Primera querella per treballs forçats durant el franquisme. Una dotzena de famílies de presos republicans han interposat al jutjat d'Aioz (Navarra) la primera querella col·lectiva per treball esclau durant el franquisme. Són familiars de presos republicans que durant els anys 1939 i 1942 van treballar en la construcció de la carretera que uneix les valls del Roncal i de Salazar al Pirineu navarrès, la Igal-Vidángoz-Roncal, segons ha avançat eldiario.es aquest divendres. Els familiars tenen el suport de la Coordinadora Estatal de Apoyo a la Querella Argentina (CEAQUA) i l’associació Memoriaren Bideak, que han anunciat noves querelles similars en altres jutjats de l’estat espanyol.
La llei de memòria democràtica, que va entrar en vigor el 2022, obliga a investigar els crims del franquisme, tot i que per ara només un jutjat de Madrid ha acceptat una querella, davant la vigència de la llei d'Amnistia de 1977. Precisament, la Fiscalia s'ha pronunciat a favor d'investigar la querella presentada pel sindicalista Carles Vallejo en un jutjat de Barcelona, i ara ha presentat recurs a l'Audiència de Barcelona perquè la magistrada ha desestimat investigar el cas, adduint que els fets han prescrit i són amnistiats. Irídia, que porta la querella de Vallejo, també ha presentat recurs, i la Generalitat, que s'ha personat per primera vegada en un cas contra el franquisme, també ho farà. Els querellants sostenen que la llei de memòria democràtica 20/2022 ha superat la de l'amnistia.
Uns 15.000 presos a treballar
En el cas de Navarra, s'estima que uns 15.000 presoners van treballar de manera forçosa a la comunitat foral durant els primers anys del franquisme en la construcció de quatre carreteres, així com búnquers i altres estructures defensives amb les quals Franco pretenia fortificar la frontera entre Navarra i França als Pirineus per por d'una invasió. La construcció d'aquestes estructures es va començar l'estiu de 1939 i per a ella es va utilitzar mà d'obra esclava de presos republicans als quals no se'ls havia imputat delictes greus en contra del règim, els coneguts com a “desafectos”, que van ser organitzats per batallons en els diferents camps de concentració que el franquisme tenia per tota Espanya.
En el cas dels prop de 2.500 presos que es calcula que van treballar en aquesta carretera del Pirineu provenien fonamentalment dels camps de Miranda d'Ebro i de la Universitat de Deusto de Bilbao. Tots ells treballaven durant llargues jornades en condicions precàries i amb pics, pales i martells com a únic material per a picar la pedra i fer els camins.
A la foto principal, presos republicans catalans a la presó Model (1939). Font Fons Pérez de Rozas. Arxiu Fotografic de Barcelona