Els experts designats pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, per impulsar un acord de claredat per resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat eviten pronunciar-se sobre la viabilitat d'aquesta proposta en la present legislatura, atès que consideren que es tracta de "consideracions polítiques" sobre les quals no els correspon pronunciar-se, però el que sí deixen clar és que resulta "indispensable un acord polític" amb l'Estat per tirar endavant qualsevol de les propostes que plantegen. Aquest acord no només hauria d'implicar els governs sinó "tots els actors polítics", entre els quals destaca el paper del Tribunal Constitucional.

Els experts plantegen cinc tipus diferents de referèndum, dos dels quals se circumscriuen als ciutadans de Catalunya i tres més que inclouen també els ciutadans de la resta de l'Estat. Els referèndums podrien ser l'inici de la negociació o de ratificació dels resultats, cadascun d'ells consultant els ciutadans de Catalunya o bé el conjunt de l'Estat. La cinquena possibilitat seria un doble referèndum a Catalunya i l'Estat.

 

La proposta d'un acord de claredat, inspirat en l'experiència del Quebec, va ser plantejada per Pere Aragonès al debat de política general de l'any passat. La idea no va tenir una bona acollida i no ha aconseguit suport a l'hemicicle, més enllà dels 33 diputats d'ERC. Això no va desanimar el president, que el passat mes d'abril va encarregar a un consell d'acadèmics​, coordinat pel politicòleg Marc Sanjaume-Calvet, l'elaboració d'un informe que haurà de servir de base per dissenyar la seva proposta. Divendres li van lliurar el text i aquest matí Aragonès s'ha reunit amb tots ells abans d'encapçalar una reunió extraordinària del Consell Executiu per abordar aquest tema.

Tirania de la majoria estatal

Els experts subratllen en tot moment la necessitat que qualsevol sortida sigui fruit d'un acord polític, tot i que admeten que la resposta del conjunt de l'Estat pot comportar un problema i bloquejar el conflicte més que no pas resoldre'l. "Seria una tirania de la majoria estatal sobre la minoria subestatal", ha reblat Sanjaume.

A banda de les cinc propostes de referèndum que plantegen, apunten també dues fórmules anàlogues, a partir d'un acord entre els governs o representants polítics, ratificat pels respectius parlaments o mitjançant unes eleccions plebiscitàries.

Sanjaume ha explicat que l'objectiu de l'acord de claredat és "cercar maneres d'avançar de manera acordada sobre la resolució del conflicte sobre l'estatus polític de Catalunya", i que l'acord ha de tenir "sempre" en compte que hi ha interessos legítims de la ciutadania de Catalunya, però també del conjunt de l'Estat.

L'informe subratlla la necessitat d'harmonitzar els principis de democràcia, imperi de la llei i protecció de les minories, però adverteix, segons el coordinador, que "aquesta mena de conflictes territorials són difícils de resoldre, lents i no admeten solucions úniques, ni copiades al peu de la lletra. Sinó que admeten vies acordades". 

Tribunal Constitucional

L'informe fa una reflexió general sobre quins actors haurien d'intervenir, des dels respectius governs fins als ens municipals, i subratlla el "paper importantíssim del Tribunal Constitucional". Tot i admetre que la jurisprudència de l'alt tribunal obstaculitza moltes de les vies que planteja aquest informe, el coordinador del text ha assegurat que el Constitucional podria tenir un paper d'àrbitre.

L'informe contempla també la conveniència de la figura del mediador internacional, tot i que no el considera imprescindible. Així mateix, els experts adverteixen sobre la necessitat que hi hagi també un acord sobre el resultat i el compromís de negociar l'escenari resultant.