En menys de 60 dies Carles Puigdemont ja podria estar en territori espanyol a punt de declarar davant el magistrat Pablo Llarena.
Avui s'engega tota la maquinària per a l'extradició. Des d'ahir, de fet, les fiscalies d'Espanya i Alemanya treballen per facilitar tots els tràmits i fer-la efectiva. De fet, qui acabarà decidint serà la fiscalia Alemanya un cop el jutge comprovi els delictes.
"Hi ha una col·laboració molt bona entre Espanya i Alemanya", diu la jurista Teresa Manso, directora del Referat per a Espanya del Max-Planck-Institut für ausländisches und internationales Strafrecht, de Freiburg i. Br. a Alemanya.
El sistema està pensat perquè tot vagi automàtic, diu Manso. "La lluita contra la delinqüència organitzada i els delictes econòmics van impulsar la cooperació internacional i tots els estats d'Europa segueixen uns estudis similars, sense necessitat de gran col·laboració". Però matisa que és veritat que "no són aquests els delictes en els quals s'havia pensat", referint-se als delictes polítics.
Amb tot, la interlocutòria de Pablo Llarena, en què determina els processaments de tots els acusats i imputa rebel·lió i malversació a Carles Puigdemont, té prou base jurídica com perquè la extradició s'acabi produint. "Els fets recollits tenen delictes similars a la llei alemanya i no sembla que hi hagi traves o que sigui fàcil trobar base jurídica per denegar l'ordre", subratlla Manso.
L'extradició en 3 passes
El procés per extradir Puigdemont comença avui al jutjat d'instrucció proper a la presó de Neumünster, on ha passat la nit Puigdemont. És només un tràmit per identificar-lo. Ni es decidirà si els delictes que figuren a la euroordre es corresponen amb els de la llei alemanya, ni es decidirà el trasllat. El jutge sí que pot dictar mesures cautelars fins que no es decideix l'extradició, com poden ser la prohibició de sortir d'Alemanya o la presó provisional.
Un cop identificat, el cas es trasllada al tribunal regional, el Tribunal Superior de Justícia de Schleswing-Holstein, l'equivalent al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on s'analitzaran els delictes i els fets. El jutge no només ha de revisar els delictes recollits en la seva legislació penal com són la rebel·lió i la malversació, sinó que ha d'analitzar si els fets que relata Llarena en la interlocutòria són delicte i quin delicte són. Segons els experts juristes, el delicte de rebel·lió es correspon amb el d'alta traïció. "Té un contingut similar i la descripció del delicte és molt similar", puntualiza Manso.
Amb els delictes comprovats i validats pel tribunal el cas passa a mans de la fiscalia general, que és qui finalment decidirà si es fa l'extradició. La decisió és en mans del ministeri públic perquè ha estat el seu equivalent espanyol qui l'ha demanada. La funció del jutge és només comprovar els delictes. La decisió final és del fiscal que des del primer moment està treballant en col·laboració amb el fiscal espanyol.
El rellotge comença a córrer a partir d'avui. Hi ha 60 dies per fer l'extradició. El procés també preveu la possibilitat que Puigdemont es declari d'acord amb el fet que el traslladin a Espanya. Llavors, tot s'accelera.
Violencia, sí o no
Els delictes que ha de valorar el jutge són similars a Espanya i a Alemanya. Però tot depèn de la interpretació de la violència. El jutge tindrà la documentació de Pablo Llarena que farà arribar el Ministèri Públic a través de la Fiscalia General Belga. I analitzarà el relat dels fets per veure si encaixa amb el delicte d'alta traició que consta en el codi penal alemany.
L'article 472 del codi penal espanyol preveu penes de fins a 30 anys presó pel delicte de rebel·lió que defineix com a alçament "violent i públic" per a "derogar, suspendre o modificar toalment o parcialment la Constitució" o "declarar la independència d'una part del territori nacional".
Llarena fa una interpretació de la violència en la seva interlocutòria de processament on dóna per fet que si el procés hagués seguit, les mobilitzacions convocades per les entitats a intàncies de tot el procés impulsat pel Govern de la Generalitat haguessin derivat en episodis violents.
El codi penal alemany té l'article 83 que preveu casos l'alta traició en els que no necessàriament hi ha d'haver violència.
La definició de l'alta traició que seria el delicte compatible amb la rebel·lió està en el segón titol de la legislació sobre traició. Hi ha fins a 3 articles que defineixen aquest delicte en diferents nivells i els castiga amb diferents tipus de penes.
L'article 81 diu que comet delicte d'alta traició "qui ho fa, per força o per amenaça per la força".
I el 83 obre la porta a la rebel·lió sense alçament violent: "Qualsevol que prepari una empresa traïdora específica contra la Confederació serà sancionat amb empresonament d'un any a deu anys, en casos menors amb empresonament d'un any a cinc anys".
Això és el que haurà de valorar el jutge. Si els fets relatats per Llarena s'agusten a la legislació alemanya que obre la porta a un delicte d'alta traició sense l'ús de la violència, i que el contempla amb el sol fet de preparar la traició contra l'estat.