La figura de la moció de censura torna a sobrevolar la política espanyola. Just sis anys i un dia després de l’èxit de la moció de censura que va fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa i va conduir Pedro Sánchez a la presidència d’Espanya, és el Partit Popular el que agita la possibilitat d’utilitzar aquesta eina constitucional. Qui s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió ha estat Alberto Núñez Feijóo, que, lluny de tancar-li la porta com havia fet en altres ocasions, s’ha mostrat predisposat a estudiar-ho, fins i tot després de les eleccions europees del 9-J. Això sí, en una entrevista en Espejo Público d’Antena 3, ho ha condicionat a tenir el “context adequat” i a “pensar que pot ser útil en aquest context”.
“És ciència-ficció pensar que si el PP aconsegueix una victòria molt rotunda en les eleccions europees es plantegi presentar una moció de censura i Junts pugui votar-hi a favor?”, li ha preguntat Susana Griso. I Feijóo ha apel·lat al vot el 9-J sense descartar que això sigui una possibilitat: “Si la majoria social que no està d’acord amb el que està passant es converteix en majoria electoral i el 9 de juny envien un missatge, tots els ciutadans veurem més pròxim el final del túnel. Quines eines utilitzarem? Totes les que considerem oportunes. La que vostè refereix és una eina? Sí, per a això cal tenir el context adequat i pensar que pot ser útil en aquest context”. “És el que li puc dir per ser una mica seriós i respectar una mica les institucions del meu país”, ha afegit. Tanmateix, just a l’inici de la seva resposta ha asseverat que no li agrada “fer política-ficció” i vol ser un polític “previsible i respectuós amb les institucions”.
Feijóo, el 29 d’abril: “No presentaré una moció de censura, Sánchez ha comprat el suport dels seus socis”
El pronunciament de Feijóo sobre una hipotètica moció de censura arriba un mes després que ell mateix s’hi referís en el discurs de reacció a la carta que va publicar Sánchez deixant el seu futur en l’aire. El dia que Feijóo va acusar Sánchez de voler “colar un canvi de règim per darrere” de la seva “obra de teatre”, també va anticipar que el president espanyol no dimitiria i va descartar impulsar una moció de censura: “No li presentaré una moció de censura perquè ha comprat el suport dels seus socis amb la dignitat de tots els espanyols”, va argumentar.
Uns mesos abans, el novembre de l’any passat, Feijóo sí que hi havia obert la porta. “No puc descartar un instrument constitucional en cap cas, en un govern espanyol tan feble pot passar qualsevol cosa”, va esgrimir. I va anticipar en quin moment la podria presentar: “Si en algun moment de la legislatura no es pot fer un pas més que presentar una moció de censura, per descomptat la presentaré, amb independència que surti o no i amb independència que pugui portar com a únic programa la convocatòria electoral”.
Dos fracassos de Vox en mocions de censura contra Sánchez
Fins ara, Pedro Sánchez ha hagut de fer front a dues mocions de censura que va presentar Vox la passada legislatura. La primera, el setembre del 2020, postulava el líder del partit d’extrema dreta, Santiago Abascal, com a candidat a la presidència, però només va obtenir el suport dels seus 52 diputats. Abascal es va quedar absolutament sol. El març de l’any passat la maniobra va ser diferent i, apel·lant a aconseguir el suport del PP, Vox va erigir Ramón Tamames, exdiputat del Partit Comunista, com a aspirant a rellevar Sánchez a la Moncloa. En aquella ocasió, el PP es va abstenir. Setmanes abans d’aquell ple, Feijóo va carregar contra la maniobra del Vox lamentant que demostrava “poc respecte a la figura de la moció de censura”. “Cal prendre’s la política més seriosament que un parell de tardes al Congrés amb algú que sap que no serà president i un partit que se li ha acudit incrementar el xou parlamentari”, va reblar. Ara, com que Vox va aconseguir menys de 35 diputats el 23-J (en té 33) no pot presentar mocions de censura.