Fins a vuit ponents que representen patronals, sindicats i experts han reclamat i avalat la necessitat d'un nou finançament per a Catalunya des de la comissió d'Economia del Parlament. Concretament, els partits polítics han escoltat l'opinió de diverses personalitats catalanes aquest mateix dimecres sobre el concert econòmic, amb la participació del degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy; el director d'Economia i Estudis de Foment del Treball, Salvador Guillermo; l'economista i professor universitari, Guillem López Casasnovas; l'exconseller i jurista Francesc Homs; l'exmagistrat del Tribunal Constitucional Carles Viver Pi-Sunyer; el cap de gabinet d’estudis econòmics i infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona; la vicesecretària general d'UGT a Catalunya, Cati Llibre; i el responsable de mercat de treball i economia de Comissions Obreres, Albert Ferrer. Tots ells, amb matisos, han posat sobre la taula la necessitat que Catalunya tingui un nou sistema de finançament, ja que l'actual el consideren caduc i que perjudica la Generalitat de Catalunya provocant el dèficit fiscal.
El primer a intervenir ha estat Carles Puig de Travy, que ha posat sobre la taula la necessitat que Catalunya no pot continuar patint un "infrafinançament crònic". "És una exigència de justícia econòmica, amb el dèficit fiscal, la insuficiència financera i la manca d'inversions. Cal avançar cap a un nou model amb autonomia financera", ha defensat l'economista, que assegura que l'actual model és "caduc, opac i injust". Puig de Travy posa sobre la taula tres possibles vies: reformar l'actual sistema de règim comú, un model federal o un pacte fiscal per sortir de la LOFCA. El degà ha explicat que s'han d'introduir mecanismes que garanteixin la lleialtat institucional i definir blindar les competències d’administració per evitar el desequilibri vertical provocat per la manca de finançament de l'Estat a les comunitats autònomes per a les competències polítiques de despesa com salut o educació. A més, demana que es compleixi el principi d'ordinalitat, el compliment de les inversions pressupostades per l'Estat, la publicació de les balances fiscals i complir amb el principi de solidaritat.
El degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya també ha demanat més concrecions sobre el model de finançament singular acordat entre el PSC i Esquerra Republicana. Puig de Travy posa sobre la taula els tres principals problemes de l'actual model de finançament: hi ha un desequilibri vertical perquè el 2012 al 2022 els ingressos que van anar cap a l’Estat han incrementat un 89% i les comunitats un 40%; incompliment del principi d'ordinalitat; manca d’autonomia fiscal que limita la capacitat de la Generalitat de legislar, gestionar i recaptar els tributs generats en el nostre territori. De fet, De Travy ha vist amb bons ulls el traspàs dels impostos a l'Agència Tributària de Catalunya.
Foment demana complir amb el principi d'ordinalitat
Un discurs similar al que ha fet el director d'Economia i Estudis de Foment del Treball, Salvador Guillermo, que ha explicat com es dona una "insuficient dotació financera" a les comunitats autònomes en comparació a l'administració central. "Tenim que a l’administració estatal es fan polítiques d’atenció social i fins i tot a vegades carreguen determinades obligacions a les administracions autonòmiques com la llei de dependència", diu Guillermo, que també posa d'exemple com l'Estat regula sobre habitatge mentre les competències recauen exclusivament sobre la Generalitat. "Cal aplicar el principi de lleialtat institucional", explica.
Guillermo també posa sobre la taula que no s'entén com una de les comunitats més riques disposi de menys recursos per càpita ajustats de l'àmbit competencial homogeni. Per això, demana aplicar el principi d'ordinalitat. Guillermo posa sobre la taula els dos models de finançament actual com és el del règim comú, del qual forma part Catalunya, i el del concert econòmic. Amb tot, també avisa que segurament "mai assolirem el millor acord". "Per això, cada cinc anys hi ha una revisió", diu Guillermo, denunciant que no s'hagi aplicat aquesta norma.
López Casasnovas demana sortir del règim comú
Per la seva banda, l'economista Guillem López Casasnovas nega que l'acord que s'està dibuixant sigui com el concert econòmic basc. "És no conèixer com es calculen les imputacions sobre el valor afegit. Desconèixer com es calcula la quota i com se li resta i tot el dèficit de l’Estat", afirma López Casasnovas, que defensa que és "molt important" sortir del règim comú per evitar seguir en "l'infern fiscal". Per això, creu que el finançament singular és una via que fa trencar aquest règim comú basat en l'estimació de les necessitats fiscals. "Cal entrar en una via nova basada en la capacitat fiscal de les comunitats autònomes. És un model obert a totes aquelles comunitats que pensin que es volen nodrir a partir de la seva capacitat fiscal i esforç", assegura López Casasnovas, que també adverteix que el dèficit fiscal no es tancarà.
