Feminisme i cultura, aquests són els llegats que té el Pazo de Meirás segons el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, que omet més de vuitanta dècades de franquisme d'aquesta construcció, entre el període que hi va viure el dictador Francisco Franco i el que ha heretat fins ara la seva família. De fet, demà els Franco han d'abandonar el palau i s'havia treballat en donar-li un ús per la memòria històrica del país que el president popular gallec no vol otorgar en cap cas.
En una compareixença de premsa per informar de les darreres dades de la Covid a Galícia, Feijóo ja ha donat la primera pinzellada del pla d'usos que tindrà el Pazo de Meirás: "La seva propietària va ser una de les figures més importants de la nostra cultura, de la nostra literatura i del nostre feminisme i en aquesta línia anirem". De la propietària que parla es tracta d'Emilia Pardo Bazán, una de les millors novel·listes espanyoles del segle XIX, que va néixer a la Corunya i va ordenar la construcció d'aquest pazo l'any 1893.
Emilia Pardo Bazán / Foto: @AcademiaGalega
L'escriptora va morir el 13 de maig del 1921, volia ser enterrada a Meirás però va ser a Madrid. L'hereva era la seva filla Blanca però amb l'esclat de la Guerra Civil, les autoritats franquistes van apropiar-se'l i el van oferir a la família Franco com a residència estiuenca i mai més van permetre l'entrada a la filla d'Emilia Pardo Bazán. Posteriorment, el dictador va ordenar expropiar finques properes als veïns i fins i tot es va ampliar la carretera. També va ordenar instal·lar la porta de ferro a l'entrada principal.
Feijóo tapa la dictadura
Aquest no és l'únic exemple de Feijóo en mirar d'eliminar, com sigui, la memòria històrica del país. Anteriorment, també va ordenar desmantellar el memorial antifeixista de l'Illa de San Simón, que havia estat un camp de concentració i extermini. Per allà, van arribar a passar fins a 6.000 persones, arribant a coincidir 600 a el mateix temps. Al principi de la guerra, molts presos eren portats allí per ser trets durant la nit i dirigits a judicis militars o assassinats en cunetes o entrades de cementiris. Principalment anaven presos de Vigo, Pontevedra i Ourense.
La Isla de San Simón es espectacular desde todos los puntos de vista. Pocas imágenes hay que sobrevuelen el pequeño archipiélago en medio de la ría de #Vigo. En esta también puede distinguirse la escultura del Capitán Nemo a medio camino de Cesantes. #BuenosDías y #FelizViernes pic.twitter.com/rliZmgeWi2
— Turismo Rías Baixas (@turisriasbaixas) September 20, 2019
Ara, la proposta del Pazo de Meirás arribarà a l'executiu central de la Xunta. En paral·lel, Feijóo ha enviat una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i li recorden que la titularitat ha de ser dels gallecs. Una decisió que contrasta amb la seva negativa prèvia a reclamar-ne la propietat als Franco i haver votat en contra de totes les iniciatives que des de l'esquerra i el nacionalisme gallec s'havien proposat.