La política espanyola se submergeix aquesta setmana en una dimensió poc coneguda. Un més que probable cap de l’oposició farà un discurs d’investidura per sol·licitar la confiança del Congrés dels Diputats. Envalentit per l’ala més dura del PP gràcies a la concentració d’aquest diumenge, Alberto Núñez Feijóo es llença a partir d’avui en una piscina en la qual fa setmanes sap que no hi ha prou aigua per sortir elegit, atès que el líder dels conservadors s’ha quedat estancat en els 172 vots (PP, Vox, Coalició Canària i Unió del Poble Navarrès). Els quatre suports que li falten s’han convertit en utopia, a menys que algun diputat del PSOE respongui a la seducció del transfuguisme que el PP ha agitat en els darrers dies. Davant seu, Pedro Sánchez —que no se sap si serà el responsable de fer la rèplica per part dels socialistes— s’esforçarà per assenyalar que Feijóo viu captiu del suport de Vox, mentre comença ja a referir-se a un possible pacte amb Junts per Catalunya i una eventual llei d'amnistia amb comptagotes.
Mentre el PSOE vol instal·lar un marc en el qual Feijóo està aïllat, a la seu de Gènova hi ha el convenciment que la concentració d’aquest diumenge a Madrid demostra que l’oposició a l’amnistia és un clam que, no només pertany al PP, sinó que uneix la societat espanyola de forma transversal i, per això, plantejaran una investidura contra els plans de Pedro Sánchez amb Carles Puigdemont. Des del seu entorn expliquen que farà un discurs “propositiu” que inclourà propostes “econòmiques, socials i institucionals” i el combinarà amb un al·legat contra el full de ruta que està traçant Pedro Sánchez per repetir mandat a La Moncloa, amb desplegament de l’amnistia inclòs, que consideren una “cacicada”. De fet, la secretària general, Cuca Gamarra, ha assenyalat aquest dilluns que el seu partit “prefereix la dignitat que un govern amb indignitat”.
El PP dona per fet que no se’n sortirà aquesta setmana al Congrés i, davant una eventual investidura de Sánchez, s’ha dedicat des del minut zero a alimentar una mena d’estat d’emergència nacional contra la possibilitat que els socialistes tornin a pactar amb els independentistes catalans. L’única esperança —remota— que li queda a Feijóo és apel·lar al transfuguisme dels diputats del PSOE que no comparteixin les intencions de Sánchez. Res fa pensar que pot passar un moviment d’aquestes característiques, però la política espanyola és una autèntica capsa de sorpreses.
Per al PP, la manifestació contra l’amnistia també és una evidència que s’ha tancat el debat sobre el lideratge de Feijóo. A la plaça de Felip II, Isabel Díaz Ayuso, José María Aznar i Mariano Rajoy li van fer costat públicament en el seu intent d’investidura. Tot i això, a ningú se li escapa que la presidenta madrilenya i l’expresident Aznar han marcat el pas a Feijóo perquè es decidís a sortir al carrer a rebel·lar-se contra “la desigualtat entre espanyols”.
El dirigent gallec s’ha passat tot el dilluns, amb l’ajuda dels seus vicesecretaris, retocant i polint el seu discurs amb què vol apel·lar a tots els espanyols, no només els 350 diputats. Segons fonts del seu equip de confiança, el càlcul és que duri una hora i mitja i no s’espera que parli en gallec, sinó que parlarà exclusivament en castellà des de la tribuna d’oradors. Al ple, Feijóo tindrà el suport d’onze presidents d’autonomies governades pel PP i cinc líders regionals del partit. Només hi faltaran els de Cantàbria, les Illes Balears i Melilla, atès que han d’assistir a sengles sessions de control.
Preparación. pic.twitter.com/dsZ1DqvgXo
— Alberto Núñez Feijóo (@NunezFeijoo) September 25, 2023
Pedro Sánchez i Carles Puigdemont, esperant a la cantonada
Aquesta setmana acabarà una de les excuses del PSOE per no haver de dir ni piu sobre l’amnistia. Tot i la voràgine de preguntes constants per part dels periodistes a diversos ministres i líders socialistes sobre una hipotètica llei d’amnistia, encara no hi ha cap dubte resolt. “Paciència”, “respectar terminis” i “respecte constitucional” han estat les excuses de tots aquests polítics per evitar respondre sobre aquest tema. L’argument és que el candidat a la investidura és Alberto Núñez Feijóo i que el PSOE no es pot pronunciar sobre negociacions per investir Pedro Sánchez fins que el líder popular no hagi fracassat en el seu intent de convertir-se en el president del govern espanyol.
Caldrà veure si ara els socialistes allarguen el seu silenci, també, fins que Felip VI no proposi formalment al secretari general dels socialistes per intentar guanyar un debat d’investidura. Fins alsehores, sembla que hi ha un pacte de silenci religiós signat entre el PSOE i Junts per Catalunya. Perquè no passa el mateix amb Esquerra Republicana. Tot i que ERC hagi anunciat aquest dilluns que hi ha intercanvi de documents entre Madrid i Barcelona, el govern espanyol ho nega a mitges. Pels passadissos de la Moncloa, l’equip de Pedro Sánchez arrufa el nas, s’escapoleix i assegura que “no li consta” que el PSOE estigui ja aprofundint en les qüestions tècniques d’una amnistia.
