació sistèmica
En l’informe, elaborat a partir de 10 entrevistes, els professionals indiquen que al partit i al grup parlamentari de JuntsxCat “s’ha pogut constatar una situació sistèmica: d’una banda, trobem dinàmiques de repartiment de tasques associades als rols patriarcals tradicionals i, per l’altra, s’han constatat que s’ha menystingut a les accions de sensibilització i formació en matèria de gènere així com cap a la mateixa comissió d’Igualtat i Feministes”.