Hi haurà com a mínim un cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo durant la campanya electoral del 23-J. El líder del PP ha acceptat almenys que n’hi hagi un, malgrat que aquest dilluns el portaveu de campanya de la formació conservadora, Borja Sémper, rebutgés el paquet de sis debats que va oferir el president del govern espanyol. “Per descomptat que debatrem. No me n’amagaré. No hi tinc cap problema, però siguem respectuosos amb els terminis, les fórmules i el procediment”, ha explicat Feijóo en una entrevista a Onda Cero, on ha recordat als socialistes que “els debats es negocien”, “no s’obliguen ni s’estableixen per la part interessada”.

D’aquesta manera, el líder de l’oposició ha garantit almenys un enfrontament dialèctic amb Pedro Sánchez i ha assegurat que no té por de debatre-hi. Ha assenyalat que l’”ocurrència” de celebrar sis debats obeeix a la "urgència” del president espanyol. “Això em recorda a una pel·lícula de l’oest: el repto a tal hora el dilluns”, ha ironitzat. Després d’insistir-hi, Feijóo s’ha compromès al cara a cara i ha tancat l’interrogatori: “Espero que Sánchez accepti”.

“Els ciutadans de Barcelona no accepten el tiquet Collboni-Colau”

L’escenari de pactes és un dels elements nuclears de les eleccions estatals del 23-J i la ressaca del 28-M. Preguntat per l’alcaldia de Barcelona, Feijóo ha defensat que, després del 28-M, “els ciutadans de Barcelona no accepten tiquet Collboni-Colau”. Per tant, ha suggerit que Daniel Sirera no farà alcalde cap dels dos. “El seny català forma part del PP i, en aquest context, segur que el senyor Sirera em farà una proposta”, ha assegurat Feijóo, que ha tret pit de la pujada del PP a Catalunya, on “fins fa poc érem un objecte polític no identificat”.

Ampliant el focus, Feijóo s’ha compromès a no presentar-se a la investidura si no és la força més votada el 23-J. “Hem proposat que governi la llista més votada, la proposta del PSOE és que governin els llestos menys votats”, ha rebatut a la negativa dels socialistes d’investir candidats autonòmics del PP que han guanyat les eleccions del 28 de maig, encara que en minoria. A més, ha recordat que ha donat “autonomia absoluta” als presidents territorials per intentar les investidures.

Tot plegat, un pretext per justificar, si cal, la negociació amb Vox. Un exemple és el d’Extremadura, on María Guardiola no té més remei que pactar amb l’extrema dreta per desbancar Guillermo Fernández Vara després del 28-M. Segons Feijóo, “Vox hauria de facilitar que Guardiola fos la presidenta, perquè, si no ho fa, estaria votant el PSOE i això va en contra dels seus principis i dels seus compromisos electorals”.

Matís a l’"apartheid lingüístic” a Catalunya

En l’entrevista, Núñez Feijóo ha matisat les seves pròpies paraules quan tot just assumia les regnes del PP en assegurar que a l’escola catalana hi havia un “apartheid lingüístic”. S’ha excusat afirmant que són “fórmules que els polítics utilitzem normalment copiades dels periodistes”. Sigui com sigui, el gallec ha descrit que a les aules catalanes “no hi ha llibertat ni equilibri lingüístic”, perquè, al seu entendre, “els polítics obliguen als fills dels pares i mares a estudiar en una de les dues llengües oficials”. “És evident que hi ha un idioma dominant i això no és equilibrat”, ha insistit per defensar el model de “cordialitat lingüística” que ell defensa.

L'agenda per "derogar el sanchisme"

El president del PP ha començat a desvelar les seves prioritats polítiques en cas que pugui governar al conjunt de l'Estat. En aquest sentit, ha avançat que no vol mantenir els ministeris d'Igualtat i de Consum, en el marc de l'aposta per aprimar l'administració, eliminar ministeris i reconvertir-los en departaments o subdireccions generals. També ha refermat la intenció de derogar alguna de les lleis estrella de Pedro Sánchez com la llei trans o la llei de memòria democràtica, aprovada amb el suport de Bildu, i que faria aflorar l'anterior, l'aprovada per José Luis Rodríguez Zapatero.

En qualsevol cas, la seva idea és fer "ajustos" abans de tombar la legislació vigent i, en aquest punt, ha fet referència a la llei de l'eutanàsia, la llei d'educació, coneguda com a llei Celaá, o la modificació de la reforma laboral impulsada aquesta legislatura.