“Que les comunitats autònomes no poguessin presentar recursos d’inconstitucionalitat seria d’una arbitrarietat extraordinària, només comparable amb la mateixa arbitrarietat de l’amnistia”. Alberto Núñez Feijóo intenta posar la bena abans que la ferida i llença una espècie d’avís al Tribunal Constitucional. Després que el tribunal de garanties hagi frenat la tramitació dels quinze recursos presentats per les comunitats autònomes contra l’amnistia amb l’objectiu d’analitzar si estan legitimades per recórrer una llei de naturalesa penal, el líder del PP ha defensat els recursos que han presentat els governs i els parlaments autonòmics i ha posat en dubte una futura decisió del TC. “Espero que no hi hagi censura a les comunitats autònomes perquè puguin exercir els seus drets legítims de representar l’Estat i els interessos dels ciutadans de la seva comunitat”, ha afirmat després de visitar una escola infantil a Alacant. En concret, han presentat recursos contra l’amnistia els onze governs autonòmics del PP, la Junta de Castella-la Manxa (presidida pel socialista Emiliano García-Page) i tres parlaments autonòmics.
🔎 El PP replica amb l’amnistia l’ofensiva al TC contra l’Estatut i triplica el nombre de recursos
Alberto Núñez Feijóo justifica que els presidents autonòmics “han de salvaguardar els interessos de l’Estat en el seu àmbit territorial” com a “representants ordinaris de l’Estat” (que és l’expressió que figura a tots els estatuts). “Clar que afecta les comunitats autònomes”, ha subratllat el líder del PP, que ha plantejat dos arguments més: l’amnistia “atempta contra el dret a la igualtat dels ciutadans que viuen al conjunt de la comunitat i de l’Estat”, la Constitució “té prohibida l’arbitrarietat dels poders públics”, malgrat que, a parer seu, el govern espanyol “ha aprovat un text que va en contra d’aquests principis constitucionals bàsics”.
Així mateix, Feijóo ha recordat que el PP (juntament amb vuit governs autonòmics populars) ha demanat la recusació de Laura Díez. Ella és, justament, la ponent del recurs de les Corts d’Aragó (que va ser el primer a ser registrat) i, per tant, serà l’encarregada de presentar una proposta sobre l’admissió o no a tràmit dels recursos de les autonomies, donat que la posició que aprovi el ple en aquest cas serà la capçalera de la qüestió. Els populars al·leguen que Díez, que va ser director general d’Assumptes Constitucionals i Coordinació Jurídica (un òrgan directiu del Ministeri de la Presidència) entre el febrer del 2020 i el maig del 2022, té una “pública i notòria vinculació amb el PSOE”, en paraules d’Isabel Díaz Ayuso.
“No s’ha suspès res” i “tot segueix el seu curs”
Malgrat els dubtes que Alberto Núñez Feijóo ha fet lliscar, fonts del TC consultades per ElNacional.cat deixen clar que “no s’ha suspès res” i que “tot segueix el seu curs”: el que s’està fent és “analitzar un seguit de requisits” per admetre o no els recursos presentats en un procés que, segons les mateixes veus, no té un calendari establert. Els tempos dependran de la ponent, que serà qui decideixi quan vol elevar la qüestió al ple. Això sí, les fonts consultades per ElNacional.cat deixen clar que el recurs que estudia Laura Díez serà la “capçalera de la qüestió” i que, per tant, la decisió que aprovi el ple en aquest cas arrossegarà la resta de recursos.
El TC dubta sobre l’admissió a tràmit dels quinze recursos de les comunitats autònomes perquè no té clar que els governs i els parlaments autonòmics tinguin capacitat de recórrer la llei d’amnistia. D’una banda, l’article 162 de la Constitució deixa clar que “els òrgans col·legiats executius de les comunitats autònomes i, si escau, les assemblees de les mateixes” estan “legitimats” per interposar un recurs d’inconstitucionalitat. D’altra banda, la Llei Orgànica del Tribunal Constitució va un pas més enllà i ho matisa: a l’article 32, especifica que les autonomies poden recórrer les lleis de l’Estat que “puguin afectar el seu propi àmbit d’autonomia”. I la pregunta que ara ha de respondre el Constitucional és si, com creu el PP, la llei d’amnistia afecta l’àmbit d’autonomia de les comunitats autònomes.