La vella guàrdia del PSOE, del bracet de Feijóo
Part de la prèvia d’aquest debat d’investidura d’Alberto Núñez Feijóo ha estat protagonitzat per la vella guàrdia socialista, que ha decidit elevar el to contra Pedro Sánchez, aixecar-se contra la possibilitat d’exculpar independentistes i demanar, fins i tot, que hi hagi un pacte favorable a situar Feijóo a la Moncloa. Així de clar s’ha expressat Felipe González, que va admetre haver votat el PSOE el 23-J amb la pinça al nas.
Fins i tot González ha estat capaç —o almenys ho ha fet veure— de recuperar la seva bona relació amb Alfonso Guerra, i la setmana passada va participar en la presentació d’un llibre de l’exvicepresident del govern espanyol. Aquell acte es va convertir en un autèntic aquelarre amb insults a l’independentisme i a Puigdemont, faltes de respecte a Pedro Sánchez i una crida a l’acord entre PP i PSOE perquè al terrat de la Moncloa s’hi torni a clavar una bandera blava.
González i Guerra no han estat els únics que han posat el crit al cel. Fins i tot el PSOE va arribar a estripar-li el carnet del partit a Nicolás Redondo Terreros, després que critiqués el govern espanyol i manifestés els seus dubtes sobre si continuar afiliat al partit. De forma similar s’ha expressat en les darreres setmanes Joaquín Leguina. I tot això ha arrossegat els barons socialistes Emiliano García-Page i Javier Lambán a dir la seva i tornar-se a mostrar discordants amb les tesis de Ferraz.
La travessa pel desert de Feijóo fins a la investidura
Amb els resultats del 23-J acabats de sortir del forn, Feijóo sempre va defensar que el seu propòsit era presentar-se a la investidura com a guanyador indiscutible de les eleccions estatals. Amb el pas dels dies, el líder conservador va anar topant un cop i un altre contra la mateixa paret. Tot i reclutar el suport sense condicions de Vox, UPN i CC, el PP s’ha entrebancat repetidament amb la calculadora. Són 172 vots insuficients que li van fer perdre el control de la Mesa del Congrés, però que li van atorgar la possibilitat de presentar-se a la investidura, per molt que els números no li sortissin de cap manera.
Acollint-se a un “costum”, el rei Felip VI li va brindar l’oportunitat de presentar-se com a candidat al Congrés dels Diputats i la presidenta Francina Armengol va atorgar-li un mes de marge perquè busqués suports a sota de les pedres. Els esforços van ser inútils perquè el PNB va donar-li carabasses en tres ocasions i la idea de convèncer Junts per Catalunya es va convertir en una trampa que va costar a Feijóo el primer conflicte territorial amb Alejandro Fernández. Per a més inri, el gallec va promoure una ronda de contactes amb partits i agents socials i econòmics que van resultar ser foc d’encenalls. Sense suports a la butxaca, només li ha quedat agitar el vesper contra l’amnistia i preparar el terreny davant d’una repetició electoral.
Com serà el debat d’investidura?
La sessió arrencarà a les 12 del migdia amb el discurs d’Alberto Núñez Feijóo, que té temps il·limitat i pot intervenir tants cops com li vingui de gust. El primer a rebatre serà el PSOE, i cada partit tindrà 30 minuts de rèplica. Després dels socialistes, tindran la paraula de major a menor representació, tancant el debat el PP. La sessió d’aquest dimecres arrencarà a les 9 del matí amb la intervenció dels grups que no hagin tingut temps de dir-hi la seva, a qui Feijóo pot replicar conjuntament o individualment sense límit de temps. Les contrarèpliques dels grups no es poden allargar més de 10 minuts. Acabat el debat es farà la primera votació que ha de sortir amb 176 vots. Com que és força probable que no se’n surti, al cap de 48 hores —divendres— hi haurà un segon debat més curt i amb una votació que el candidat ha de superar per majoria simple. Tots els debats es podran seguir íntegrament a l’streaming d'ElNacional.cat.
El PSOE, doncs, és el primer grup que pot rebatre. Ara bé, existeix el dubte si ho farà Pedro Sánchez o si delegarà aquest paper a un membre del grup parlamentari socialista, com per exemple el portaveu Patxi López. Cap de les dues portaveus del PSOE i del govern espanyol, Pilar Alegría i Isabel Rodríguez, han volgut desvetllar aquest dilluns quina estratègia seguirà el govern espanyol. I si, per tant, es delegaran totes les responsabilitats a Patxi López, si ho farà, en canvi, Pedro Sánchez o si, fins i tot, es podria optar per la mateixa estratègia que en la moció de censura de Vox a través de Ramón Tamames: que intervinguin Sánchez i Yolanda Díaz.