“Més enllà de fílies i fòbies”. El Partit Popular està decidit a continuar furgant en la debilitat parlamentària de Pedro Sánchez. “El PP legisla i escriu al BOE des de l’oposició”, presumeixen fonts pròximes a Alberto Núñez Feijóo. I després d’acabar l’any aliat amb Junts i el PNB al Congrés, a Gènova no es desvien del camí. I ara posen sobre la taula les polítiques d’habitatge com a tema que pot fer confluir els populars, els juntaires i els jeltzales davant del PSOE. No és menor que la llei d’habitatge espanyola, aprovada el 2023, va comptar amb la negativa fèrria de Junts i el PNB, molt crítics amb els postulats de la norma, i a ningú se li escapa que les complicitats ideològiques en aquesta matèria conflueixen més entre aquests tres partits que, per exemple, entre Junts-PNB i Podemos, Bildu o ERC. Sense anar més lluny, la regulació dels lloguers de temporada, abanderada pels partits a l’esquerra del PSOE, continua encallada al Congrés davant els recels de Junts, que considera que la norma “empitjoraria encara més l’accés a l’habitatge”. Discrepàncies evidents. I el PP vol treure’n partit. Mentrestant, Pedro Sánchez necessita amb urgència recosir la majoria que va permetre la seva investidura. I en els pròxims dies i setmanes té diferents cites al calendari que la posaran a prova: estan en joc la iniciativa de Junts per emplaçar el president espanyol a sotmetre’s a una qüestió de confiança, la pròrroga de l’impost a les energètiques (que previsiblement es tombarà) i la delegació de les competències en immigració a la Generalitat. El PSOE tampoc ho tindrà fàcil amb la llei per combatre el lawfare que va presentar el divendres: Junts ha avançat que la vetarà perquè la considera “insuficient”.
🔎 El gir del PP amb Junts: de plantejar-ne la dissolució a assolir acords “satisfactoris”
El PP convida Junts i el PNB a sumar-se a les seves iniciatives sobre habitatge
La línia d’actuació del PP en matèria d’habitatge s’està encarrilant just aquest cap de setmana a Astúries. Alberto Núñez Feijóo està reunit amb els presidents autonòmics populars per analitzar i acordar les propostes. “Continuarem unificant polítiques davant de la inacció del govern espanyol, que està en els seus propis problemes intentant salvar-se de la seva situació agònica a escala judicial i parlamentària”, assenyalen fonts populars a ElNacional.cat. I l’habitatge és un dels principals eixos que vol abordar el PP, amb l’objectiu “d’obrir l’oferta i treure més pisos al mercat”, així com caminar cap a una “essencial simplificació administrativa”. “Continuem marcant el camí social”, afegeixen les mateixes veus.
Dues de les principals vies seran les reformes de la llei d’habitatge i de la llei del terra. En el primer cas, els populars volen “restablir l’equilibri necessari entre llogaters i propietaris” i “derogar els aspectes més lesius” de la norma que van impulsar el PSOE, Podemos, ERC i Bildu en la passada legislatura, com la intervenció de preus de lloguer o les zones de mercat tensionat, segons va verbalitzar divendres la secretària genera del PP, Cuca Gamarra. En el segon, aposten per una norma que “faciliti la sortida d’habitatges al mercat, afavoreixi un urbanisme àgil i eficaç i aporti seguretat jurídica”. Amb tot això, els populars arremeten contra una política d’habitatge “nefasta” i “intervencionista” de Pedro Sánchez: “L’únic habitatge que li ha preocupat durant aquests anys ha estat la Moncloa i com mantenir-la com la seva residència al preu que fora”, va esgrimir Gamarra.
I com aspira a aconseguir llum verda als seus plans? El PP no amaga que la seva voluntat és reeditar la majoria alternativa amb Junts i el PNB (i l’aval imprescindible de Vox). “Si hi ha grups parlamentaris que estan disposats a acordar amb el PP mesures fiscals o d’habitatge que venen encausar la solució d’aquest problema, explorarem aquestes vies, només faltaria”, va reivindicar dimarts el portaveu del PP, Borja Sémper. “Es tracta de solucionar els problemes dels espanyols, no embotellar-nos en els problemes dels polítics”, va verbalitzar. I va reiterar “l’oferta clara” dels populars a “tots els grups polítics” del Congrés, excepte Bildu: “Sumin-s’hi i si tenen suggeriments de fer, els analitzarem”. “Més enllà de fílies i fòbies, el que ens importa és la capacitat dels espanyols per emprendre projectes de vida”, va concloure.
