El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha convocat per dilluns vinent una reunió extraordinària del Consell Executiu per analitzar l'informe dels experts sobre l'acord de claredat. L'informe s'ha donat a conèixer aquest dimecres i contempla cinc fórmules de referèndum, totes elles acordades amb l'Estat i la major part amb participació dels ciutadans de tot el territori espanyol. A banda d'aquests cinc fórmules també aborda dues possibles vies alternatives, a partir d'acords polítics entre institucions representatives. Prèviament, 

La proposta d'un acord de claredat, inspirat en l'experiència del Quebec, va ser plantejada per Pere Aragonès al debat de política general de l'any passat. La idea no va tenir una especial acollida i no ha aconseguit superar ni una votació del Parlament. Això no va desanimar el president, que el passat mes d'abril va encarregar a un consell d'acadèmics​, coordinat pel politicòleg Marc Sanjaume-Calvet, l'elaboració d'un informe que haurà de servir de base per dissenyar la seva proposta. L'informe, de 64 pàgines, va ser lliurat dilluns al president.

Cinc fórmules

L'informe, que ha avançat ElPeriódico, prioritza la via pactada amb l'Estat, tot i admetre que la falta de voluntat política ho ha fet fins ara inviable, i planteja cinc fórmules per a un referèndum. En primer lloc planteja un referèndum en què es proposaria consultar la ciutadania de Catalunya "sobre la conveniència que el Parlament de Catalunya iniciés un procés de reforma constitucional que podria preveure la independència i/o una nova acomodació en el sí de l'Estat". En cas de prosperar aquesta reforma constitucional hauria de ser ratificada en referèndum per la ciutadania de tot l'Estat.

La segona opció és un referèndum per consultar la ciutadania de Catalunya sobre "un acord polític prèviament assolit sobre la independència o una nova acomodació en el sí de l'Estat i que, per exemple, es podria fer en el marc d'una reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya".

Al conjunt de l'Estat

El tercer escenari planteja un "referèndum d'inici al conjunt de l'Estat", en què s'optaria per consultar a la ciutadania espanyola si estaria d'acord a autoritzar una consulta a Catalunya sobre la independència i/o una nova acomodació en el sí de l'Estat. Aquesta opció "permetria analitzar els resultats de manera simultània a Catalunya i a la resta de l'Estat", però podria comportar un "xoc de voluntat democràtica difícil de resoldre" en cas que hi hagués un resultat favorable a Catalunya i contrari a la resta de l'Estat.

La quarta opció és un "referèndum ratificat al conjunt de l'Estat", en que tota la ciutadania espanyola hauria de votar els termes de la independència i/o una nova acomodació en el sí de l'Estat acordats per representants polítics.

La cinquena es un referèndum doble, per "copsar les preferències d'ambdues ciutadanies" sobre un escenari "específic d'acomodació amb qüestions diferenciades". El text no amaga que, com en el cas de la tercera possibilitat, "podria atiar encara més el xoc entre majories estatals i minories territorials".

El text deixa clar que el demos català i el demos espanyol "han de poder participar d'alguna manera", tot i que aquesta participació "pot ser raonablement asimètrica" per "evitar" el que anomena "problema de les minories persistents", és a dir, la sensació d'una part de la ciutadania que el seu anhel polític no obtindria mai resposta.

Acceptar els resultats

L'informe deixa clar que, més enllà del caràcter jurídicament vinculant o no que pugui tenir un referèndum, caldria "consens pel que fa a l'acceptació dels resultats" i sobre els efectes polítics que pugui tenir. "Els resultats han de ser respectats per institucions i actors polítics, amb independència de quins siguin, i l'acord ha de permetre a la ciutadania conèixer per avançat quines són les passes subsegüents en la gestió dels mateixos".

L'informe també subratlla que els referèndums "no són l'única via possible" en la gestió d'un conflicte polític territorial i planteja "mecanismes anàlegs que poden ser alternatius" i que també "podrien contribuir a la resolució del conflicte".

Vies alternatives

En concret es plantegen dues alternatives. La primera seria "un acord polític entre institucions representatives" amb participació de parlaments i governs i protagonisme dels partits polítics. En aquest sentit el text recorda que "en alguns casos comparats de conflictes territorials les decisions de secessió o no secessió s'han pres únicament per acord polític d'institucions representatives".

La segona alternativa "també involucra la participació d'institucions representatives, especialment del Parlament de Catalunya, i consistiria en la celebració d'unes eleccions que fossin considerades com a plebiscitàries per tots els actors rellevants".

Actors

Pel que fa els actors que haurien de prendre la iniciativa per implementar les solucions. L'anàlisi distingeix entre actors primaris, que haurien de tenir un paper principal en la proposta, negociació o implementació d'un acord de claredat, i actors secundaris. Com a actors primaris assenyala els govern català i espanyol, els parlaments dels dos territoris, i la ciutadania catalana i espanyola, la participació de la qual "seria desitjable perquè un acord gaudeixi de la màxima legitimitat possible".

Entre els actors secundaris assenyala els ens locals, els ens supraestatals -organitzacions internacionals que "podrien operar com a mediadores a fi d'arribar a un acord i també com a observadores del compliment-, persones i institucions mediadores o altres comunitats autònomes.

TC i referèndum acordat

Igualment es considera com a actors secundaris els tribunals i el Tribunal Constitucional, que considera "clau" per a la viabilitat d'un acord de claredat. En aquest punt recordat que la jurisprudència del TC contrària a referèndums de sobirania o secessió "ha sorgit contra propostes o accions unilaterals", primer al País Basc i després a Catalunya. L'informe conclou que el TC podria revisar la jurisprudència o callar davant d'un referèndum acordat.

L'informe aborda la viabilitat legal d'un referèndum sobre les preferències de Catalunya amb relació al seu estatus polític, que anomena referèndum d'inici, i que és un dels fets que genera més controvèrsia jurídica dins del marc espanyol". La Constitució preveu referèndums consultius "sobre qüestions de rellevància política" i l'encaix jurídic de l'hipotètic sobre Catalunya "ha estat defensat per part de la doctrina" en el cas que fos "de caràcter acordat i es pogués celebrar conforme als procediments jurídicament establerts".

L'informe recorda que en la "controvèrsia" sobre la seva legalitat s'ha utilitzat l'argument que la Constitució "no pot emparar la celebració de referèndums que tinguessin per objecte una eventual secessió d'un territori de l'estat". I afegeix com a "molt rellevant" el fet que el Tribunal Constitucional "ha imposat alguns límits addicionals a aquesta possibilitat".

Pel que fa els referèndums de ratificació, "estan previstos per la legislació en determinats supòsits taxats" com ara la reforma de la Constitució o dels estatuts d'autonomia, "i no hauria de suposar cap problema jurídic per ser celebrats dins d'aquest supòsits".