El 2023 és un any electoral per partida doble a l'Estat: per un costat, al maig se celebren eleccions municipals i en alguns parlaments autonòmics, mentre que pel mes de desembre s'esperen les eleccions generals. I, segons les enquestes, el PP resultaria el guanyador d'aquests darrers comicis: l'únic sondeig que va en contra d'aquesta possibilitat és el CIS, que situa com a partit guanyador el PSOE de Pedro Sánchez, mentre que les que els mitjans de comunicació han anat publicant durant el mes de febrer, totes van en la mateixa direcció: L'efecte Feijóo seria real, amb els populars superant en la majoria d'escenaris els 130 diputats, mentre que els socialistes es podrien quedar per sota dels 100 i l'altre partit de l'actual coalició de govern, Unidas Podemos, també veuria significativament reduïdes les seves perspectives electorals, amb una mitjana de només 25 diputats. Amb tot, en el seu cas podria canviar si finalment es creés la coalició Sumar, engegada per la vicepresidenta Yolanda Díaz.
Segons ha publicat el diari El Independiente, que s'ha encarregat d'elaborar aquesta mitjana de les enquestes del mes de febrer la candidatura de Alberto Núñez Feijóo arribaria fins a 136 escons, 48 més que en les eleccions del 10-N el 2019, quan van obtenir-ne només 88. Amb tot, aquest no va ser el seu pitjor resultat, ja que mesos abans, a l'abril, el partit liderat llavors per Casado es va quedar amb 66. Aquest hipotètic resultat de Feijóo significaria llavors el millor resultat del partit des del 2016, quan amb Mariano Rajoy en van aconseguir 137. Amb els resultats d'aquestes enquestes a la mà, que situen al expresident de la Xunta de Galícia com el clar vencedor dels comicis, Feijóo ha anat insistint que en lloc d'una moció de censura com la que ha presentat Vox contra el govern espanyol, condemnada al fracàs, el més urgent és anticipar les eleccions generals i, davant la possibilitat d'haver de pactar amb els ultres, que el partit més votat sigui el que governi. Aquesta idea han estat rebutjada per la resta de formacions.
El PSOE, per sota dels 100 diputats
Per altre costat, les enquestes del mes de febrer situen el PSOE de Pedro Sánchez per sota dels 100 diputats. Concretament, es faria amb 97 (2 menys que els que li donaven els sondejos al gener) i un 25,2% dels vots. Això són 23 menys que el novembre de 2019, quan ja va perdre tres escons respecte a la primera votació de l'abril d'aquell mateix any. Aquest, seria el pitjor resultat del partit des del 2016, quan van viure una patacada històrica aconseguint-ne només 86. Amb aquests nombres, sembla complicat llavors que la formula de coalició entre PSOE i Unidas Podemos es pugui repetir a La Moncloa, ja que les xifres no donen. Quan es va reformar el Codi Penal, pactant amb ERC, els socialistes van reconèixer que això tindria un cost electoral, i així ha estat. A aquest fet se li ha de sumar el cas Mediador, del que encara s'estan esclarint els fets.
La pèrdua de 23 diputats socialistes no beneficia en cap cas els seus socis de govern, que també perdrien 12 diputats, passant de 37 a 25 escons al Congrés. Els ministeris d'Unidas Podemos han dut a terme algunes de les polítiques més controvertides i que més debat han generat durant la legislatura, cosa que tal com revelen els números els han passat factura. Com a exemple, la llei de benestar animal, la llei trans o la llei del només sí és sí, que ja ha suposat la reducció de 645 penes de presó per agressors sexuals i 65 excarcelaciones. Lluny queden així els 71 diputats que va aconseguir el partit liderat llavors per Pablo Iglesias el 2016, que va amenaçar amb un sorpasso als socialistes.
Vox, imprescindible per Feijóo
Vox, mentrestant, es va reforçant com a imprescindible per Alberto Núñez Feijóo si el gallec vol governar. Els d'Abascal serien necessaris, ja sigui en forma de coalició al govern, com en l'última legislatura i una idea que incòmoda als populars, o donant suport extern, com ja passa en alguns parlaments autonòmics. Sembla, però, que el partit hauria tocat sostre amb els 52 escons del novembre del 2019, ja que ara les enquestes li donen una mitjana de 47, després d'uns mesos intensos, amb la sortida de Macarena Olona i la presentació d'una moció de censura. Per la seva banda, la refundació de Ciutadans al gener no ha servit de res als taronges, que segueixen bordejant la desaparició amb la nova direcció. L'enquesta li dona un 1,93% dels vots que, com a màxim, es podrien traduir en un sol diputat. Fa només quatre anys, l'abril del 2019, en van aconseguir 57, però Albert Rivera va descartar formar govern amb els socialistes. Des de llavors, les seves perspectives electorals han caigut en picat. Más País-Compromis mantindrien els seus tres representants.
Pel que fa a l'independentisme català, ERC perdria un diputat, de 13 a 12, Junts conservaria els 8 que va obtenir el 2019 quan es va presentar amb el PDeCAT, que després de la ruptura es van dividir entre els dos partits, i la CUP conservaria els dos escons. La resta de forces nacionalistes segueixen igual: 6 escons pel PNB, 5 per EH Bildu i el BNG en suma un altre, arribant als 2. Així, tots aquests partits tindran més representació que Ciutadans, que es presenta arreu de l'Estat.