Homs nega que les comunitats hagin d'aplicar el principi d'igualtat
L'exconseller i jurista Francesc Homs, en canvi, ha fet una anàlisi jurídica sobre quines vies té la Generalitat de cara a un nou finançament. "No hi ha cap article a la Constitució que digui que hi ha dos sistemes de finançament de règim comú i règim foral", explica Homs, que assegura que l'única referència sobre concert econòmic a la Constitució és el cas de Canàries. Amb tot, Homs també recorda que el concert no ha tingut una continuïtat històrica, tot i que se cita aquest aspecte usualment. L'exconseller també posa sobre la taula separar el principi d'igualtat del de solidaritat. "Sovint s’argumenta que el principi constitucional d’igualtat és la capçalera del sistema constitucional en relació amb l’àmbit competencial i de finançament". Homs ho nega i assegura que en la Constitució es fa referència al principi d’autonomia financera. "El que no fa la Constitució és vincular el principi d’autonomia financera al principi d’igualtat, sinó relacionar-lo amb la necessària coordinació amb la hisenda estatal i amb el principi de la solidaritat", explica el jurista.
De fet, Homs explica que l'actual arquitectura jurídica del règim comú no ha existit sempre de la mateixa forma. "Hi ha la cúspide de la LOFCA que fixa els principis generals. Temps més tard, als anys 80', va aparèixer la llei ordinària de finançament de les comunitats autònomes que no està prevista en la Constitució", explica Homs, que recorda com després es van aprovar quinze lleis per a cada comunitat de dins del règim comú. De fet, l'exconseller creu que això pot ser un element "d'inspiració" de cara legalitzar un nou finançament. El jurista també creu que "cal sortir de la LOFCA" i creu que no hi ha cap raó jurídica per la qual no es pugui pensar que es pot aplicar el model basc i navarrès a Catalunya.
Pi-Sunyer diu que per un concert econòmic no cal reformar la Constitució
Carles Viver Pi-Sunyer defensa que la Constitució, l'Estatut i la Unió Europea no impedeixen un sistema singular i avala la possibilitat que la Generalitat assumeixi el model del finançament com el del País Basc, el qual separa del finançament singular. "S’ha de fer a través de la reforma de la llei estatal de la LOFCA, perquè ho ha dit el Tribunal Constitucional. Això suposa un matís respecte al que s'anomena sistema bilateral", explica el jurista, que avisa que això no tindria garantia jurídica.
Amb tot, l'exjutge també recorda el principi de la Constitució que hi cap tot el que no està prohibit. Per això, creu que la Constitució no prohibeix la "diversitat de sistemes", que no conté cap regla ni principi que impedeixi al legislador establir un nou sistema i tampoc preveu un règim de finançament comú general per a totes les autonomies. Això sí, assegura que s'haurà de fer a través d'una llei. "El fet que la Constitució faci esment només del País Basc o Navarra no vol dir que a través d’una llei no es pugui tenir aquest sistema", explica Pi-Sunyer, que avisa que sí que haurà de complir el "principi de solidaritat, la prohibició de privilegis econòmics i socials, la igualtat de deures i drets de tots els ciutadans i l'existència d’un sistema del marc general tributari i d’organismes de col·laboració.
La Cambra de Comerç posa condicions al nou finançament
Joan Ramon Rovira, cap del gabinet d’estudis econòmics i infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, també posa sobre la taula tres vies per millorar el finançament català: una reforma en profunditat del model existent, un model de tipus federal o un pacte fiscal. Amb tot, demana assegurar l'autonomia i suficiència financera ampliant de forma substancial la cistella tributària i la capacitat normativa de les comunitats, així com eliminar l'actual sistema de bestretes. Alhora, defensa garantir la lleialtat institucional i definir bé les competències de cada administració, així com garantir l'equitat entre les comunitats i respectar el principi d'ordinalitat. També posa sobre la taula que el nou finançament tingui en compte les diferencials dels costs de vida.
Els sindicats urgeixen un nou finançament
La vicesecretària general d'UGT a Catalunya, Cati Llibre, ha defensat un concert que tingui "una visió integral de la fiscalitat". "Des de la definició, recaptació, inspecció, redistribució i impuls de l’Agència Tributària que recapti tots els impostos", diu Llibre que demana garantir els serveis essencials bàsics amb inversions en percentatge sobre el PIB semblants als països més avançats d'Europa. Per això, també demana revertir el dèficit fiscal, que "s'ha menjat part de les millores de l'economia". Sobre l'acord entre PSC i ERC, creu que la "música sona bé" i creu que és una oportunitat. Així mateix, Albert Ferrer, responsable de mercat de treball i economia de comissions obreres van en aquesta línia i critica que no s'hagi aplicat la revisió i actualització de cada cinc anys del sistema de finançament. "Els problemes de l’actual sistema és la complexitat i la manca de transparència, així com la insuficiència de recursos i manca d’equitat", assegura.