El Partit Popular i el govern de les Illes Canàries s’alien en contra de la “fort pressió migratòria”. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i el president canari, Fernando Clavijo, han firmat aquest migdia un document amb un full de ruta que inclou nou línies mestres i que posen a disposició de la Moncloa. Molts d’ells són els mateixos que recollia el pla migratori que va presentar el PP a l’agost. “Les Canàries no poden pagar la inexistència de política migratòria del govern espanyol”, ha afirmat Feijóo des de Santa Cruz de Tenerife. Entre altres assumptes, el document, sota el títol Acord per afrontar la crisi migratòria, reclama “garantir que cap comunitat autònoma queda exclosa de participar en el repartiment” de menors estrangers, exigeix el compromís que l’Estat “sufragui els recursos extraordinaris” de les comunitats i reitera la demanda que es convoqui una Conferència de Presidents per abordar aquest assumpte.
Després d’anunciar l’acord, Alberto Núñez Feijóo ha promès que el PP “no deixarà Canàries sola” davant la “política migratòria irresponsable” de Pedro Sánchez i ha assegurat que la “solidaritat interterritorial és inqüestionable”. En la mateixa línia, Fernando Clavijo ha posat en relleu que l’acord rubricat fa un “pas de gegant” per acostar-se la “solució del problema” i ha verbalitzat l’esperança que el document serveixi per “desbloquejar la situació”. La resposta del govern espanyol ha estat clara: “És un acord partidari, Coalició Canària se suma a les tesis del PP, que també s’ha sumat a les tesis de la ultradreta”, ha afirmat el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres.
“Garantir que cap comunitat autònoma queda exclosa de participar en el repartiment”
El compromís signat per Feijóo i Clavijo reclama que s’acordin els criteris de repartiment de menors estrangers “sense imposicions unilaterals del govern espanyol” i garantint que “cap comunitat autònoma queda exclosa de participar en el repartiment”, amb una clara al·lusió al posicionament de Junts, que s’oposa que Catalunya hi estigui inclosa. De fet, el document resa que “no hi pot haver excepció en el repartiment dels menors, ni tampoc podran habilitar-se excepcions si es produeix un traspàs de competències com el que el govern espanyol va pactar amb l’independentisme”.
A més, el PP i el govern canari demanen “assegurar que els menors que siguin traslladats a les comunitats autònomes ho siguin indubtablement”, habilitar i posar a disposició de les comunitats les infraestructures de l’Estat “en desús o tancades” per a “l’atenció i allotjament de les persones migrants acollides”, establir els recursos que posarà el govern espanyol perquè les comunitats puguin acollir als menors no acompanyats i concretar un fons de contingència des de la seva acollida fins a la seva emancipació.
El compromís que l’Estat “sufragui els recursos extraordinaris” de les comunitats
El pacte entre el PP i el govern de les Canàries també incumbeix l’article 35 de La Ley d’Estrangeria, encara que en uns termes diferents de la proposta que va impulsar el govern espanyol amb la voluntat de resoldre la crisi migratòria. Es va votar en juliol i el rebuig del PP i de Junts va impossibilitar que prosperés. Feijóo i Clavijo volen que l’Estat “assumeixi el compromís financer per sufragar els recursos extraordinaris de les comunitats la capacitat d’assistència de les quals està sobrepassada”, per sobre del 100%. Concretament, estableixen que, fins a la capacitat del 100%, els recursos ordinaris seran finançats per les comunitats. A partir d’aquí, quan la capacitat d’acollida s’excedeixi entre el 100% i el 150%, els recursos els finançarà el govern espanyol totalment des de l’arribada fins a l’emancipació i a partir del 150%, els recurso els habilitarà i finançarà el govern espanyol, que també els gestionarà amb “lleialtat institucional”, mantenint-les “degudament informades i coordinant-se amb elles quan sigui necessari” i “procurant un repartiment just i proporcional per les diferents instal·lacions de titularitat estatal distribuïdes pel país”.
A més, Feijóo i Clavijo reiteren la petició que Pedro Sánchez convoqui de manera “urgent i immediata” la Conferència de Presidents i que el govern espanyol declari “l’emergència migratòria” amb un triple objectiu: “permetre a les comunitats contractar recursos per urgència”, “visibilitzar davant de la Unió Europea la dimensió de la crisi” i “activar els mecanismes disponibles per a moments extraordinaris”. També advoca per “intensificar l’acció exterior del govern espanyol per obtenir millors resultats” i per activar els mecanismes de la UE per fer front a la situació d’emergència migratòria, com sol·licitar el possible trasllat de migrants a altres estats membres a través del Mecanisme Voluntari de Solidaritat i el “ple ús de fons europeus i recursos financers disponibles per al control fronterer i la gestió de la immigració”.
Així mateix, demana al govern espanyol que exhibeixi una “unitat d’acció interna” i “consensuï amb les comunitats els criteris de la planificació migratòria”. “La descoordinació i la ineficàcia augmenten quan diferents responsables de l’executiu estatal convoquen, es reuneixen i parlamenten amb els representants de les comunitats autònomes, mostrant en múltiples ocasions disparitat de criteris i d’opinions”, esgrimeixen.
Pla d’Acció contra el Descontrol Migratori
Finalment, davant el “descontrol migratori”, el PP i el govern de les Canàries plantegen sis línies d’actuació per “aturar com més aviat millor l’arrel del problema” i amb un objectiu prioritari: “implementar mesures que garanteixin el control de les fronteres”. A partir d’aquí, assenyalen la necessitat de millorar el control policial a les fronteres, establir un passaport en trànsit, dotar de més mitjans humans i materials a la Comissaria General d’Estrangeria, desplegar les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat als països d’origen i trànsit per “desarticular les màfies a efectes de limitar els fluxos”, sol·licitar que es desplegui Frontex i l’Agència Europea d’Asil i augmentar el personal per a la tramitació d’expedients a les oficines d’asil.