Pedro Sánchez tenia aquesta setmana dues proves de foc a superar: aprovar el paquet fiscal i rubricar el nomenament de Teresa Ribera com a vicepresidenta de la Comissió Europea. En paral·lel, Alberto Núñez Feijóo tenia dos fronts de desgast a la Moncloa: la plasmació de la debilitat parlamentària del govern espanyol i les reticències inicials del Partit Popular Europeu respecte al salt a Brussel·les de l’actual ministra per a la Transició Ecològica. La pugna en les dues arenes estava clara. Però el dimarts a tres quarts de deu del matí es va afegir una tercera variable: el jutge Ismael Moreno citava a declarar Víctor de Aldama al cap de dos dies davant la voluntat de l’empresari de respondre totes les preguntes. I la irrupció del comissionista del cas Koldo a escena ho ha acabat eclipsant tot. Al PP li serveix per intentar ocultar que Sánchez ha sortit reforçat tant al Congrés dels Diputats com al Parlament Europeu, mentre que els socialistes veuen amb resignació que la fructífera (i exhausta) negociació ha acabat en un segon pla. Sense anar més lluny, les portades del divendres posaven més la lupa en Aldama que en la votació a la cambra baixa. De retruc, la negligent gestió de Carlos Mazón de la DANA que ha provocat 220 morts al País Valencià i la seva mínima assumpció de responsabilitats ha quedat informativament dissimulada.
🎥 VÍDEO | Els moments clau de la declaració de Víctor de Aldama davant del jutge
Ara bé, malgrat que les dues hores de declaració de Víctor de Aldama apuntant contra Pedro Sánchez, José Luis Ábalos, ministres del govern espanyol i dirigents del PSOE són l’únic atot que pot abanderar el PP, la seva resposta ha sigut tèbia: fer sobrevolar una hipotètica (i inviable) moció de censura i continuar exigint explicacions a la Moncloa. Cap altre moviment. “Toca actuar”, afirmava Alberto Núñez Feijóo el dijous al migdia al Congrés en una declaració sense preguntes. I la seva actuació es va limitar a allargar la mà als “socis” del PSOE per fer caure Sánchez sense més concrecions. Parlava d’una moció de censura, però els números no donen, Gènova deixa clar que no seran proactius per evitar posar en evidència una derrota i els partits seduïts s’han afanyat a treure-li ferro. “Continua sent una fantasia, no estem casats ni amb un ni amb l’altre, sinó compromesos amb Catalunya”, va subratllar el secretari general de Junts, Jordi Turull. “No perdrem ni un segon a valorar, respondre o participar en debats d’aquestes propostes, són un debat retòric i semàntic, però que no tenen contingut de fons”, va respondre el portaveu del PNB al Parlament Basc, Joseba Díez, en una entrevista a Onda Vasca.
Què va explicar Víctor de Aldama? L’empresari va començar a estirar la manta assenyalant diversos càrrecs del PSOE i, poc després, va aconseguir que el jutge el deixés en llibertat. Va assegurar que la foto entre ell i Pedro Sánchez el febrer del 2019 no va ser “fortuïta” sinó que el president espanyol li volia agrair unes gestions que havia fet a Mèxic: “El president volia conèixer-me i parlar amb mi”. «Gràcies pel que estàs fent, em tenen informat», li hauria dit. A més, va assenyalar que va ser Sánchez qui hauria decidit que Koldo García es convertís en assessor de José Luis Ábalos. Més coses. El viatge de Delcy Rodríguez estava “organitzat” i es va produir perquè es va prometre a la vicepresidenta de Veneçuela que “no hi hauria absolutament cap problema”. Fins i tot s’hauria planificat un sopar amb ella i Pedro Sánchez, Fernando Grande-Marlaska, María Jesús Montero, Salvador Illa i Teresa Ribera. L’altre gran capítol de la declaració van ser els diners que presumptament s’haurien entregat a Santos Cerdán (15.000 euros), a José Luis Ábalos (250.000 euros) i a Koldo García (100.000 euros). A més, va afirmar que “òbviament” que Pedro Sánchez sabia que ell estava intervenint al rescat d’Air Europa i que s’ha reunit “personalment en diverses ocasions” amb Teresa Ribera. La reacció de tots els càrrecs socialistes va ser demandar Aldama per atemptar contra el seu “honor”.