“El PP no serà un partit arraconat”, va defensar el mateix Borja Sémper la setmana passada en una entrevista a Es Diario. “Que s’oblidin els que volen el PP contra la paret, en una cantonada del quadrilàter. La nostra responsabilitat és saber el que pensen la resta de formacions polítiques”, va afegir. I la mateixa tesi compartia fa uns dies el diputat Nacho Martín Blanco: “Quan hi ha elements de la vida política importants en els quals un partit pot coincidir amb un altre, sempre que no es posi en dubte el programa del PP i la Constitució, crec que és una bona coincidència per a Espanya”, va sostenir en una entrevista al Cafè d’Idees de TVE Catalunya. “Continuem exhibint múscul en els temes que preocupen els ciutadans amb mesures concretes i reformes legislatives estudiades”, subratllen fonts de Gènova consultades per aquest mitjà. “Intentarem que altres grups se sumin a una proposta que considerem que és necessària per solucionar els problemes dels espanyols”, reblen les mateixes veus.
Votacions amb mesures contra l’okupació com a camí
Al llarg d’aquesta legislatura, ja hi ha hagut dues votacions rellevants que han posat de manifest l’aliança entre el PP, Junts i el PNB en matèria d’habitatge. La més recent va ser a mitjan octubre: Junts, el PP i Vox van votar a favor d’una esmena del PNB per agilitzar els judicis en casos d’ocupació d’habitatge. A la votació, ERC i Bildu també van donar-hi suport, però posteriorment van reconèixer que s’havien equivocat. D’altra banda, el passat mes de febrer, fa gairebé un any, el Senat va debatre i avalar una llei impulsada pel PP per combatre l’okupació. Entre altres coses, la norma vol establir mecanismes per facilitar desallotjaments en 24 hores, impedir que els okupes es puguin empadronar a l’habitatge ocupat i incrementar les penes. Es va aprovar a la cambra alta amb el vot a favor del PP (que hi té majoria absoluta) i Vox i l’abstenció de Junts i el PNB. Aquesta aritmètica fa preveure que podria rebre llum verda al Congrés. Tanmateix, des d’aleshores ha quedat paralitzada a la cambra baixa i encadena 33 prórrogues del termini d’esmenes. “Continua al congelador de Francina Armengol”, lamenten fonts del PP a ElNacional.cat.
La Mesa evita posicionar-se encara sobre la qüestió de confiança de Pedro Sánchez
En paral·lel a tot això, a Pedro Sánchez li urgeix recompondre la majoria que va permetre la seva investidura. De moment, una de les grans patates calentes que té el PSOE sobre la taula és la proposició no de llei registrada per Junts per instar Pedro Sánchez a sotmetre’s a una qüestió de confiança després de constatar, en paraules de Carles Puigdemont, que “les coses no van bé” i que el president espanyol “continua demostrant que no és de fiar”. “Ha arribat el moment o bé d’un punt inflexió o bé de deixar-ho córrer”, va advertir el líder de Junts a principis de desembre. I la seva iniciativa porta un mes congelada.
Inicialment, fonts socialistes asseguraven que la Mesa del Congrés vetaria la proposta. Però una setmana després els lletrats van avalar la iniciativa i van apuntar que corresponia a l’òrgan de govern de la cambra baixa prendre una decisió i “fixar un criteri” per al futur. La primera ocasió per pronunciar-s’hi va ser el 17 de desembre, però la Mesa va optar per ajornar el debat per “continuar estudiant-ho”. La següent data que s’havia contemplat era el 7 de gener, però aquesta setmana la Mesa tampoc s’ha reunit i manté el fre a la iniciativa de Junts. Ara, segons ha pogut saber ElNacional.cat, la pròxima fita al calendari és el dijous 16 de gener, un moment en el qual la Mesa podria emetre el veredicte definitiu. Malgrat això, les fonts consultades per aquest mitjà no asseguren que aquell dia es debati la iniciativa de Junts.
Un any de l’acord per delegar les competències en immigració a la Generalitat
Més deures pendents. El PSOE i Junts també fa temps que volen segellar la delegació de les competències en immigració. Ho van acordar a principis de l’any passat (el divendres es van complir tres anys) a canvi de l’aval als primers tres decrets de la legislatura. Fa unes setmanes, la voluntat de Junts era anunciar l’acord sobre la “gestió integral” de la immigració abans de finals del 2024, amb el text concret de la proposta, però la negociació encara no ha arribat a bon port. “Cap negociació és fàcil, però estem posant tota la carn a la graella per poder tirar endavant i els acords parlamentaris”, va reconèixer el ministre Ángel Víctor Torres la setmana passada.
