Continuen les classes magistrals de dret al Senat. En una nova lliçó (discrepant) sobre la constitucionalitat de la llei d’amnistia, aquest dimecres ha estat el torn de dues veus convocades pel PP i el PSOE. I, evidentment, han presentat plantejaments contraposats. La veu favorable ha sigut la de Luis López Guerra, exvicepresident del Tribunal Constitucional, catedràtic de Dret Constitucional i secretari d’Estat de Justícia amb Zapatero a la Moncloa. Ha afirmat que l’amnistia compleix amb “els requisits formals i materials derivats de la seva acomodació a l’ordenament jurídic” i ha asseverat que no és que hi hagi “un problema de constitucionalitat, sinó de legítimes discrepàncies respecte a la seva conveniència”. “Quant al contingut i finalitats de l’amnistia, es pot discutir sobre el moment, però el contingut com a tal de la proposta i la seva justificació apareixen com a raonablement justificades”, ha argumentat.
Davant de la comissió conjunta constitucional i de justícia, Luis López Guerra s’ha mostrat convençut que, per part del govern espanyol, en els últims anys hi ha hagut “una activitat contínua clarament tendent a pal·liar els efectes” dels fets del 2017 per “aconseguir més concòrdia ciutadana”. Ha situat en aquest camí els indults als presos polítics, la derogació de la sedició i la creació “d’òrgans de diàleg” entre el govern espanyol i el Govern de la Generalitat. Així doncs, ara, l’amnistia “no apareix com una ocurrència, sinó que és una línia continuada de política”. A opinió del vicepresident del TC, encara que existeixin “consideracions conjunturals i d’oportunitat política”, hi ha “motius raonables i coherents” que estan vinculats amb “una posició anterior quant al contingut i finalitats de l’amnistia”.
Sobre les veus que afirmen que trenca la separació de poders, la posició de López Guerra ha estat clara: “La independència judicial no sembla afectada, ja que l’aplicació de la llei, en compliment de les funcions constitucionals del jutge, correspon als òrgans judicials sense excepcions”. I ha afegit que, per definició, una amnistia “ha d’incidir en decisions preses pels tribunals”, perquè suposa “l’exempció de responsabilitat”, cosa que “deriva de la prerrogativa de gràcia reconeguda constitucionalment”. Sobre el presumpte atemptat contra la igualtat, ha estat taxatiu: “No tot tractament desigual és discriminatori si es tracta de manera diferent situacions diferents”.
Tomás Ramón Fernández, proposat pel PP, s’escuda en el fet que l’amnistia no apareix a la Constitució
Al matí, ha estat el torn de Tomás Ramón Fernández, catedràtic de Dret Administratiu. El seu principal argument ha estat que la Constitució “no acull l’amnistia perquè els constituents no van voler”. Ha recordat que en aquell moment es van presentar dues esmenes per incloure aquesta figura a la Carta Magna i ha apuntat que els ponents “ho van contemplar, va estar en la seva ment en una primera volta, ho van deixar per a una segona volta i van decidir no constitucionalitzar-ho”. A parer seu, la Constitució “hauria d’haver-la expressament autoritzat”, ja que el dret de gràcia és una “excepció” a la “regla fonamental” del poder de jutjar i fer executar el jutjat, “que correspon al poder judicial”.
El senador d’ERC Joan Queralt ha qüestionat aquest argument i ha posat en relleu que “hi ha una gran diferència entre prohibir expressament alguna cosa”, com succeeix amb els indults generals, i “no posar-ho a la Constitució”, com és el cas de l’amnistia. Ha apuntat que, per exemple, “la paraula democràcia no apareix” a la Carta Magna, ha afirmat que “les lleis han de ser interpretades en el seu context” i ha asseverat que, com és evident, “el context d’avui no és el de 1978”. Més tard, Luis López Guerra ha afegit que les Corts Generals tenen “la capacitat de legislar sobre matèries sense necessitat d’atribucions concretes”.
A més, durant la seva intervenció, Tomás Ramón Fernández ha retret a Pedro Sánchez que no s’avingués a concedir una amnistia fins després de les eleccions: “Si això s’hagués dit abans del 23 de juliol, tindria alguna credibilitat l’argument, però com que es va dir després, en vista dels números proporcionats per les eleccions, no té aquesta credibilitat, més aviat, el que es desprèn d’això és que, fent els comptes, falten uns vots i d’alguna manera s’han volgut aconseguir”. Ha arguït que l’amnistia no neix d’una “justificació racional”, sinó que respon a un “interès individual i concret” de qui se’n beneficia i de qui la posa en marxa. “Un Tribunal Constitucional que es respecti a si mateix no pot dir que aquesta llei no infringeix la Constitució”, ha conclòs.
El catedràtic citat per ERC reprova que la causa del Tsunami “despertés” arran de l’amnistia
Aquestes compareixences s’emmarquen en la tramitació de la llei d’amnistia al Senat i succeeixen les que es van produir ahir. Manuel Cancio, catedràtic de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Madrid i proposat per ERC, va afirmar que la causa de Tsunami Democràtic, en la qual s’acusa de terrorisme a Carles Puigdemont i Marta Rovira, “presenta peculiaritats i anomalies en la seva tramitació que són molt cridaneres”, ja que és una causa que es va obrir el 2019 i va estar paralitzat fins que, “oh, casualitat”, es va començar a tramitar la llei d’amnistia. “És cridaner que estigués adormida i que despertés just en el moment en què va despertar”, va proclamar.