La noció del temps és subjectiva. Per al cicle de la història, 24 dies és una menudesa, com una gota en l’oceà. Per a Alberto Núñez Feijóo, el temps que ha de passar fins al 26 i 27 de setembre se li pot fer una eternitat. Sense els suports exigits i amb minses possibilitats d’aconseguir-ne més, el candidat designat per Felip VI per a la investidura s’aboca a fer una travessa pel desert que, a parer dels analistes consultats per ElNacional.cat, respon a una estratègia “erràtica" i "agònica” del Partit Popular. Els experts coincideixen que la previsible foto amb Junts pot suposar “molt desgast” per a Feijóo i admeten que el context és ideal per a Pedro Sánchez que, sense el focus, pot negociar la seva alternativa amb discreció.

La reunió infructuosa amb Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats, en què el popular va oferir una legislatura de dos anys, és l’última mostra de full de ruta contradictori que està desplegant l’equip de Feijóo. Després de fer bandera durant el 23-J de voler “derogar el sanchisme” peti qui peti, el PP prega ajuda a Pedro Sánchez perquè deixi governar la llista més votada i a la vegada restar importància i incidència als partits nacionalistes, com Junts, ERC, el PNB i EH Bildu. Després d’abominar Junts com un partit de “colpistes” i liderat per un “pròfug de la justícia”, el PP situa Carles Puigdemont com un interlocutor vàlid amb qui “parlar”, per molt que les exigències de Junts són clares i inassumibles a ulls del votant conservador: amnistia i referèndum d’autodeterminació.

Una estratègia “erràtica” de Feijóo

“Feijóo ha acabat pres de les expectatives que ell mateix va construir a l’entorn del 23-J”. Aquesta és la impressió que trasllada el politòleg i professor de la Universitat Carles III de Madrid Pablo Simón en declaracions a ElNacional.cat. La seva convicció era guanyar les eleccions i governar en solitari o bé amb Vox i, en l’afany de defensar que governi la llista més votada, Feijóo s’ha construït la seva pròpia gàbia que ara el tenalla. El tenalla tant perquè no pot sumar ningú més que amb Vox, Unió del Poble Navarrès i Coalició Canària (172 vots) i l’aboca una investidura probablement fallida. “La qüestió clau és si la derrota parlamentària es convertirà en un fracàs polític”, admet Simón, que no té gens clar que Feijóo pugui sobreviure a una possible investidura exitosa per part de Pedro Sánchez.

El PSOE rebutja la legislatura de dos anys i un govern liderat pel PP / Foto: EP

L’anàlisi el comparteix la professora titular de Ciència Política i Administració de la Universitat Complutense de Madrid Paloma Román. En conversa amb ElNacional.cat, Román creu que s’havien creat unes “expectatives desmesurades” amb el polític gallec i defensa que, després de les negatives que s’està enduent al Congrés, s’ha demostrat que “el PP no tenia un pla B”. “El context li serà extremadament hostil”, afirma la professora, “perquè Feijóo haurà d’estirar el mes per intentar estar al focus de la iniciativa i mantenir l’etiqueta de candidat per evitar que caigui en l’oblit que ha guanyat les eleccions”. De fet, Román recorda que el líder del PP “li han fastiguejat tots els èxits des del 28 de maig”. 

 

Davant la negativa en rodó del PSOE, el PP encara manté viva la flama d’engegar una ronda de contactes amb la resta de partits, menys amb EH Bildu. L’agenda encara no té dates concretades ni els interlocutors convidats, cosa que fa pensar que serà una via per omplir els 24 dies que falten fins a la primera sessió de la investidura. En la llista hi ha dues formacions amb qui somien signar pactes improbables: el PNB i el més delicat, Junts per Catalunya. Els bascos s’han cansat de donar carabasses a Feijóo mentre hi hagi Vox a l’equació, per bé que accediran a la reunió per “cortesia”. En canvi, el PP tampoc descarta reunir els juntaires, tot i l'urticària que això aixeca a Alejandro Fernández.