👤 Qui és Víctor de Aldama, el comissionista del cas Koldo que ara implica Pedro Sánchez
L’endemà de la declaració d’Aldama, totes les veus del PP que es van pronunciar sobre la qüestió van anar en la mateixa línia: el govern espanyol ha de donar explicacions, però el PP no es planteja moure cap fitxa. “El cas ja està sent investigat a l’Audiència Nacional, per tant, les actuacions judicials ja estan en marxa”, va esgrimir Miguel Tellado. El portaveu del PP al Congrés va argumentar en una entrevista a Antena 3 que “l’única realitat” és que el president espanyol era “com a mínim coneixedor” i “hauria de donar tota mena d’explicacions com més aviat millor”. Pel portaveu del PP, Borja Sémper, el “primer” que han de fer els populars és “demanar explicacions al govern espanyol” des d’una oposició “responsable i constructiva”. En una entrevista a Telecinco, va justificar que el relat d’Aldama “interpel·la directament” el president espanyol. I a Telemadrid, la secretària general del PP, Cuca Gamarra, va preguntar als socis habituals del PSOE si estan “disposats a continuar donant suport a tanta corrupció”.
“Tot el que ha dit és categòricament fals i la seva estratègia de defensa és la mentida”
“Quina inventada”. Va ser la reacció de Pedro Sánchez en ser preguntat per la declaració de Víctor de Aldama. El president espanyol va carregar contra els “invents” i “mentides” del comissionista del cas Koldo, no va donar “cap crèdit” a les declaracions d’un “presumpte delinqüent” que va catalogar de “personatge” i va reptar-lo a “provar les acusacions i insinuacions”. Hores més tard, el mateix Aldama li va respondre després de sortir de la presó: “Que no es preocupi el senyor Sánchez, que tindrà proves de tot el que s’ha dit”. Però el líder socialista no havia mostrat cap preocupació: “Tot el que ha dit és categòricament fals, la seva estratègia de defensa és la mentida”.
En una atenció als mitjans al pati del Congrés, també va tenir temps per presumir de les victòries parlamentàries i per aprofitar per llençar un dard al PP: “La debilitat parlamentària és la d’aquelles formacions que no són capaces de construir majories”. Així mateix, va reivindicar que el seu executiu està construint majories parlamentàries “sistemàticament en tots els grans debats”. També va voler celebrar el segon triomf de la setmana i va agrair “l’altura de mires” als partits que pertanyen a la família del Partit Popular Europeu que, a diferència de Feijóo, van avalar el nomenament de Teresa Ribera. “No es pot defensar la gestió de Carlos Mazón a costa de tots, dels interessos d’Espanya i del bloqueig de la formació del govern europeu”, va etzibar Sánchez al líder del PP.
Sánchez salva el paquet fiscal in extremis amb tres acords paral·lels i el Parlament Europeu avala Ribera
Fora dels tribunals, la setmana ha estat reeixida per Pedro Sánchez. Però els dos triomfs polítics queden dissimulats per l’explosiva declaració de Víctor de Aldama. Primer, el dimecres a la tarda, el PP Europeu va confirmar la llum verda a Teresa Ribera com a nova vicepresidenta de Transició Neta i Competència de la Comissió Europea i va desoir així la demanda de Feijóo de fer-la caure perquè el govern comunitari estigui “lliure de sospita”. “La Comissió Europea no pot ser l’amagatall dels problemes polítics i potser judicials de la candidata del govern espanyol”, va esgrimir fa deu dies. Però la seva pròpia família política a Brussel·les l’ha acabat desautoritzant.
