Jordi Rabassa, regidor de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona ha denunciat, a través d'una piulada, que ha tornat a haver-hi un atac al faristol que commemora les tortures als lluitadors antifraquistes al davant de la Jefatura de la policia espanyola a la Via Laietana.

Jordi Rabassa ha afirmat que l'Ajuntament té la voluntat de reposar tantes vegades com calgui el faristol i ha destacat que Barcelona és una ciutat antifeixista i anticolonial (ja que ahir se celebrava el Dia de la Hispanitat).

La placa ja va ser atacada en ocasions anteriors: a finals de març, el mateix dia que es va col·locar, i a principis d'abril, però l'Ajuntament va arreglar ràpidament les destrosses.

Quan es va instal·lar el faristol, el Sindicato Unificado de Policía, el Sindicato Profesional de Policía, Ciutadans i el PP van exigir la retirada de la placa. El sindicat policial al·legava que la seva colocació era un "atemptat contra la convivència" i que implicava "l'estigmatització del col·lectiu de policies". El SUP fins i tot va demanar a la Delegació del govern espanyol a Catalunya que retirés la placa. Tot i que no es va fer, el ministre de l'Interior, Grande-Marlaska, va argumentar que veia un "perill" en la placa, en una carta que va enviar a Colau per protestar per la seva instal·lació.

El faristol de la Via Laietana va ser instal·lat dins el programa de l'Ajuntament de Barcelona per assenyalar indrets essencials per a la memòria democràtica de la ciutat. Pel moment, s'han instal·lat 30 faristols i 53 plaques: i es pot consultara seva ubicació i el seu contingut a través d'una pàgina web. El faristol que recorda les tortures de la Jefatura de Policia es titula "El 43 de la Via Laietana. Memòria de la repressió". I inclou en català, castellà i anglès el següent text: "El 1929 va entrar en funcionament la Jefatura Provincial de Policía al número 43 de la Via Laietana. Després de la seva constitució, la Generalitat de Catalunya hi va emplaçar la Comissaria General d’Ordre Públic i, posteriorment, l’any 1941, l’estat franquista hi va instal·lar la Jefatura Superior de Policía. A partir d’aquell moment, va ser la seu de la Brigada Político-Social, encarregada de perseguir la dissidència política. Des que es va inaugurar, a les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera, va ser l’epicentre de la repressió contra el sindicalisme i l’obrerisme barceloní. Durant l’època republicana, va continuar sent un indret de repressió fins al punt que era conegut en els cercles obreristes com “El molino sangriento”. A partir de 1941 i fins a l’arribada de la democràcia, es va convertir en el centre de la repressió política franquista a Barcelona. Per les seves cel·les insalubres i saturades, van passar desenes d’antifranquistes que van patir tot tipus de tortures en els interrogatoris. Amb aquest faristol instal·lat el 2019, l’Ajuntament de Barcelona ha volgut assenyalar l’espai més emblemàtic de la repressió política de la ciutat i posar en valor el cost que ha tingut la conquesta de la democràcia i la igualtat".