Les peticions diàfanes de Junts deixen poc marge per a l’esperança i, sobre l’amnistia i el referèndum, Feijóo ha estat taxatiu negant-se a res que surti dels límits de la Constitució. Per què s’avé a seure amb Junts si sap que no hi pactarà res? “És un missatge equívoc per als votants -que van despistats- i forma part d’una estratègia erràtica del PP [...] Pots fer relat, però no tens ni negociació ni majoria”, afirma Simón a ElNacional.cat, que tampoc entén que el líder del PP es vulgui reunir amb els presidents autonòmics sabent que no tenen vot al Congrés dels Diputats.

La foto amb el nou “kingmaker” de la política espanyola

L’obstinació de Feijóo de voler “parlar” amb totes les forces polítiques l’empeny a buscar una fotografia amb l’injuriat Junts, encara que resulti inútil. Les exigències de Junts són transparents i, a ulls dels experts, serà perjudicial per als interessos polítics dels conservadors i, a la vegada, un cop de mà per a Carles Puigdemont. Per un costat perquè, en opinió de Román, la foto “no li farà cap bé” de cara al seu electorat i els seus aliats, com Vox, i “en l’horitzó ja ha aparegut Isabel Díaz Ayuso”. La presidenta madrilenya s’ha afanyat aquest dijous a queixar-se de l’intent frustrat de pactar amb el PSOE, en una actitud que la dirigent veu “ingènua”. Vestir un sant per desvestir-ne un altre.

Simón: "Carles Puigdemont és el nou kingmaker de la política espanyola" / Foto: EFE.

La previsible fotografia del PP amb Junts -no confirmada- pot tenir “molts incentius” per als independentistes perquè, segons Simón, converteix Carles Puigdemont en el kingmaker de la política espanyola, “no només per a la investidura, sinó per a tota la legislatura”. Si s’acaba superant la possible elecció de Pedro Sánchez que els socialistes mediten posar a mitjan d’octubre, el renovat govern progressista necessitaria el concurs de Puigdemont per validar moltes iniciatives legislatives de la legislatura, com qualsevol reforma d'una llei orgànica.

Junts té un capital polític que li ha caigut del cel i, com a missatge a l’electorat català, la reunió amb el PP té un “alt valor afegit”. Per Simón, “Junts podrà dir que negocia amb l’Estat, no amb un partit” perquè, a diferència d’Esquerra Republicana, aconseguirà asseure’s amb el PSOE i el PP, "que són Espanya”. De fet, l’aposta per conversar amb Junts tampoc agrada a les terminals mediàtiques afins a la dreta espanyola. Segons l’editorial de dilluns passat del diari ABC, establir “un diàleg negociador” amb Junts és “una estratègia plena de riscos” que resulta “incomprensible per a gran part dels espanyols”.

Pedro Sánchez va desbrossant el camí

La designació de Felip VI posa tots els focus i pressió mediàtica sobre Feijóo. Ell ha volgut la iniciativa, però la seva insistència i tenacitat, en paral·lel, deixa molt camí per recórrer a Pedro Sánchez. Un camí discret i silenciós, allunyat de les càmeres, a partir del qual pot explorar els pactes que l’aritmètica li exigeix. Fins al 26 i 27 de setembre pot observar plaentment com Feijóo s’abrasa en la travessa pel desert mentre pensa en articular i repetir els 178 que van servir per escollir Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats. Per això el socialista i Yolanda Díaz tenen la tranquil·litat de lligar el desplegament d’una llei d’amnistia que requerirà d'un esforç jurídic molt complex.

Un escenari ideal per a Sánchez? “Sí, perquè Feijóo viu una situació agònica i ell busca els suports per renovar el govern progressista un cop fracassi la investidura de setembre”, explica la professora de la Complutense. Hi afegeix més elements el professor Simón, que recorda que “quan els partits són discrets vol dir que hi ha contactes i que les negociacions avancen”. Amb els dies que queden fins a la investidura de Feijóo i amb el temps que trigui Felip VI a designar-lo candidat, Sánchez pot maridar la discreció amb el temps que requereix ordir una majoria. I amb dates simbòliques per l’independentisme amb les quals cal anar amb cautela: “El PSOE ha entès que les negociacions no s’han de fer amb presses amb la Diada i la commemoració de l’1-O pel mig”. L’empresa de Sánchez i Díaz tampoc és fàcil perquè l’aritmètica suposa una precisió quirúrgica amb un bloc heterogeni de nacionalistes, independentistes i forces d’esquerres. I en l’horitzó s’hi albiren eleccions autonòmiques a Catalunya i a Euskadi.