El periodista Albano-Dante Fachín ha acusat al PSOE i Podemos de ser els responsables de què s'hagi portat a terme el cas d'espionatge CatalanGate, en el qual s'ha espiat els telèfons mòbils de 65 persones vinculades amb l'independentisme, entre els quals es troba el periodista. Les sospites continuades que l’Estat espanyol va utilitzar el programa israelià d’espionatge Pegasus, que permet accedir a telèfons mòbils privats sense gairebé deixar rastre, contra els líders independentistes catalans han quedat confirmades aquest dilluns pel setmanari nord-americà The New Yorker. Fachín ha criticat al govern espanyol al seu Twitter acusant-los de ser culpables d'aquesta investigació, a més ha demanat assumir responsabilitats i ha afirmat que "qui els manté al poder és còmplice". Fachín ha reaccionat ràpidament a aquesta notícia i s'ha mostrat indignat, "Han pogut accedir A TOT. Estic furiós. Això és EXACTAMENT el que fan les dictadures" ha escrit a un tuit.
CatalanGate
Després que el setmanari nord-americà The New Yorker hagi confirmat les sospites continuades que l'estat espanyol va utilitzar el programa israelià d'espionatge Pegasus contra els líders independentistes catalans, el portal d'investigació Citizen Lab ha publicat una llista de 65 persones espiades tant amb el programari israelià com amb Candiru (un software també sovint fet servir per a l'espionatge polític). Entre els investigats estan els noms de tres presidents de la Generalitat: Pere Aragonès, Quim Torra i Artur Mas, d'aquest espionatge, fins al moment, sembla que el president Carles Puigdemont s'ha lliurat, ja que fa servir Android, on seria més difícil confirmar l'espionatge. Tot i que la investigació apunta que per arribar a Puigdemont es van atacar els dispositius de fins a onze persones de l'entorn de l'expresident, com la seva dona, Marcela Topor; l'advocat Gonzalo Boye; el director de l'oficina del president, Josep Lluís Alay, o l'actual diputat de JxCat i persona pròxima a Puigdemont, Josep Rius.
De tots els espiats, la majoria, 61, han estat atacats amb el programa Pegasus, tot i que n'hi ha dues que han estat víctimes d'un altre programa similar, el Candiru, i dos més han estat atacades pels dos programes. Els primers noms que es van fer públics el 2020 van ser els del llavors president del Parlament, Roger Torrent; el líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall; l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel; un membre de l'ANC, Jordi Domingo, i el director del Consell per la República, Sergi Miquel. La llista definitiva i la rellevància dels càrrecs que ara es coneix, però, va molt més enllà. Tots els eurodiputats independentistes, per exemple, han estat objectiu del ciberespionatge, ja sigui de manera directa, com Toni Comín, Diana Riba i Jordi Solé, o a través d'amics i familiars, com en el cas de Clara Ponsatí i Carles Puigdemont.
ANC i Òmnium
De la investigació també han estat víctimes de ciberespionatge a través de Pegasus els líders de les entitats de la societat civil que donen suport a l'independentisme, com l'Assemblea Nacional Catalana o Òmnium Cultural. Els dos darrers presidents de l'ANC, Elisenda Paluzie i Jordi Sánchez n'han estat víctimes directes. El cas de Sánchez sembla el més curiós, ja que el primer intent d'infecció es va produir a través d'un missatge de text l'any 2015. És el primer cas detectat per Citizen Lab, perquè bona part de la investigació se centra en atacs produïts entre els anys 2017 i 2020. En aquest període, Sànchez va rebre almenys 25 missatges més. Pel que fa a Òmnium Cultural, els atacs han anat dirigits contra qui va ser vicepresident de l'entitat i cara visible d'Omnium durant l'empresonament de Jordi Cuixart, Marcel Mauri, així com contra la parella de Cuixart, Txell Bonet. Altres membres d'Òmnium atacats són Elena Jiménez i Jordi Bosch, membres de l'executiva de Cuixart.