L'extrema dreta esdevindria segona força política al Parlament Europeu als comicis del juny, només rere els conservadors i democristians clàssics, el Partit Popular Europeu, i superant d'aquesta manera liberals i socialdemòcrates, segons un sondeig del think tank internacional European Council on Foreign Relations (ECFR). L'observatori pronostica un "gir important cap a la dreta" a molts estats membres, en uns comicis marcats per temes com la immigració o l'agenda verda, i en els quals s'espera, assenyalen, una pèrdua d'escons dels partits verds i de centreesquerra i un creixement de la dreta populista. 

Segons el sondeig citat, la dreta populista encapçala les enquestes a nou dels 27 estats membres de la Unió: Àustria, Bèlgica, Eslovàquia, França (amb l'Agrupació Nacional de Marine Le Pen), Hongria (el partit del primer ministre, Viktor Orbán), Itàlia (els Fratelli d'Italia de la primera ministra Giorgia Meloni), els Països Baixos (amb el partit de Geert Wilders), Polònia (el partit Llei i Justícia, que ha governat durant una dècada) i la República Txeca. A nou estats més quedarien en segona o tercera posició: Bulgària, Estònia, Finlàndia, Alemanya (Alternativa per Alemanya AfD), Letònia, Portugal, Romania, Suècia i també a Espanya, amb Vox. 

Possible coalició entre conservadors, democristians i extrema dreta

En aquest sentit, l'observatori ECFR assenyala que per primera vegada seria possible que es donés a Europa una coalició dretana entre democristians, conservadors i la dreta alternativa populista; un "gir brusc cap a la dreta" que, segons el think-tank, pot condicionar les polítiques comunitàries, especialment en qüestions com les mediambientals i la resposta a la crisi climàtica o en matèria de gestió de fronteres, política exterior i immigració. En aquest sentit, cal recordar que l'extrema dreta a Europa està dividida en dos grups parlamentaris: els Conservadors i Reformistes (ECR), on es troben entre d'altres Vox i els Fratelli de Meloni, i Identitat i Democràcia (ID), on es troben l'Agrupament Nacional de Le Pen, l'alemanya AdF o la Lega de Salvini. 

El sondeig també destaca la capacitat que tenen els partits de dreta populista per a "fixar l'agenda de l'oposició" pel que fa als temes que s'aborden, i ho exemplifica amb el paper que ha tingut l'Agrupació Nacional de Marine Le Pen en la llei d'immigració francesa aprovada aquest desembre. Alhora que també apunten a una recent capacitat per assolir èxits electorals als estats membres, citant els exemples d'Itàlia o els Països Baixos.

183 escons entre els dos grups parlamentaris d'extrema dreta

Així doncs, segons l'observatori citat, la composició de l'Eurocambra a partir del juny seria la següent: 173 escons per al Partit Popular Europeu, 131 per al grup Socialdemòcrata —on es troba el PSOE—, 98 escons per a Identitat i Democràcia (ID) i 85 per als Conservadors i Reformistes (ECR) —els dos grups d'extrema dreta—, 86 per a Renovar Europa (RE) —el grup dels 'liberals' on es troba, per exemple, Ciutadans—, 61 per als Verds i l'Aliança Lliure (G/EFA) —on es troben ERC i Iniciativa per Catalunya—, 44 per a The Left —l'esquerra on es troben Podemos, Esquerra Unida o EH Bildu— i, finalment, 42 escons no vinculats a cap grup parlamentari europeu, on es troba Junts per Catalunya.