Gir del PP en la seva posició sobre el conflicte català. El líder popular, Alberto Núñez Feijóo, estaria obert a concedir un indult al president a l'exili Carles Puigdemont encara que condicionat que reti comptes davant la justícia espanyola, compleixi la condemna, demani la mesura de gràcia i renunciï a més al referèndum i la independència per la via unilateral, segons ha informat aquest dissabte l'agència Efe. Aquesta és la moneda de canvi que el PP ofereix a Puigdemont per solucionar la seva situació. La nova posició del PP arriba després de mesos de promoure mobilitzacions, primer contra els indults i després contra l'amnistia. Així ho assenyalen fonts del partit de Feijóo, que afegeixen a més que Gènova no va plantejar els indults en les converses amb Junts per explorar un possible suport a la investidura de Feijóo. Aquest dissabte, el líder de l'oposició ha afirmat a Sarria (Lugo) que les "condicions mínimes per a l'amnistia, els indults o qualsevol altra qüestió" són que no hi hagi impunitat i que l'independentisme català renunciï a la declaració d'independència, al referèndum i "furtar els principis bàsics que regeixen l'estat de dret". A més, fonts del PP assenyalen que la direcció nacional dels populars va estudiar la legalitat de la llei d'amnistia quan va abordar amb Junts la constitució de la Mesa del Congrés i la investidura de Feijóo i va descartar aquesta mesura després de comprovar, en 24 hores, que era "il·legal". Malgrat això, Feijóo continua carregant contra el PSOE per intentar jugar la carta de l'amnistia.
Feijóo va defensar aquest dissabte a Sarria (Lugo) que el PP "va tardar menys de 24 hores a dir que no i en rebutjar totalment l'amnistia", mentre que fonts del seu partit expliquen que en aquell termini es va estudiar, constatar i argumentar de manera sòlida en termes jurídics la negativa a la llei per ser manifestament inconstitucional. En cap cas no es va arribar a negociar l'amnistia, agreguen fonts del PP, que argumenten que aquest partit no negocia sobre una cosa que, segons el seu parer, incompleix la Constitució. Davant del no del PP, Junts va donar la presidència del Congrés al PSOE, recorden.
Puigdemont va enviar dijous passat una carta als eurodiputats en la qual afirmava que si hagués permès la investidura de Feijóo com a president del govern no se l'estaria investigant per un delicte de terrorisme ni s'obriria la porta a fer-ho pel d'alta traïció. Va finalitzar la seva missiva assenyalant que d'això parlaran "quan toqui" i que "tot se sabrà". Fonts del PP afirmen que aquesta carta no és motiu de preocupació. No la consideren una amenaça i neguen que existeixi temor que el president a l'exili pugui revelar informació que els perjudiqui. Estan centrats, recalquen, a la campanya de les eleccions gallegues del 18 de febrer.
L'existència de contactes amb Junts ha estat admesa en diverses ocasions pel PP i pel propi Feijóo, encara que Gènova no ha volgut fer públics els detalls.
El PP veu difícil que prosperi l'acusació de terrorisme contra Puigdemont
D'altra banda, fonts del PP assenyalen la dificultat que Puigdemont sigui condemnat per terrorisme en el cas que investiga Tsunami Democràtic, per la complexitat de provar que el president a l'exili liderava les protestes després de la sentència del procés. Però defensen que s'ha de poder investigar.
Els de Feijóo donen per fet que la llei d'amnistia quedarà aprovada encara que Junts va votar en contra i la va tornar a la Comissió de Justícia del Congrés, perquè d'aquesta normativa depèn la continuïtat de la legislatura. El PP diposita les seves expectatives de frenar l'amnistia en què el Tribunal Suprem plantegi una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia Europeu (TJUE), i que aquest suspengui l'aplicació de la llei.
A més, a la direcció nacional del PP hi ha reserves sobre si l'informe de la Comissió de Venècia, no vinculant, secundarà o no les seves advertències sobre la il·legalitat de la norma.
El PP defensa la interlocució amb Junts
D'altra banda, aquestes fonts del PP assenyalen que es produïssin o no delictes de terrorisme en el procés, que ho haurà de determinar un jutge, la interlocució amb Junts ha de ser possible perquè els votants de la formació independentista no són terroristes, al marge del que fessin alguns dels seus dirigents. El PP ha anat variant la seva posició respecte a dialogar amb Junts. Va defensar els contactes després del 23J, quan Pons va sostenir que la tradició i legalitat d'aquest partit no estava en dubte. Després, Feijóo va fer marxa enrere a la decisió d'asseure's amb Junts en la seva ronda de contactes, quan Puigdemont va demanar públicament no només l'amnistia, sinó també continuar avançant en l'autodeterminació de Catalunya, com recorden fonts del PP.
En la seva esmena a la totalitat a la llei d'amnistia, el PP va proposar dissoldre partits polítics en el cas que declarin la independència o convoquin referèndum "il·legals". El passat 5 de febrer, en una entrevista amb el Faro de Vigo, Feijóo va defensar que el PP parli amb tots els partits dins de la Constitució. I fonts del seu partit recalquen que aquesta és la posició també referent a llei 'antiokupació', que s'ha començat a tramitar al Senat amb la majoria absoluta del PP i l'abstenció de Junts i el PNB, i que podria aconseguir majoria al Congrés si Junts hi dona suport.