Plataforma per la Llengua ha denunciat que el govern espanyol ha mentit en una resposta parlamentària quan ha afirmat que "pràcticament la totalitat" de les seves pàgines web són en català i que "en la majoria dels casos" la traducció és "a diversos nivells". Així es recull en una resposta a una pregunta del diputat d'Esquerra Republicana Francesc-Marc Álvaro, que demanava explicacions per la discriminació general del català en la normativa estatal, arran d'un dels informes de la mateixa entitat. Justament, Plataforma per la Llengua ha assenyalat en un comunicat que el govern espanyol no només ha evitat respondre les preguntes concretes plantejades per Álvaro, sinó que la informació en relació amb la llengua dels webs és falsa.
En un informe anterior, Plataforma per la Llengua va publicar que només el 29,6 % de les pàgines tenien, aquest 2023, versió en català, i la meitat (54,0%) la tenien amb una traducció residual. El diputat republicà va preguntar a l'Executiu espanyol si preparava cap iniciativa per posar fi a la discriminació legislativa a favor del castellà i en contra del català. A més, també demanava explicacions per la política del govern central de promoure el castellà exclusivament o de manera molt privilegiada.
La resposta oficial del govern de Pedro Sánchez va evitar contestar directament les preguntes d'Álvaro i es va centrar en la qüestió específica de la situació lingüística de les pàgines web de l'administració estatal. Així doncs, Plataforma per la Llengua ha assenyalat que l'Executiu ha ignorat part de les preguntes i ha fet afirmacions falses. Sobre aquesta qüestió, el govern espanyol feia afirmacions falses.
La resposta del govern espanyol
Segons la resposta del govern espanyol, emesa l'11 de març, «en l'actualitat, pràcticament la totalitat de pàgines en xarxa i seus electròniques dels ministeris i organismes públics vinculats o dependents de l'Administració General de l'Estat disposen de traducció a diverses llengües oficials de l'Estat. El contingut es troba traduït, en la majoria dels casos, a diversos nivells».
Tanmateix, Plataforma per la Llengua, fent un seguiment periòdic de la presència del català als portals institucionals, sosté que la situació no ha canviat substancialment: gairebé un de cada tres portals ofereixen una versió en català. Una dada que queda lluny de l'afirmació del govern espanyol.
L'any 2023, només el 29,6% dels portals de l'Administració central espanyola i dels seus òrgans dependents tenien versió en català. El 54,0% d'aquests portals tenien una versió en català residual; el 43,2%, una versió parcialment en català, i tan sols el 2,9%, una versió plenament operativa en català, segons ha subratllat l'entitat. A més, cal destacar que el 71,9% de les pàgines amb continguts en català contenien faltes i barreges lingüístiques amb el castellà, i el 42,9% practicaven el secessionisme lingüístic (oferien versions diferenciades en "català" i en "valencià"). Aquestes dades neixen d'un estudi de l'organització que incloïa les pàgines web de 64 federacions esportives estatals, entitats privades d'utilitat pública que, segons el Reial decret 1835/1991, es troben «sota la coordinació i tutela del Consell Superior d'Esports», un organisme públic.