L’endemà, en una nova jornada incerta al Congrés dels Diputats, el PSOE també va segellar la llum verda al paquet fiscal que feia dies que havia posat sobre la taula. L’impost a les energètiques era el principal escull i els socialistes van aconseguir la quadratura del cercle amb un acord amb ERC, Bildu i el BNG el dilluns a última hora i un pacte amb Podemos el dijous poc abans de la votació definitiva. Els dos compromisos (que incloïen prorrogar l’impost a les energètiques amb bonificacions per les empreses que descarbonitzin) se sumaven a l’aliança entre el PSOE i Junts per bastir una tricefàlia que es posarà a prova pròximament. El següent examen serà la traducció dels tres acords en un text que acontenti tots els socis. El primer repte serà la comissió negociadora que seurà totes les formacions a la mateixa taula.
La irrupció d’Aldama treu el focus de Carlos Mazón
La conseqüència directa de tot plegat és que l’agenda informativa no mira tant cap al País Valencià. I Carlos Mazón respira una mica alleugerit després que aquesta setmana també hagi sigut la que el president valencià ha reestructurat el seu govern (amb els cessaments, tres setmanes després, de les dues conselleres més polèmiques de la DANA, la d’Interior i la de Turisme), hagi confiat la reconstrucció a dos militars (una estratègia que Feijóo avala) i hagi adjudicat contractes milionaris a empreses vinculades a la corrupció del PP. A més, s’ha sabut que durant el dinar de tres hores amb la periodista Maribel Vilaplana el dia del temporal no van parlar sobre la DANA. Noves decisions i revelacions que qüestionen una mica més el paper de Mazón. Així que a Gènova, que ha decidit tancar files amb el president valencià (Feijóo el va animar a “continuar donant la cara”), malgrat advertir-lo repetidament que “ja no hi poden haver equivocacions”, també li interessa que es parli menys del País Valencià, de les maniobres de la Generalitat Valenciana i de les noves evidències sobre la negligent actuació de Mazón. I agitar la corrupció que “acorrala” el PSOE és la millor fórmula que poden aplicar els populars per distreure l’atenció.
El PP malda per tornar a posar la lupa al cas Koldo des del Senat
Més enllà de la declaració de Víctor de Aldama, que portarà cua, el PP ja s’havia proposat tornar a situar a la palestra el cas Koldo. Amb aquest objectiu, els populars van anunciar el dimarts a la tarda que tres ministres del govern espanyol hauran de passar aquesta pròxima setmana per la comissió d’investigació de la cambra alta. La comissió ha continuat citant compareixents allunyats del focus mediàtic, però el PP vol ara dirigir-hi totes les mirades. El dimarts hi anirà María Jesús Montero (vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda) i el dijous, Ángel Víctor Torres (expresident de les Canàries i actual ministre de Política Territorial) i Óscar Puente (ministre de Transports i qui va impulsar una auditoria interna que va acabar amb el cessament de dos alts càrrecs). A més, el divendres serà el torn de Cristina Álvarez (l’assessora de la Moncloa que va fer gestions a favor de la càtedra de Begoña Gómez) i Javier Hidalgo (ex CEO de Globalia i a qui el Senat no ha aconseguit localitzar, cosa que va obligar la cambra alta a publicar la notificació al BOE).
Així doncs, a través de la corrupció, el PP vol posar un vel sobre el paquet fiscal que ha reteixit la majoria de la investidura, sobre l’èxit europeu de Pedro Sánchez i sobre la qüestionada i reprovada gestió de la DANA de la Generalitat Valenciana. I convertirà la declaració de Víctor de Aldama en un dels seus principals ariets de desgast a la Moncloa. Una dada: entre el dijous i el divendres, el 80% dels tuits publicats o retuitats pel perfil oficial del PP eren sobre Aldama (25 a 5). I aquesta serà la tònica dels pròxims dies. Per cert, el cas Koldo competirà mediàticament amb altres fronts oberts: el dimecres Pedro Sánchez compareixerà al ple del Congrés per donar explicacions per la gestió de la DANA i el divendres Alberto González Amador, la parella d’Isabel Díaz Ayuso, declararà als tribunals com a investigat per frau fiscal. I el dijous l’expresident del Barça Sandro Rosell exposarà el seu cas com a víctima de l’operació Catalunya a la comissió d’investigació del Congrés.