Mentir és lleig, i més en campanya electoral. Però això no és obstacle perquè els candidats en unes eleccions aprofitin els seus discursos, parlaments o participacions en debats per donar dades o versions que no s’ajusten a la veritat. Ara bé, en aquesta campanya de les eleccions municipals 2023, els representants dels diferents partits que es presenten a Barcelona ho han tingut una mica més difícil gràcies a l’aplicació, en viu i en directe, de la verificació de dades o fact-cheking. Això és el que s’ha viscut aquest dimecres al matí a la Universitat Pompeu Fabra davant unes 150 persones, amb un debat pioner a casa nostra, un debat amb verificació de dades per evitar les mentides.
🗓️ Calendari de les eleccions municipals 2023 a Catalunya, tota la llista
📝 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona: tota la llista
I és que, a diferència d’una vella faula, finalment algú s’ha atrevit a posar-li el cascavell al gat, en aquest cas, polític, i fer que dringui si aquest diu alguna mentida. Això ha tingut lloc a la UPF de la mà de les entitats Verificat, primera agència de fact-cheking de Catalunya i única entitat catalana membre de la International Fact-checking, i deba-t.org, associació juvenil que organitza des de fa més d’una dècada els debats electorals a la UPF. El mateix títol del debat ja era prou aclaridor: ‘Aquí no hi ha espai per a mentides’, i més enllà de la participació de diferents membres de tots els partits amb representació a l’Ajuntament de Barcelona, la importància ha estat en el format i el propòsit del debat.
Per això, més enllà dels participants polítics: Ester Capella, número 3 d’ERC; Jordi Martí Grau, número 2 de Barcelona en Comú; Xavier Marcé, número 11 del PSC; Victòria Alsina, número 4 de Trias per Barcelona; Marina Bravo, número 3 de Ciutadans, Paula Añó, número 6 de Valents i Tomás Ragué, el protagonisme l’han pres els organitzadors, que són els que han definit el format. D’entrada, des de Verificat i deba-t.org es va demanar als participants que subministressin les dades que pensaven utilitzar al debat per poder-les verificar prèviament. A més, en el debat ha pres importància una taula de verificació in situ, formada per tres membres de Verificat -Javier Castillo, Ona Sindreu i Serena Iordache- que han pogut intervenir en tot moment per puntualitzar les dades que han utilitzat els candidats.
El cascavell no ha dringat
Aquesta situació ha permès assegurar que les dades que s’han posat sobre la taula durant el debat -moderat pel president de deba-t.org, Bernat Lleixà- hagin pogut ser escrutades al moment, cosa que ha tingut l’efecte de contenir i dotar de seguretat les intervencions dels participants en el debat a l’hora de donar dades, que com a molt han hagut d’escoltar matisacions per part de la taula de verificació i avisos que algunes dades es verificaran a posteriori. Per això, al llarg de les dues hores de debat, més enllà de puntualitzacions i aclariments, el cascavell no ha dringat en cap moment, és a dir, cap candidat ha sigut enxampat mentint, com a molt, exagerant.
Alba Tobella, codirectora de Verificat, ha estat la responsable de presentar el debat, i ho ha fet de forma molt aclaridora quan ha afirmat que “la desinformació és una amenaça per la democràcia i especialment en temps electoral”. D’aquí, el propòsit del debat verificat: “Hem intentat canviar la lògica i forma dels debats electorals, amb un format únic que requereix col·laboració i compromís amb els fets”, començant pels mateixos partits participants, que prèviament van haver de compartir amb Verificat, de forma confidencial, les dades que volguessin utilitzar i acceptar la norma principal del debat, tenir al costat un “equip de fact-cheking polític que vetlli per les dades”.