I aquest endarreriment en les converses té un efecte directe en els nous pressupostos espanyols: cal tancar la carpeta de les competències en immigració abans que el PSOE i Junts seguin a parlar dels comptes públics del 2025. Fa tres dies, María Jesús Montero mantenia la voluntat de presentar els pressupostos el primer trimestre de 2025, però reconeixia obertament que encara no havia parlat amb els juntaires sobre els pressupostos perquè la negociació està centrada en la immigració. “Encara no hem començat a parlar de pressupostos perquè això és previ”, va admetre la vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d’Hisenda.
La votació de la pròrroga de l’impost a les energètiques
De moment, la votació en la qual hi ha més sensibilitats en joc és la relativa a la pròrroga de l’impost a les energètiques, que té molts números de ser tombada. La previsió del Congrés és convocar un ple extraordinari el dimecres 22 de gener per debatre i convalidar els tres reials decrets llei que es van aprovar en l’últim Consell de Ministres del 2024. Un d’ells és el relatiu a l’impost a les energètiques: és el compromís que va adquirir el PSOE primer amb ERC, Bildu i el BNG i després amb Podemos (a canvi també d’una taula de partits que va acabar naufragant) per aconseguir el seu suport al paquet fiscal. Ara bé, perquè sigui convalidat haurà de comptar amb el suport de Junts i el PNB, dos partits que han mostrat les seves reticències i oposició. El seu vot serà decisiu. I la seva negativa a avalar-lo empiparia Podemos, que ha erigit aquest impost en una de les seves grans demandes prèvies als pressupostos espanyols.
“No posarem en risc els llocs de feina del Camp de Tarragona ni les inversions estratègiques a Catalunya”, argumentava Míriam Nogueras fa setmanes, just abans que Junts s’aliés amb el PP per derogar l’impost a les energètiques. Ara, el decret inclou deduccions per inversions en transició ecològica i descarbonització per intentar seduir els juntaires. Per la seva banda, el PNB ha insistit des del primer moment que no acceptarà un gravamen i ha instat la Moncloa a revisar l’impost de societats. “No valen els pegats, les coses o es fan bé o no es fan”, lamentaven fonts jeltzales després de l’aprovació del decret. “El gravamen a les energètiques va contra el cor de l’autogovern basc”, afegien.
Bonus track: Junts amenaça de tombar la llei del PSOE per combatre el lawfare
Hi ha un nou front que se li obre al PSOE: la llei que va presentar el divendres per combatre el lawfare i les accions judicials abusives. A última hora, Junts va anunciar que presentarà una esmena a la totalitat amb text alternatiu al text dels socialistes al·legant que la proposta és “insuficient, limitada, no soluciona el problema estructural i s’allunya d’una veritable regeneració democràtica”. “Si els socialistes haguessin actuat abans i no haguessin mirat cap a un altre costat quan el lawfare afectava els independentistes, la dictadura de les togues no continuaria actuant impunement”, lamentaven fonts juntaires. De moment, abans de poder presentar una esmena a la totalitat, la iniciativa haurà de ser presa en consideració en una primera votació al Congrés.
Mentrestant, fonts del Ministeri de Cultura (que va capitalitzar la negociació entre el PSOE i Sumar per al pla ‘anti-fang’) lamenten que la derogació dels articles del Codi Penal que afecten la llibertat d’expressió és “incompleta” i “no correspon” al que van acordar els dos socis, que incloïa la derogació dels delictes d’injúria contra altes institucions de l’Estat i dels delictes d’injúries i calúmnies a la Corona. A més, recorden s’està tramitant una llei de Sumar en aquesta línia i apel·len el PSOE a “blindar la llibertat d’expressió” amb una “reforma completa” del Codi Penal. Per la seva banda, Podemos lamenta la “falta d’ambició” del PSOE i considera que la seva iniciativa és “ineficaç” i “no posarà remei a l’error d’entregar-li el control dels jutges al PP”. “Mentre no es corregeixi això, la resta de reformes cauran en sac foradat”, reblen fonts de la formació morada. Des de Bildu, es limiten a assenyalar a ElNacional.cat que, de moment, ho veuen “amb bons ulls”. Consultats per aquest mitjà, ERC i el PNB han evitat fer-ne una valoració.