L’espanyolisme vol recol·lectar als carrers allò que no pot aturar als parlaments. Sota aquesta màxima, el Partit Popular i Vox faran costat a la manifestació que Societat Civil Catalana (SCC) ha organitzat aquest diumenge a Barcelona en contra de l’amnistia i l’autodeterminació de Catalunya en un moment en què Pedro Sánchez s’asseu a la mateixa taula que Junts i ERC per negociar el suport a la investidura. D’aquesta manera, sis anys després, la dreta i l’extrema dreta aspiren a rememorar l’esperit de la mobilització del 2017 en contra de la independència. El context ha canviat, els actors s’han mogut, el decorat és el mateix i el record de Colón encara perdura a la retina.
⏰ Manifestació del 8 d'octubre a Barcelona: horari i recorregut
❓ Societat Civil Catalana: què és i per què convoca la manifestació del 8 d'octubre a Barcelona
A la manifestació hi assistiran, entre d’altres, Alberto Núñez Feijóo, Isabel Díaz Ayuso i Santiago Abascal. Tot i voler donar el protagonisme a la societat civil, a ningú se li escapa que la foto de Colón i, per tant, la foto més buscada pels fotògrafs, serà que l'estampi en un mateix marc el líder del PP i el de Vox. Aquell retrat del 2019, sota la bandera imperant de la plaça de Colón de Madrid, amb Pablo Casado, Santiago Abascal i Albert Rivera, va ser un estímul mobilitzador per a l’electorat d’esquerres a les portes del cicle electoral, per bé que va convertir-se també en una llosa i el punt de partida de la unió entre la dreta amb l’extrema dreta espanyola en els anys que havien de venir.
Quatre anys després, d’aquella icònica foto només Abascal resisteix el pas del calendari. Per la seva banda, Casado va passar a millor glòria després que el defenestressin i el substituïssin per Feijóo i, de l’altra, Rivera (i Ciutadans) ha desaparegut del mapa polític espanyol. En conseqüència, el PP s’ha cruspit els seus vots, ha eliminat un competidor i ha recuperat fortalesa electoral pel carril de la dreta. Preguntat per la possibilitat de coincidir amb Abascal, Feijóo ho va relativitzar aquesta setmana a Onda Cero recordant que ja té “fotos” amb el cap de files dels ultres. De fet, no té tantes manies després de pactar coalicions en un gruix no gens menyspreable de comunitats autònomes i ajuntaments i d’aconseguir-ne els vots per la investidura fallida.
Feijóo manté l’ordre d’agitar els carrers
Tornant a la cita barcelonina, la mobilització de SCC es va convocar en el moment que Feijóo ja tenia data per anar a la investidura, que ha resultat ser fallida. De fet, l’entitat espanyolista va fer l’anunci i, un dia més tard, el Partit Popular va respondre organitzant un acte de partit per al 24 de setembre, dos dies abans que Feijóo sol·licités la confiança de la cambra per substituir Pedro Sánchez a la Moncloa. La manifestació de Barcelona es veu des de Génova com la segona volta. L'ordre és la mateixa: agitar els carrers contra l'amnistia.
La pressió exercida per Isabel Díaz Ayuso i José María Aznar van empènyer Feijóo a fer el pas amb l’objectiu de crear un estat d’emergència nacional contra l’amnistia. En qualsevol cas, en una primera impressió el PP va reaccionar amb cautela a la proposta de SCC, a excepció d’Ayuso, que va confirmar la presència a Barcelona immediatament. En les últimes hores ha fet una crida pública a assistir-hi a través de les xarxes socials.
Perduda la investidura havent-se estancat als 172 diputats i havent vist que Abascal també trepitjarà la capital catalana, el líder del PP ha corroborat aquesta setmana que vol mantenir l’estratègia de fer un pols als plans del PSOE des del carrer. “Hi anirà com un ciutadà més”, van afirmar des de la cúpula dels populars. Ara bé, malgrat la presència dels tòtems de la dreta i extrema dreta espanyola, Societat Civil Catalana aspira a evitar el protagonisme dels partits, a qui han demanat que no s’”apropiïn” i “deformin” la marxa portant banderes i logotips.
