El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, preveu poder-se reunir amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, aquest mes d’octubre. Així ho asseguren fonts de la capitania d’aquesta cartera quan se’ls pregunta sobre la carta que va enviar fa uns dies el ministre a la màxima responsable de l’Eurocambra per reclamar que s’hi pugui parlar en català. No hi ha hagut encara resposta a la missiva, però sí que es preveu una reunió per abordar aquesta qüestió. En cas de no poder-se produir, les mateixes fonts asseguren que es forçarà una trucada per poder tractar aquest tema de forma telefònica i “traçar un pla” perquè les llengües catalana, basca i gallega puguin utilitzar-se amb normalitat al Parlament Europeu. Es tracta d’un dels acords amb Junts per Catalunya pendents de complir i que el govern espanyol sempre ha assegurat que és una prioritat.
Albares va enviar fa uns dies una tercera carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, en la que reclamava que el català, el gallec i el basc puguin utilitzar-se als plens de l'Eurocambra. Defensava en la seva missiva que aquest és un "afer prioritari" de l’estat espanyol, i demanava a Metsola "abordar personalment" amb ella la petició. Albares argumenta a la missiva, del 18 de setembre de 2024, que l'inici de la nova legislatura europea "constitueix una ocasió privilegiada per donar un nou impuls a la subscripció d'un acord administratiu" per l'ús de les tres llengües cooficials amb el castellà a l’Estat. Emmarcava la qüestió com "un element essencial de la identitat nacional". Per això, demana a Metsola que sotmeti la qüestió a votació de la Mesa del Parlament Europeu.
L’acord administratiu
El cas és que l’exigència que fa Albares, el d’aconseguir un “acord administratiu”, és vist per a Junts per Catalunya com a “insuficient”. El partit independentista reclama que es garanteixi la plena oficialitat de la llengua. “Parlar català al Parlament Europeu és un objectiu d’importància simbòlica, però clarament insuficient, ja que no té cap dels beneficis que busquem en la lluita per l’oficialitat europea de la llengua catalana: ni la legislació tindria caràcter oficial en català, ni s’aplicaria directament a la nostra llengua, ni aturaria la discriminació actual contra la llengua catalana en els processos per aconseguir beques o passar oposicions a les institucions europees, en els quals el coneixement del català no dona cap punt”, esgrimien els juntaires la setmana passada.
La formació de Carles Puigdemont destacava que “aconseguir l’oficialitat de la llengua catalana a la UE no és una qüestió simbòlica, sinó un objectiu polític que ha de donar força a la llengua, reconèixer els seus parlants i generar incentius per al seu coneixement i aprenentatge”. Però les fonts del Ministeri d’Exteriors apunten que ambdues coses són compatibles, i que aconseguir en primera instància un acord administratiu no impedirà assolir l’oficialitat del català a les institucions europees.