Hi haurà acord en un dels punts de l’ordre del dia de la reunió del govern espanyol amb les comunitats autònomes que se celebrarà aquesta tarda de dimecres a Tenerife. Alberto Núñez Feijóo ha anunciat que els presidents autonòmics del PP “assumiran el repartiment de 400” menors immigrants no acompanyats que es troben a les Illes Canàries. És el que proposa l’executiu de Pedro Sánchez. Catalunya seria la comunitat que més n'acolliria; n'absorbiria 31. “Serem solidaris i coherents amb la nostra política d'atenció al menor”, ha anunciat el líder popular en declaracions a la premsa a Ermua (País Basc). Ha remarcat que les autonomies governades pels populars ja n'acullen 5.000 a hores d'ara. Així, el líder del PP desafia Vox, perquè Santiago Abascal va amenaçar aquest dilluns de trencar els governs autonòmics sostinguts per les dues forces si els populars acabaven acceptant el repartiment. “No serem còmplices ni dels robatoris, ni dels cops de matxet ni de les violacions”, advertia el líder ultra aquest dilluns en roda de premsa.
El govern espanyol proposarà aquest dimecres a la Mesa Sectorial amb les comunitats autònomes el repartiment d’urgència de 347 menors immigrants no acompanyats que es troben ara mateix a les Illes Canàries. Serà el segon punt de l'ordre del dia, en el qual Feijóo ja ha anunciat que hi haurà acord. Catalunya serà el territori que més se’n quedarà en cas de confirmar-se aquest repartiment, amb 31 menors. Abans, en el primer punt de l'ordre del dia, s’informarà les comunitats autònomes sobre com pretén la Moncloa reformar l’article 35 de la llei d’estrangeria. Aquesta modificació permetria tenir una solució estructural i automatitzada perquè cada menor que arribi a l’Estat ja tingui assignat el seu lloc de destinació. Feijóo no ha volgut avançar aquest dimecres en les seves declaracions davant la premsa si el PP acceptarà una modificació d’aquesta llei d’estrangeria. I és, precisament, allò que solucionaria la crisi que pateix l'arxipèlag canari: hi ha ara mateix 6.000 menors en aquestes illes.
En la proposta que farà el govern espanyol aquest dimecres, i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, Catalunya és la comunitat que acolliria més menors immigrants no acompanyats, amb 31. Andalusia, Extremadura i Madrid se’n quedarien 30; Cantàbria, 29; Galícia, 26; Astúries, 24; el País Valencià, 23; Castella i Lleó, 21; l’Aragó i Castella-la Manxa; 20 cadascun; Euskadi, 18; Múrcia, 16; Navarra, 15; les Illes Balears, 10, i La Rioja, 4. Les Canàries es quedarien la resta dels menors no repartits.
Junts, contrari a incloure Catalunya en el repartiment
Feijóo, amb l'acord anunciat aquest dimecres amb el govern espanyol, ha aplanat el camí a un nou punt de conflicte entre el PSOE i Junts per Catalunya. La formació liderada a Madrid per Míriam Nogueras li havia demanat al ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, excloure Catalunya d'aquest repartiment de menors estrangers no acompanyats. Perquè Junts negocia amb el govern espanyol la delegació a la Generalitat de les competències en immigració, i perquè Catalunya ja va ser el territori que més immigrants va haver d'absorbir en l'últim repartiment. Per a més inri, Catalunya tornarà a ser la comunitat que més n'absorbeixi si aquest dimecres es confirma l'entesa per redistribuir aquests menors.
Però aquest dimarts, el ministre Torres va plantar-se davant la petició de Junts. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, va incloure Catalunya en la “solidaritat obligatòria” del repartiment dels 6.000 menors que es troben a l’arxipèlag canari. Segons el ministre, la petició de Junts "no té cabuda" en el sistema actual, perquè les competències en immigració encara no han estat delegades. De totes maneres, fonts de l'executiu admeten que els territoris que han fet més esforços històricament en l'acollida han estat el País Basc i Catalunya.
El Govern demana reconèixer la singularitat de Catalunya
La reunió d'aquest dimecres és amb les comunitats autònomes. I, per tant, el Govern en funcions hi farà acte de presència. Hi anirà el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano. Instarà el govern espanyol a modificar el decret llei sobre el sistema de distribució de joves immigrants no acompanyats perquè s'hi reconegui la singularitat de Catalunya. Demanarà també que cada territori reservi almenys un 25% de les seves places d'atenció a la infància a l'acollida d'aquests nois i noies, de forma que es consideri que hi ha sobreocupació quan se superi el 150% en el cas de Canàries, Ceuta i Melilla, i del 175% a la resta de territoris. A més, sol·licitarà que el trasllat dels joves es faci quan s'acrediti que són menors i que s'inclogui el finançament adient. A parer de la Conselleria de Drets Socials, la proposta de l'executiu presidit per Pedro Sánchez no dona una "resposta adequada a les circumstàncies" amb què es troba la Generalitat a l’hora de gestionar aquesta qüestió.
Catalunya ha atès des del 2007 més de 14.000 joves menors d’edat. L’any passat en van entrar al sistema més de 2.300, i en aquesta primera meitat de l’any, gairebé 1.400 de nous. El contingent atès a hores d'ara per la Generalitat s’acosta als 7.000 joves, entre ells més de 4.000 majors d'edat que continuen sent atesos fins als 23 anys per garantir la seva adequada inserció sociolaboral. Per tot això s’han creat i finançat milers de places. S'ha passat d’unes 800 (2017) a prop de 4.000 (2024). Així, el sistema català de protecció a la infància està sobre ocupat.
L'amenaça de Vox al PP
Vox ha amenaçat el PP de trencar els pactes autonòmics on tots dos governen junts. Ara bé, la lletra petita dels acords no es refereix en cap cas a com abordar crisis migratòries com l'actual. Ambdós partits governen del bracet cinc autonomies: Castella i Lleó, País Valencià, Extremadura, l'Aragó i Múrcia. També van signar un acord d'investidura a les Illes Balears, on el PP governa en solitari. La majoria dels pactes aborden la migració, però cap al·ludeix expressament als menors que migren sols, un acolliment que recau sobre les comunitats autònomes.