El Partit Popular continua en peu de guerra contra la llei que ha impulsat el PSOE amb l’objectiu de combatre el lawfare. És la norma amb la qual els socialistes volen que les acusacions populars deixin de formar part dels processos d’instrucció, que els partits polítics no puguin ser acusació popular, que no es puguin obrir causes judicials a partir de retalls de premsa i que s’aparti als jutges que facin declaracions a favor o en contra de partits polítics. Des que el PSOE la va registrar al Congrés, el PP li ha donat dos noms: Llei Begoña (en al·lusió a Begoña Gómez, esposa del president espanyol, que està investigada per tràfic d’influències, corrupció als negocis, apropiació i intrusisme) i Llei d’Impunitat. I aquest dilluns, en unes jornades a la cambra baixa organitzades pel PP sota el títol Contra la impunitat, Alberto Núñez Feijóo ha carregat amb duresa contra la iniciativa dels socialistes: “Només algú així de desesperat podria pensar més en els seus problemes personals que en el problema dels espanyols. La veritat és que només algú així pretén el poder per escapar-se de la justícia”, ha afirmat. A més, ha qualificat les intencions de Pedro Sánchez de “deliri antidemocràtic” i ha assegurat que “ningú que cregui que ha complert la llei voldria canviar-la”.
“Lamentablement, la impunitat no és un llunyà record que només es troba als llibres d’història, ni tampoc l’argument d’una distopia que ens aterreix, però que veu com una cosa impossible. La impunitat està habitant en aquest moment a Espanya, ha anat escalant posicions de manera vertiginosa”, ha denunciat. Feijóo ha al·ludit primer a la llei d’amnistia argumentant que va ser un “pagament per aconseguir el poder i mantenir-lo” en el qual “es van regalar impunitats amb la mateixa desimboltura que abans s’atorgaven patents de cors o s’establien tribunals especials per a determinades classes socials”. Ara, amb la nova llei del PSOE, el líder del PP creu que “es busca la impunitat per a comportaments irregulars que mereixen investigació judicial i imputació de persones que tenen proximitat familiar, política o partidària amb el poder”. “S’impulsen reformes legals ad hoc i a vegades ad hominem contra tot allò que dificulti la impunitat”, ha afegit. “Per enfortir aquesta reforma s’instiga al desprestigi de persones i institucions que només han comès un pecat, que és complir el seu deure i ser íntegre”, ha verbalitzat en referència als jutges.
“Espanya viu un procés d’erosió democràtica sense precedents en la nostra història recent: sense precedents perquè s’ha llançat amb tota virulència i sense precedents perquè s’està llançant des del govern espanyol”, ha lamentat Alberto Núñez Feijóo. El líder del PP creu que l’objectiu és “soscavar els elements que defineixen la qualitat d’una democràcia: el parlament, l’alternança, l’oposició i la independència de periodistes, dels mitjans de comunicació i de la justícia, a la qual es qüestiona de manera constant i contínua”.
“Recusacions injustes a magistrats del Tribunal Constitucional”
Alberto Núñez Feijóo també ha al·ludit a la decisió del Tribunal Constitucional d’apartar José María Macías de les deliberacions sobre la llei d’amnistia. De fet, la setmana passada el PP va recórrer la interlocutòria del TC que estenia la recusació del magistrat al recurs d’inconstitucional que va presentar el PP i que va ser admès a tràmit fa quatre mesos. Els populars demanen la seva nul·litat davant de “l’atropellament al dret de les parts persones a un procés just i equitatiu” per part del TC, segons van assenyalar fonts de Gènova la setmana passada. Avui, Feijóo s’ha limitat a al·ludir a la decisió del PP de recórrer “recusacions injustes”. En el seu recurs de súplica, els populars argumentaven que el Constitucional “ha vulnerat el seu dret a efectuar al·legacions sobre la recusació del magistrat, com a part implicada en el procediment, i no ha respectat els principis de contradicció i igualtat d’armes, generant la seva indefensió”.
“El Tribunal Constitucional ha prescindit total i absolutament del procediment legalment establert en estendre a totes les causes la seva decisió d’apartar un magistrat sense donar audiència a les parts en els altres processos, que són almenys 21”, afegien les mateixes veus. “Aquesta interlocutòria evidència que el Constitucional no s’aplica a si mateix ni tan sols els estàndards que exigeix a altres òrgans jurisdiccionals, garantits per l’article 24 de la Constitució Espanyola i consagrats per la seva pròpia doctrina i pel Tribunal Europeu de Drets Humans. [...] No romandrem quiets davant del que entenem és una vulneració dels nostres drets fonamentals”, concloïen. El govern de la Comunitat de Madrid, presidit per Isabel Díaz Ayuso, també va recórrer la decisió del TC al·legant que és una “decisió irregular i arbitrària” que “no respecta cap procediment” i “vulnera el dret a la tutela judicial efectiva”. “S’expulsa els vocals que no estan disposats a assumir un trágala”, va esgrimir el portaveu de l’executiu madrileny, Miguel Ángel García.