El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha afirmat aquest divendres que totes les comunitats autònomes en les quals governa el PP, en solitari o amb Vox, han complert la seva obligació de "solidaritat" en l'acolliment de menors migrants i continuaran d'aquesta forma. Feijóo ha respost d'aquesta manera en ser preguntat per l'avís de Vox, que valora trencar els governs de coalició amb el PP, que mantenen en cinc autonomies —Castella i Lleó, País Valencià, Extremadura, Aragó i Regió de Múrcia— si els populars accepten la reforma de la llei d'estrangeria per al repartiment obligatori de menors migrants entre totes les autonomies en el qual treballa l'Executiu estatal. "Continuarem posant a disposició tota la capacitat instal·lada en centres de menors en totes les comunitats autònomes coordinades pel PP", ha afirmat Feijóo aquest divendres en declaracions als periodistes després d'un acte públic en la localitat madrilenya de Torrejón de Ardoz. El líder del PP ha sostingut que Canàries està en una "situació excepcional" i ha dit esperar del govern de Sánchez, que està contactant "per primera vegada" amb les autonomies, "un projecte que sigui viable" i que "solucioni, almenys en part, els problemes que està passant Canàries".
Amb tot, Feijóo ha carregat contra el govern de Pedro Sánchez, al qual ha acusat de no tenir política migratòria, i també ha assenyalat que els centres d'acollida de menors de totes les autonomies estan "saturats". Ho afirma així en un moment en el qual l'Executiu de Sánchez està impulsant la reforma de la llei d'estrangeria en col·laboració amb Canàries, regió cogovernada pel PP, a on ha arribat una gran onada migratòria al llarg del darrer any. El repartiment també inclou menors migrats que resten a Melilla i Ceuta a l'espera d'acollida.
Les declaracions de Feijóo són especialment rellevants en un context en el qual l'extrema dreta amb la qual governa en cinc territoris de l'Estat, Vox, ha amenaçat de trencar aquestes coalicions si el PP accepta aquesta reforma legal pel repartiment de menors migrats que impulsen el Govern de Sánchez i el Govern de Canàries. La portaveu de Vox al Congrés dels Diputats, Pepa Millán, ho ha qualificat d'una "qüestió crítica". Aquest divendres, el president del partit, Santiago Abascal, ha reiterat que els governs PP-Vox han de fer "tot el que estigui de la seva mà per combatre la immigració il·legal i l'efecte crida" i ha assegurat que els seus compliran amb els "compromisos" amb els seus votants. "Nosaltres tenim paraula, li demanem al PP lleialtat amb aquesta paraula", ha subratllat Abascal després d'una reunió ordinària de partit.
Situació crítica a Canàries, Melilla i Ceuta
L'acord entre el govern estatal i el de Canàries, a on el PP cogoverna, planteja modificar l'article 35 de la llei d'estrangeria perquè, quan els recursos d'una comunitat estiguin per sobre del 150% de la seva capacitat, els menors acollits es derivin a altres regions en funció de criteris acordats en 2022 en una Conferència Sectorial, com el PIB o la població. El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha fet, al costat del president de Canàries, Fernando Clavijo, una primera ronda de reunions amb els grups parlamentaris per a recaptar suports i tirar endavant aquest text, que presentarà a més en la pròxima Conferència Sectorial d'Infància i Adolescència, que se celebrarà en les pròximes setmanes a Canàries. La reforma legal ha de ser aprovada en el Congrés dels Diputats.
El govern estatal pressiona
La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha apel·lat a la "responsabilitat superior" del PP i la seva coherència amb el govern de Canàries, del qual forma part, per a demanar-li que doni suport a la reforma legal que plantegen el govern estatal i el de les illes per al repartiment obligatori de menors migrants entre comunitats. Així ho ha assenyalat Montero en declaracions als mitjans aquest dijous en el Congrés en ser preguntada. "Jo no comparteixo que en aquest moment les comunitats autònomes no siguin conscients de la situació tan complicada que hi ha a Canàries", ha respost la vicepresidenta, qui de seguida ha assenyalat que "aquí, qui té una responsabilitat superior és el Partit Popular".
Per la seva part, el ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, de la branca de Sumar del govern de coalició, ha demanat aquest divendres al PP que "ratifiqui el compromís amb els drets humans" dels menors i l'interès dels nens, a més de qualificar de "vergonyós" que "s'utilitzi per a obtenir rèdits polítics a curt termini a les persones més vulnerables". Bustinduy s'ha pronunciat així en declaracions als periodistes en la localitat sevillana de Carmona. "És una qüestió de drets humans i les lleis i compromisos que ha adquirit Espanya no deixen marge per a una altra cosa", ha assegurat Bustinduy, que ha afegit que "ha de prevaler l'interès superior del menor" i s'ha preguntat "quin tipus d'estratègia política utilitza a les persones més vulnerables com a ostatges per a aconseguir els seus fins polítics".
Catalunya, en contra del repartiment en els termes de l'Estat
Per la seva part, el Govern de Catalunya ha rebutjat aquest dijous la proposta de l'Executiu de Sánchez sobre el repartiment dels menors immigrants en els termes plantejats, ja que "no dona la resposta adequada a les circumstàncies en les quals es troba la Generalitat a l'hora de gestionar aquesta qüestió". En un comunicat, el Govern ha informat que manté la interlocució perquè s'introdueixin modificacions en el text proposat de reforma de la llei d'estrangeria, de manera que es reconegui la singularitat de Catalunya en l'acolliment dels menors estrangers. També es reclama, "tant en el seu fons com en la forma", que es respectin les competències catalanes en matèria d'infància i s'eviti "la imposició unilateral de l'Estat en el repartiment dels menors". Catalunya demana que es garanteixi un sistema de repartiment "just i equilibrat" amb uns criteris clars i transparents en els diferents territoris i que l'Estat assumeixi el finançament d'aquests acolliments que "respongui a les circumstàncies reals que té Catalunya". També s'hi ha oposat el grup parlamentari de Junts, que lidera Míriam Nogueras al Congrés, perquè reclamen que Catalunya tingui les competències sobre estrangeria.