Nou revés a la justícia espanyola. Avui el Tribunal Superior de Schleswig-Holstein ha decidit extradir a Espanya el president Carles Puigdemont per un presumpte delicte de malversació de fons públics, però no pas per un presumpte delicte de rebel·lió ni de sedició, com demanava el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.

Això vol dir que si Puigdemont és extradit a Espanya, en cap cas no pot ser jutjat per cap dels altres dos delictes de què l'acusava el magistrat del Suprem. El president a l'exili continuarà estant en llibertat a Alemanya amb el mateix règim que fins ara —la Fiscalia volia que el tornessin a tancar—, pot recórrer la decisió de la justícia alemanya i, a més, l'extradició només es farà efectiva si així ho aprova la fiscalia alemanya.

El tribunal sustenta que els actes que denunciava Llarena no encaixen amb el delicte alemany d'alta traïció ni de pertorbació de l'ordre públic —delicte també proposat per la justícia espanyola per si l'alemanya no acceptava els càrrecs per rebel·lió— perquè confirma que mai hi ha hagut violència. "S'ha descartat la responsabilitat penal per trencament de la pau perquè a Carles Puigdemont només li preocupava la celebració del referèndum. No era un "líder espiritual" "d'una violència", subratlla la interlocutòria.

D'altra banda, el tribunal sí que admet l'extradició per malversació perquè consideren que "les autoritats espanyoles acusarien justificadament Carles Puigdemont de ser coresponsable d'incórrer en obligacions financeres amb l'erari públic. La confirmació d'aquestes acusacions en resultats ha de ser aclarida exclusivament en el context del procés penal espanyol".

 

Llegiu aquí la interlocutòria en català

El delicte de malversació comporta una pena màxima de cinc anys de presó i no pas de 30, que és el màxim que preveu el delicte de rebel·lió i que és precisament el delicte pel qual estan acusats els presos polítics, que ja fa nou mesos que estan tancats en centres penitenciaris. De fet, el jurista i col·laborador d'El Nacional Joan Queralt ho explica en cinc punts molt clars:

Ara bé, el tribunal alemany va reclamar al jutge del Suprem l'escrit de l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro que negava la malversació de l'1-O, després que a l'abril assegurés que la Generalitat no va destinar "ni un euro" al referèndum i posés en relleu que es van desgranar els "mecanismes de control" que ell aplicava sobre les despeses de la Generalitat des del novembre del 2015 fins al setembre del 2017, el moment que Montoro explicava que s'havia "reforçat el control".

A aquestes afirmacions també s'hi va afegir l'expresident espanyol Mariano Rajoy, que va reconèixer al Congrés que Puigdemont no ha comès malversació per l'1-O i ho va dir ben clar: "No es va dedicar ni un sol euro del FLA al referèndum il·legal que suposadament s'havia de celebrar a Catalunya".

Mentides sostingudes

El president Puigdemont ja ha reaccionat sobre aquesta qüestió i ha celebrat que "hem derrotat la principal mentida sostinguda per l'Estat".

Precisament per això ha lamentat que "cada minut que passen els nostres companys a la presó és un minut de vergonya i injustícia", però ha volgut deixar ben clar que "lluitarem fins al final, i guanyarem".

A banda d'això, el Tribunal Suprem ja va avisar que rebutjarà l’extradició de Puigdemont si era només per malversació. Ara haurà de decidir si volen jutjar el president a l'exili per aquest presumpte delicte o no.