L’aposta del PP per portar el combat contra l’amnistia als carrers s’interpreta com un moviment per capitalitzar l’espai electoral que queda a la dreta del PSOE després de la pràctica desaparició de Ciutadans. D’aquesta manera Feijóo vol continuar captant i robant votants a Vox, a qui ja va frenar parcialment en les eleccions del 23 de juliol, fent-los passar dels 52 als 33 diputats. Al PP hi ha el convenciment que l’esperança per al retorn a la Moncloa implica reunificar el vot de la dreta i erigir-se en opció consistent, amb l’objectiu de desfer-se dels pactes amb Abascal.
Sense socialistes: “Mai de la mà de Vox”
La manifestació del 2017 amb què SCC es vol emmirallar, en un clima polític i social especialment tens després del referèndum de l’1 d’Octubre, tenia el suport fidel dels partits del 155: PSOE i PSC, PP i Vox. Fent la comparació amb el conclave antiindependentista d'aquest diumenge, els grans absents seran els socialistes, si bé el protagonisme se l’endurà l’exalcalde d’A Coruña Francisco Vázquez, que va trencar el carnet del PSOE el 2014 i no s’ha estat d’arremetre contra l’amnistia. Farà un dels parlaments finals.
Amb tot, fa sis anys els socialistes van enviar als carrers el llavors secretari d’Organització, Salvador Illa, i l’actual Alt Representant d’Exteriors de la Unió Europea, Josep Borrell, que va fer un dels parlaments des de l’escenari, al costat de l’escriptor Mario Vargas Llosa. Tots dos amb discurs molt abrandats contra els plans de l’independentisme català. En aquesta ocasió, els socialistes plantaran Societat Civil Catalana.
Des de la seu de Ferraz, l’entorn de Sánchez marca distàncies amb la marxa contra l’amnistia i el referèndum. Tot i respectar el “dret de manifestació” que “tot el món pot exercir”, fonts del PSOE consultades per ElNacional.cat subratllen que renuncien acudir a la capital catalana perquè, segons diuen, “mai anirem a cap lloc de la mà dels ultres de Vox”. La sala de màquines dels socialistes considera que anar de bracet amb l’extrema dreta correspon “al lloc de Feijóo”.
En qualsevol cas, tot i les afirmacions del PSOE, l’anterior primer secretari del PSC i actual ministre d’Esports, Miquel Iceta, sí que va compartir espai amb els ultres a la manifestació que es va convocar el 29 d’octubre de 2017, dos dies després que es proclamés i es congelés la Declaració Unilateral d’Independència. Iceta va compartir selfies amb càrrecs del govern central comandat pel PP, com Dolors Montserrat o Enric Millo, per bé que ben a prop hi tenia l’exsecretari general de Vox, Javier Ortega-Smith. En aquells moments la formació ultra encara era embrionària i no tenia representació en cap institució. Aquells selfies van indignar -i encara indignen- les files independentistes.
El gir copernicà de Puigdemont
Els esforços argumentals a partir dels quals el PSOE rebutja la concentració obliden i eviten un aspecte fonamental. En comparació al 2017, en l’actualitat els socialistes tenen enfilada una negociació amb Junts per Catalunya i Esquerra amb l’objectiu de seduir-los perquè acabin investint Pedro Sánchez, en un debat al qual encara se li ha de buscar data. En un gir copernicà dels esdeveniments, els socialistes necessiten la complicitat d’aquells a qui fa sis anys volien aturar en el seu propòsit de declarar la independència de Catalunya.
Per això, qualsevol gest a favor de SCC podria lesionar greument les negociacions que estan en marxa per activar una llei d’amnistia, per bé que el referèndum està més que descartat, a parer del PSOE. L’amnistia és el gran botí a protegir per no fer descarrilar la negociació. El gran enemic públic des dels fets d’Octubre, Carles Puigdemont, ara s’ha convertit de forma atzarosa en un eix fonamental per a l’esdevenir de la política espanyola.